You are currently browsing the tag archive for the ‘Psc’ tag.
Manuel Bustos no ha tornat a Sabadell després de la seva experiència sevillana del cap de setmana. L’Alcalde es veu que no té massa feina a la nostra ciutat, ja ho venim dient de fa temps, i segueix aquestes inacabables (alhora que inútils) passejades pel territori espanyol fent-se campanya.
Ja vam explicar que després de despatxar en uns minuts l’acte dedicat a l’Alcalde Farrés (un acte convocat en una hora tan impossible com van ser capaços com a mostra de menyspreu) Bustos i la seva cort se’n van anar a Sevilla a la Conferència municipal del PSOE.
Horas antes de que diera el “pistoletazo de salida” la precampaña de Manuel Bustos ya la anunciamos aquí a través de un post titulado “La mare de totes les campanyes”
Hemos visto muchas cosas en tan corto espacio de tiempo. A tenor de lo comprobado hoy ya puedo asegurar que si yo fuese Manolo cogería ahora mismo al gañán que le ha organizado la campaña y lo devolvía a sus quehaceres. Y si es la gañana que todos imaginamos, la mandaba a dormir una temporadita a la habitación de los invitados o al sofá hasta que aprenda. Y sin almohada, que jode más.
Jamás hubiese imaginado semejante despropósito, tamaña incompetencia y estupidez política. Al final habrá que recomendar a los grupos municipales que no hagan ni campaña; que se queden quietecitos a ver cómo él solito se pone la soga al cuello.
Començo el dia amb dos notícies que em cauen com dos cops de puny.
L’atur ha pujat a Sabadell un 4’75% el mes de gener. Això vol dir 735 nous aturats. 735 nous drames personals. Penso en les persones que en aquests moments passen per aquesta situació. No són 735 nous aturats. Són 1 i 1 i 1 i 1 més… així fins 735. Tots tenen nom, rostre, patiment i entorn familiar. Tots.
Ràpidament busco a veure què hi té a dir la senyora que el PSC de Bustos ha posat al capdavant de la responsabilitat dels temes de treball a Sabadell. No pot viure aliena a una dura realitat que és la suma avui de 18.434 aturats a Sabadell. Montserrat Capdevila segur que ja ha expressat la seva opinió; haurà donat la seva explicació a través de les xarxes socials, com fa de forma exhibicionista amb tot.
I sí; ja ha parlat. El seu únic tweet a les 2 del migdia resumeix tot el seu discurs polític en assumptes de treball. Diu “Molt bon dia!.
Manau ho va deixar clar ahir al Ple. Ell està més satisfet amb la gestió d’Interior que fa Felip Puig que amb la del govern de Montilla. Miraré de recordar-ho quan d’aquí poc el vegi als mítings del seu partit.
Molts lectors d’aquesta pàgina hauran pogut comprovar que la temperatura política local està pujant per moments.
A mesura que s’acosta la data del 22 de maig esteu veient que podem trobar missatges més encesos dels uns i dels altres llançant-se els plats pel cap.
Nosaltres no estem capacitats per aconsellar res a persones que saben de política molt més del que aprendrem mai. Ni tampoc provarem a fer-ho. No ens toca ni tindria cap sentit; cadascú sabrà la línia que vol dur en la seva campanya.
Però ja que tinc l’oportunitat d’escriure-ho avui aquí, voldria suggerir-vos als que ara esteu llegint Sabadell ha de canviar i que ens heu fet confiança tots aquests mesos, que relativitzeu tot allò que llegiu i llegireu aquests dies.
Una campanya electoral és, entre d’altres coses, una teatralització de la realitat. Seguireu llegint molt dels uns contra els altres i dels darrers contra els primers. No en feu cas. No entreu (si podeu) en un debat de plats pel cap.
El PSC de Sabadell va celebrar el seu sopar de Nadal aquest any sota un lema: “Treballem pel futur de Sabadell”.
Així va titular també Manuel Bustos l’entrada del seu bloc recollint el que considerava que eren els punts forts de la seva gestió. Aquell sopar representava el tret de sortida de la campanya socialista que ja està rodant i que ho fa sobre diversos eixos.
Ara, amb aquest mateix títol “Sabadell pel futur” ens presenten una pseudo plataforma que diu ser “un fòrum de reflexió i propostes”.
No ens agraden ni les preses de pèl ni els enganys. I això és un gran engany.
Fins on pot arribar la poca vergonya d’un govern? Fins on ens ho hem d’empassar?
Ahir dèiem en aquest bloc que havíem sentit rumors de que darrera la recent sortida de Comissionats no hi havia exactament una intenció d’austeritat, sinó que s’amagava un pla directe de convertir-ne alguns en funcionaris i passar-los a la plantilla. Una cadira i un sou per a tota la vida fent allò que se’n diu popularment “t’arreglaré una plaça”. Tal i com estan les coses en el mercat laboral aconseguir-ne una representa el somni de milers de persones que cada dia s’han de preparar feixucs temaris i competir amb centenars d’altres aspirants.
Els rumors fa molt de temps que els sentíem però els haviem deixat en el terreny dels comentaris, sense donar-hi massa més crèdit.
Avui, però, ha estat un lector d’aquest bloc qui ens diu que ens deixem de dubtes. Que clarament podem afirmar que els moviments hi són.
Bustos anuncia que se pasará de la época de los derechos a la de los deberes para la ciudadanía (por lo visto hasta hoy esto ha sido una juerga para nosotros) y reivindica en exclusiva para los municipios el origen de la “cultura democrática“, apartando de un plumazo el papel de sindicatos, movimientos vecinales, entidades y asociaciones. Y pide mayor financiación nuevamente, mientras los rumores apuntan que algunos cargos de confianza que dejaron de serlo recientemente en favor de la “austeridad” (se menciona entre ellos a Isaac Álvarez y Marga Estrada) podrian volver a ingresar en el Ayuntamiento pero esta vez directamente a la plantilla.
Mal están las cosas cuando ni los tuyos están dispuestos a dar la cara por ti.
Montserrat Capdevila, esa concejal (y diputada en la oposición a ratos perdidos) que no tiene discurso ni argumentos y que se limita a ocupar las redes sociales reenviando los pensamientos de otros, ayer decía que el alcalde de Martorell había aplicado los conceptos “coraje, dedicación y sacrificio” a Bustos.
Un twittero le respondía “És el dia dels innocents? Bustos sacrifici? Ha ha ha! Alcalde Bustos als lleons!”
Capdevila ni siquiera respaldó a su alcalde. Se militó a ponerse muy digna y a decir que eso “ho ha dit Salvador Esteve, pregunta-li si de cas!”. Vamos, que ni ella se moja. Le faltó decir “¡¡¡eeeehhhh!!!! que no, si yo tampoco lo veo, pero como el tipo ese lo ha dicho, pues bueno, ahí va…”
Puede que ese alcalde, socio de Manolo en la cosa del municipalismo, no haya dicho ni coraje. Quizás dijo “conserje” y la Capde no lo oyó bien, enfrascada como estaba con su Blackberry. Pero desde luego, con esas amigas que se ha buscado el alcalde ya le sobramos todos los que pasamos por no serlo. ¡Qué razón tienen Quim y Paco Bustos cuando se quejan tanto últimamente de la falta de apoyos que están sufriendo de los suyos! ¡Con lo generosos que han sido ellos con tanta gente!
L’alcalde ha començat la campanya electoral tal i com vam anunciar. Tot un seguit d’actes en contacte amb determinades entitats i ciutadans n’és l’aperitiu. Els regidors del seu grup han quedat encarregats d’omplir-li de gent cada trobada en funció del tema. Ahir Montserrat Capdevila feia un enviament massiu d’invitacions a un acte que soposadament convoca una entitat privada però que ningú no coneix. L’Alcalde es reunia també ahir amb les que fan tasques en l’àmbit de la solidaritat i va parlar dels “valors“. Hi va com a Alcalde i no com a candidat. Benvinguts a la campanya “Estil Bustos“
Vaig coincidir fa uns dies amb l’alcalde Bustos al Teatre del Sol. Anàvem tots dos a veure una representació de “Les bruixes de Salem”. A mi m’ho havia recomanat un bon amic teatrero. Potser a ell li ho havia proposat la Montse Costa, la Capdevila i la Ramoneda. No vull dir per la qüestió de les bruixes, quedi clar, sinó perquè són grans dones de teatre totes elles.
Ho va dir Mourinho allò de que a Catalunya es fa teatre del bo i, només en això (només!) estic d’acord amb aquest individu.
Cada dia sembla més evident que els polítics avui han de ser grans actors també. Mireu Berlusconi, per exemple, quin gran comediant s’ha perdut el Paral.lel!
Aunque hace mucho tiempo que Manuel Bustos perdió toda la ilusión por el cargo de alcalde, hoy cuenta con razones renovadas para luchar por él.
En un momento en el que su partido esperará a que finalicen las elecciones municipales para llevar a cabo la enorme restructuración interna que ha aplazado, Manolo no puede permitirse un mal resultado en su ciudad. Algo así le catapultaría al “rincón de pensar” hasta el fin de sus días. Y para evitarlo el PSC bustista está preparando lo que un político local definió la semana pasada como “la madre de todas las campañas”.
Los ciudadanos nos podemos preparar para una presencia apabullante del alcalde en todo tipo de actos con especial incidencia en 5 de ellos.
Los dos primeros están fijados por el calendario. Se trata de la celebración de l’Aplec de la Salut que este año será el 9 de mayo, justo dos dias después del inicio de la campaña electoral.
Otra fecha clave será la del 23 de abril, Sant Jordi, que este año caerá en sábado de Semana Santa. Esos dos días centrarán, al parecer, buena parte de la trompetería socialista local.
A esas dos citas a las que el partido acudirá con “recursos propios” se suman tres más que pagaremos entre todos.
Comentaris recents