You are currently browsing the tag archive for the ‘Paco Bustos’ tag.
Més enllà de la ciutat que coneixem tots personalment o a través dels mitjans, hi ha un altre Sabadell. És el que es mou a l’ombra. La ciutat que s’oculta als ciutadans i que fa por. Hi ha un marc en el que determinades persones a les que hem donat poder, actuen com volen en funció dels interessos d’una part i no del conjunt de veïns.
Sempre al capdavant de tot això hi apareix un dels personatges més controvertits d’aquest ajuntament. El Tinent d’Alcalde Joan Manau és sempre al centre de totes les polèmiques. Permanentment al darrera de les decisions més qüestionables.
Ell és el responsable últim de les sorprenents contractacions de funcionaris que està fent aquest Ajuntament. Ell apareix també darrere de les accions més polèmiques que s’imputen a la Policia Municipal. Ell i sempre ell torna a aparèixer en els temes més delicats.
I Manau és qui manega determinades informacions que apareixen o desapareixen sempre en funció d’uns interessos concrets. Posem-ne un exemple referint-nos a uns mesos enrere, quan l’Entesa el va fer seure al banc dels acusats.
Quan veig la foto de la candidatura del PSC de Sabadell entenc allò que diuen que una imatge val més que mil paraules. La que ha distribuït Bustos és veritat que diu molt, però molt, dels seus.
Quan veig un grup d’adults trepitjant la gespa el que tinc ganes de dir és que són uns gamberros, uns incívics. Em va recordar el dia que es va inaugurar el monument a l’Antoni Farrés al Parc Catalunya. Allà als voltants hi havia tot un seguit de plantes que havien estat plantades poc abans i em mirava algunes d’aquestes senyores que volten pel govern pensant que la ciutat és seva, com pujaven i baixaven trepitjant-les sense que semblés que els importava el més mínim. Aquesta mena d’elit garrula que formen aquesta colla es mouen per la ciutat com si fos seva i, tot el que hi ha, de la seva propietat també. Persones incloses, eh.
Bustos de tant en tant passa per Sabadell i dedica uns quants minuts a fer campanya. Governar ja no ho fa; no li ve de gust.
El candidat socialista va assistir aquest cop a l’acte organitzat pels qui alguns ja han batejat com el “lobby del canapé” i que s’ha anat celebrant amb sort desigual. Alguns cops hi van molts militants socialistes i la sala es veu plena però d’altres, com el del dia que van parlar del “territori” només van respondre un grapat d’avis esperant el berenar. I tot diuen que és organitzat per una colla de personatges que es van definir com independents i que de mica en mica ens ho han anat demostrant això de la independència. Independents de la vergonya han anat preparant-li actes de campanya electoral al candidat Manuel Bustos de forma servil i entregada.
El darrer deia ser amb el món de l’ensenyament i s’havia convocat dimecres a la Fira Sabadell.
Els ciutadans de Sabadell seguidors de l’actualitat local saben que portem dies sense govern. Molts creuran que és millor així: per tenir el que tenim és millor que aquests no hi siguin. Però jo, potser perquè he treballat sempre a l’empresa privada i no entenc la responsabilitat davant la feina de la manera com veig que se la prenen els del govern socialista-bustista-pepero, se’m fa molt difícil entendre a banda d’impossible admetre que en dies com ahir ningú dels que es suposa que tenen “pes polític” estigués al seu lloc.
Em diuen que l’Alcalde Manolo Bustos se’n va anar d’excursió al nord de la península, que és molt bonic de visitar. Ara es veu que fa bolos amb els altres alcaldes que van sortir ben puntuats en allò de la “transparència”.
Al matí estaven a Bilbao i a la tarda, després d’un bon àpat (a Euskadi tothom sap que es menja molt bé i més si vas a “despeses pagades“) se’n van anar tots cap a Gijón, on els esperaven a dos quarts de sis de la tarda a l’Ajuntament.
Bustos anuncia que se pasará de la época de los derechos a la de los deberes para la ciudadanía (por lo visto hasta hoy esto ha sido una juerga para nosotros) y reivindica en exclusiva para los municipios el origen de la “cultura democrática“, apartando de un plumazo el papel de sindicatos, movimientos vecinales, entidades y asociaciones. Y pide mayor financiación nuevamente, mientras los rumores apuntan que algunos cargos de confianza que dejaron de serlo recientemente en favor de la “austeridad” (se menciona entre ellos a Isaac Álvarez y Marga Estrada) podrian volver a ingresar en el Ayuntamiento pero esta vez directamente a la plantilla.
Mal están las cosas cuando ni los tuyos están dispuestos a dar la cara por ti.
Montserrat Capdevila, esa concejal (y diputada en la oposición a ratos perdidos) que no tiene discurso ni argumentos y que se limita a ocupar las redes sociales reenviando los pensamientos de otros, ayer decía que el alcalde de Martorell había aplicado los conceptos “coraje, dedicación y sacrificio” a Bustos.
Un twittero le respondía “És el dia dels innocents? Bustos sacrifici? Ha ha ha! Alcalde Bustos als lleons!”
Capdevila ni siquiera respaldó a su alcalde. Se militó a ponerse muy digna y a decir que eso “ho ha dit Salvador Esteve, pregunta-li si de cas!”. Vamos, que ni ella se moja. Le faltó decir “¡¡¡eeeehhhh!!!! que no, si yo tampoco lo veo, pero como el tipo ese lo ha dicho, pues bueno, ahí va…”
Puede que ese alcalde, socio de Manolo en la cosa del municipalismo, no haya dicho ni coraje. Quizás dijo “conserje” y la Capde no lo oyó bien, enfrascada como estaba con su Blackberry. Pero desde luego, con esas amigas que se ha buscado el alcalde ya le sobramos todos los que pasamos por no serlo. ¡Qué razón tienen Quim y Paco Bustos cuando se quejan tanto últimamente de la falta de apoyos que están sufriendo de los suyos! ¡Con lo generosos que han sido ellos con tanta gente!
Manolo ha començat la seva particular campanya electoral i ara intensifica encara més la seva presència en actes de tot tipus. No es tracta només d’anar als sopars de les entitats, inaugurar qualsevol obra per petita que sigui o fer els numerets acostumats. Hi ha altres coses que ell mai no es perd, com anar a veure el CE Sabadell a falta de poder anar més sovint a veure l’Espanyol, que diuen que és el club que realment li agrada. I no només per la seva relació personal amb el cap de premsa del club blanc i blau.
Diumenge anava ell tot content a veure el partit que enfrontava el primer club de la ciutat amb el Badalona. Allà estava molt satisfet a la llotja, acompanyat dels seus amics de sempre, quan la llum de l’estadi se’n va anar a fer punyetes. El camp quedava a les fosques al temps que es van començar a sentir nítidament els crits de “Bustos dimissió” de bona part del públic, i particularment dels “Hooligans Vallès”.
Paco Bustos diu a la televisió que espera que els ciutadans siguin agraïts amb l’alcalde i que ho facin donant-li les gràcies per la seva gestió quan se’l trobin. Ja només ens faltava aquest darrer pas del govern: ara vol exigir als ciutadans que siguin agraïts amb ells. Paco Bustos deu creure que els sabadellencs són una colla d’impresentables amb els seus governants i sembla estar dolgut. El pitjor del germà de l’alcalde és que ell és exactament allò que sembla.
A tot això l’alcalde es refugia a la seva gran casa amb piscina convençut de la seva “proximitat” amb la gent.
Un company m’envia aquesta fotografia del cul de l’Ajuntament. Ell creu que representa l’únic exemple d’autèntica transparència que ha admès aquest govern. A la imatge podem veure una colla de contenidors de la brossa enganxats a la Casa gran amb una inscripció on es pot llegir “Aquí rebuig”.
Hi tant que n’hi ha de rebuig pel que fan a l’Ajuntament, senyor alcalde i companyia! I tant! Ja era hora de que en fos conscient!
El nostre company creu que els socialistes governants han acceptat aquesta proposta d’algun artista conceptual que de forma subliminal està dient a l’Ajuntament que ens tenen fins els nassos i que estan provocant un enorme rebuig a la població. Potser tingui raó, qui sap, però no crec que se’n hagin adonat. Ells no són de subtileses, els va més la cosa més burra…
Sabíamos que este dia iba a llegar tarde o temprano. Cuando tu rival es alguien tan poderoso e inteligente llega el momento en que tienes que descubrirte ante su altura. Por fin el colectivo que edita este blog ha sido descubierto y han volado las caretas.
Por otra parte es normal. Era imposible seguir engañando a tantos políticos de nivel durante más de año y medio. Así que, por fin, lo han dicho.
Sabadell ha de canviar no es un blog crítico con el gobierno municipal. No analiza la actualidad y ofrece su punto de vista unas veces desde la ironía y la sátira, otras veces desde el cabreo, algunas de forma mordaz y otras desde el estupor. Nada de eso. Si estás leyendo esto y alguna vez confiaste en que el objetivo era otro, ya puedes caer del caballo igualito que le pasó a San Pablo (esta te la dedico, Carlos).
Cuando el día comienza torcido ya puedes darte por enterado de que lo más probable es que siga fastidiado hasta el final.
O si no que se lo digan a Manuel Bustos.
Suerte que en Sabadell no tenemos puentes altos ni ríos caudalosos, porque el viernes de la semana pasada hubiésemos tenido que mantenerlo alejado de ellos.
En primer lugar, porque el gobierno tenía pleno conocimiento de la emisión ese día del polémico reportaje sobre la Zona Hermética y sabía que no le iba a gustar en absoluto. La negativa de los empresarios del sector a permitir la entrada de cámaras en sus discotecas sumada a las gestiones que gente de su equipo habían realizado esos días son pruebas de los obstáculos que se intentaron poner. De forma equivocada, ya que aún enredaron más el asunto y contribuyeron al relato que los periodistas iban a dar. Quien les aconsejó lo hizo de manera rematadamente torpe.
No us podeu imaginar com han quedat de trastocats els quatre del PSC local amb tot l’assumpte del reportatge de Callejeros a la Zona Hermètica.
Aquells que han parlat amb algú dels que manen al govern de Sabadell saben a què m’estic referint. Fa molt temps que no els havia vist perdre els papers d’aquesta manera.
Però hem de tornar a recordar un altre cop a Manuel Bustos que ell no s’ho pot permetre. Les seves paraules d’ahir són, en part ridícules i en part absolutament intolerables. Cal que se les repensi ell i també el PSC. Ja n’hi ha prou de micos amb escopeta fent de polítics i administrant el que és de tots.
Comentaris recents