You are currently browsing the tag archive for the ‘Montserrat Capdevila’ tag.
Toni Farrés va portar als jutjats un empresari que va voler donar-li diners “per a finançar la seva campanya”. El va denunciar per intent de suborn.
Sempre m’havia demanat què hauria fet Bustos d’haver-se trobat en el mateix cas.
Ara ja ho sé perquè ho està fent: trobar la manera que la “donació” sigui formalment legal i acceptar-la.
Fa uns quants dies aquest bloc va anticipar el que ara ha estat presentat a la premsa: Bustos s’ha muntat una “oficina del candidat”. Com sempre, quan Sabadell ha de canviar diu una cosa, sap perfectament el que està explicant i això torna a quedar en evidència.
Però ara bé, quin sentit té que una persona que és l’alcalde, que controla l’aparell del partit i que té tots els mitjans a la seva disposició, organitzi una cosa absurda com aquesta de “l’oficina del candidat”?
Aquest tipus d’oficines les han creat generalment candidats que han sortit d’unes primàries. Que les han guanyat tot i no formar part de “’l’aparell” del partit. És aleshores quan el seu equip s’instal·la en un espai en el que pugui mantenir reunions en un entorn molt més privat i confidencial.
Manuel Bustos suele escoger perfiles grises para que le acompañen en la candidatura. Personas que tienen poco que aportar más allá de sus aspiraciones y tontunas personales. Algunas de ellas harían sonrojar hasta a una niña de doce años. Por ejemplo, que una Teniente de Alcalde como Marta Farrés haga comentarios frívolos sobre las ganas que tiene de ver un centro comercial para ponerse a comprar como una loca. Eso dicho justo en el momento en que muchas personas no saben si van a cenar mañana o si el banco les va a dejar sin piso, evidencia hasta qué punto esta gente del gobierno de Sabadell ha perdido el contacto con la realidad.
Els socialistes sabadellencs s’han quedat sense cap opció electoral. El seu referent (PSC) no apareix enlloc en aquesta campanya.
Només cal veure aquesta publicitat que tots els veïns de la ciutat van rebent a les seves bústies. Un cap molt gros d’un senyor (que somriu perquè li fem gràcia, es veu) ens convida a anar als actes que organitza un individu, però no una organització. Les sigles dels socialistes catalans, de les que tant van presumir en altres temps, ara queden amagades, gairebé transparents, en un racó molt petit de la targeta.
Cap altre candidat o candidata a Sabadell amaga les sigles que representa. Bustos sí; ell ja no és del PSC, és del Partit Bustista. Afortunadament pel socialisme català, cal dir.
Danielle Seguin: “Tendremos en consideración todas las ofertas que recibamos”
Finalment, tal i com s’esperava, la promesa de l’alcalde sobre l’arribada d’aquest centre comercial ha estat plena de mentides i d’inexactituts. No seran 500 treballadors els que contractarà IKEA sinó 400. Un 20% menys. I no seran de Sabadell. Tal i com ahir ja vam dir en aquest bloc, aquest centre comercial contractarà persones amb independència de quina població siguin procedents.
Ho va dir la directora d’Ikea a Espanya ahir i ho recull, entre d’altres, la periodista Cristina Farrés, germana de la Tinent d’Alcalde Marta Farrés, en un mitjà digital.
Segons escriu ella, la responsable de la cadena de mobles va dir clarament “Tendremos en consideración todas las ofertas que recibamos”.
En vista de tot aquest espectacle lamentable, cal que algú parli amb l’alcalde Bustos a veure si obté alguna resposta.
Només cal que li demani quatre cosetes de res. Com alguna d’aquestes, per exemple:
És veritat, doncs, que IKEA no ha volgut signar cap contracte que digués, com vostè havia promès, que el 95% dels treballadors serien persones de Sabadell?
És cert el que diu la pròpia web municipal, que IKEA només “procurarà (¿¿??) cobrir els llocs de treball requerits de manera prioritària i majoritària amb treballadors de Sabadell” i que, a més, encara inclou la fórmula “sempre que reuneixin els requisits necessaris per cobrir el perfil del lloc de treball”?
On ha quedat la seva promesa, alcalde, (que ja vam dir nosaltres que era il·legal en els terminis en que vostè la plantejava) del 500 treballadors sabadellencs? Per què ha mentit una vegada més al conjunt dels ciutadans? Per què no hi diu al conveni el que vostè porta prometent des de fa dos anys per tots els mitjans i ahir mateix va tornar a repetir?
Però és que encara la cosa és pitjor: per què dels 500 treballadors que vostè va prometre se’n han perdut el 20% pel camí? Per què ara diu que no són 500 sinó 400? Com és que ara diu que els altres 100 són treballs “indirectes”? Quin conveni ha signat per aquests “indirectes treballadors” als que també s’havia compromès?
Recorda que el passat 10 de gener vam publicar un post titulat “Les mentides desmuntables de l’Alcalde de Sabadell sobre IKEA“? Doncs ja vam advertir-lo de tot això que ara queda al descobert, senyor Bustos.
Com s’atreveix a jugar amb la necessitat de feina de les persones? Per què va dir a la ràdio local fa uns dies que feia “una crida a la calma” i que la gent no anés al Vapor Llonch a inscriure’s encara com si això fos una cosa que vostè controlés? I manté això del Vapor Llonch, ara que ja sabem oficialment que IKEA contractarà a qualsevol persona vingui d’on vingui? Al damunt haurem de pagar la formació els sabadellencs amb els nostres impostos? Però quina mena de negocis fa vostè?
Miri, alcalde Manuel Bustos, això de la credibilitat és una cosa que algú s’ha de guanyar. Cada vegada que seguim les seves declaracions no trobem més que mentides i fantasies inventades. Totes amb una única intenció: enganyar els votants a les municipals. Fer-ho amb una cosa tant sensible com és la necessitat de feina.
Vostè diu mentides. I els que menteixen són uns mentiders. I els càrrecs electes que menteixen amb intencions partidistes jugant amb la necessitat de les persones que veuen amb desesperació una possibilitat en les seves paraules són, a més, uns miserables polítics.
És molt greu això que tornat a fer vostè. No representa una sorpresa per nosaltres, que ja ho vam dir. Però sí per a la gent de bona fe als que haurà pogut enganyar.
I miri que ja tenim poca capacitat de sorpresa.
Ahir va ser un dels seus, en concret Roberto Abril, membre de l’executiva del PSC de la que n’és el seu secretari de comunicació, qui es despenjava en un mitjà de comunicació dient barbaritats. Recordem que Abril va ser un dels protagonistes, amb la senyora Capdevila, dels lamentables incidents d’aquest cap de setmana a la Creu de Barberà. I no cal dir que aquest senyor, a qui ens presenten com si fos un militant de base del PSC, en realitat està treballant el dia a dia de l’estratègia electoral d’aquesta llarga campanya que fa Bustos. Doncs ahir va parlar molt clar. Les associacions de veïns de Sabadell són decadents, diu.
Això ens genera més preguntes, senyor Bustos.
Coincideix l’alcalde amb el senyor Roberto Abril, membre de l’executiva del PSC de Sabadell en això de què les Associacions de Veïns són “decadents”?
Quin criteri té sobre la resta d’entitats de la ciutat? Les troba igual de “decadents”?
És que era “decadent” també la revista “Quadern” i per això han hagut de plegar director i caps de secció després de la seva entrevista feta (preguntes i respostes) per la senyora Barderi i després imposada a tots ells?
En què s’ha basat el senyor Abril per a fer aquesta afirmació? Té un coneixement prou profund de la realitat sabadellenca una persona que només fa poc més de vuit anys que viu a la nostra ciutat i que fins aleshores havia estat veí de la tan allunyada com pintoresca població de Tordesillas (aquella que defensa amb ungles i dents que es segueixi maltractant fins la mort un toro en la seva repugnant festa) i de Valladolid? Tant ha aprés ja del que som i d’on venim els sabadellencs per parlar de si les nostres entitats són decadents o no?
Quan diu que la presidenta de l’associació de veïns de la Creu de Barberà “me tiene un especial odio, por distintas situaciones vividas en el seno de la asociación hace años“, ¿de quants anys parla? Però si només fa un grapat d’anys que viu a Sabadell i sembla que parli de quan la República! A banda d’això… però no havia dit aquesta gent que el que va fer la senyora Anna López, presidenta de l’associació de veïns era degut a què anava a les llistes d’ICV-EUIA? Aleshores, és que ja no és per això sinó per una enemistat de fa anys? Es pot aclarir aquest senyor Abril?
Sap que poques hores després de l’incident de dissabte, a la convenció municipal del PSC, aquest senyor estava dient “hemos de trabajar y profundizar en todo los (sic) que nos une y analizar los problemas que nos separan“? Com s’analitzen els problemes, amb 4 membres de la Policia Municipal?
I sobre els fets que ha protagonitzat aquest senyor amb la diputada Capdevila contra l’associació de veïns de la Creu de Barberà:
Per què Montserrat Capdevila diu ara coses al seu bloc que no havia dit abans a la roda de premsa? Per què va comparèixer davant dels mitjans si no havia d’aportar res? I per què, només després de que els partits de l’oposició s’han manifestat i del rebombori mediàtic, ha emès un comunicat amb una nova versió dels fets que ningú havia sentit fins aleshores?
Per què no va contradir el que els seus companys a la taula (Roberto Abril i Paco Fernández) van afirmar davant dels mitjans, i després la seva versió al bloc no concorda amb la d’ells?
Per què la seva versió ara, doncs, està adaptada a les reaccions escrites dels partits de l’oposició que van exigir responsabilitats?
Per què ella i Roberto Abril acusen de mentir la periodista de EL PAÍS que va fer una informació impecable, només perquè no els agradava? Per què li diuen que la veritat és al Diario de Sabadell?
I per què després d’acusar una periodista de mentir, quan aquesta va estar present a la roda de premsa i li demana que expliqui a quines mentides es refereix en concret, el senyor Abril torna a callar?
Per què la senyora Montserrat Capdevila, que explica per Twitter fins quan va a la perruqueria a fer-se les metxes, que té temps fins i tot de parlar amb la gent del seu partit que fan altres blocs grotescos per mal fets tot i que que ella els publicita encara que no tenen mai cap intenció d’aportar proves del que diuen, només d’opinar sense aportar el document, en canvi va callar entre dissabte i dimarts qualsevol referència a aquest assumpte mentre omplia la xarxa de collonades? Per transparència?
I una cosa més que hem sentit i que ens agradaria que ens ho expliqui algú dels presents: és cert que amb tants telèfons amb càmera de fotos que hi havia, el motiu de què no hi hagi cap imatge de l’incident és perquè els agents van obligar uns ciutadans a esborrar les que havien fet?
No pateixi que no esperem respostes. Ja sabem que vostè no les té. Només té invencions i fantasies, igual que la ciutat que ha fabricat dins del seu cap i que existeix només a la seva imaginació.
Pobre alcalde. Pobre i trist home.
Els incidents protagonitzats per la regidoraidiputada Montserrat Capdevila dissabte ens han de fer pensar molt a tots sobre quin tipus de govern tenim. Però, encara més, sobre quin hem de voler pel futur de la ciutat.
Ens hem de plantejar si una persona que afegeix a la seva responsabilitat de regidora a Sabadell la condició de membre del Parlament de Catalunya, pot actuar d’aquesta forma. Si el president del seu grup parlamentari, Joaquím Nadal, això ho troba oportú i ho avala.
Si hem de considerar normal que alguns membres del govern local disposin de 4 policies del cos de la Guàrdia Urbana com a acompanyants personals. Que tots plegats se’n vagin a l’assemblea d’una associació de veïns i provin d’accedir-hi per la força quan ja se’ls havia notificat que la reunió era limitada als seus membres. D’això a entrar-nos dins de casa quan vulguin va un pas.
Han sucedido tantas cosas estos últimos días que casi se nos pasa un asunto importante. Y no queríamos dejar de mencionarlo.
Muchos lectores recordarán todo el follón que se organizó en el Ayuntamiento cuando un canal de televisión (Cuatro), hizo un reportaje en su programa “Callejeros” sobre la Zona Hermética. Se trataba de un documento duro y muy contundente que pretendía resumir la problemática que viven los vecinos que han sido condenados a tener esa barbaridad bajo sus ventanas pero también la de los jóvenes que acuden al lugar y la de sus familias.
El reportaje no gustó nada al Ayuntamiento de Sabadell. Ellos se convirtieron en menos transparentes en esa ocasión y pasaron a ser más “opacos” ya que el Alcalde cargó contra el mensajero y llegó incluso a decir que había llamado al canal de televisión para quejarse. Si eso fuera cierto, que tengo mis serias dudas, creo que los directivos de la tele recordarán para siempre en sus carreras ese día como el más hilarante de su vida profesional.
Els ciutadans de Sabadell seguidors de l’actualitat local saben que portem dies sense govern. Molts creuran que és millor així: per tenir el que tenim és millor que aquests no hi siguin. Però jo, potser perquè he treballat sempre a l’empresa privada i no entenc la responsabilitat davant la feina de la manera com veig que se la prenen els del govern socialista-bustista-pepero, se’m fa molt difícil entendre a banda d’impossible admetre que en dies com ahir ningú dels que es suposa que tenen “pes polític” estigués al seu lloc.
Em diuen que l’Alcalde Manolo Bustos se’n va anar d’excursió al nord de la península, que és molt bonic de visitar. Ara es veu que fa bolos amb els altres alcaldes que van sortir ben puntuats en allò de la “transparència”.
Al matí estaven a Bilbao i a la tarda, després d’un bon àpat (a Euskadi tothom sap que es menja molt bé i més si vas a “despeses pagades“) se’n van anar tots cap a Gijón, on els esperaven a dos quarts de sis de la tarda a l’Ajuntament.
Horas antes de que diera el “pistoletazo de salida” la precampaña de Manuel Bustos ya la anunciamos aquí a través de un post titulado “La mare de totes les campanyes”
Hemos visto muchas cosas en tan corto espacio de tiempo. A tenor de lo comprobado hoy ya puedo asegurar que si yo fuese Manolo cogería ahora mismo al gañán que le ha organizado la campaña y lo devolvía a sus quehaceres. Y si es la gañana que todos imaginamos, la mandaba a dormir una temporadita a la habitación de los invitados o al sofá hasta que aprenda. Y sin almohada, que jode más.
Jamás hubiese imaginado semejante despropósito, tamaña incompetencia y estupidez política. Al final habrá que recomendar a los grupos municipales que no hagan ni campaña; que se queden quietecitos a ver cómo él solito se pone la soga al cuello.
Començo el dia amb dos notícies que em cauen com dos cops de puny.
L’atur ha pujat a Sabadell un 4’75% el mes de gener. Això vol dir 735 nous aturats. 735 nous drames personals. Penso en les persones que en aquests moments passen per aquesta situació. No són 735 nous aturats. Són 1 i 1 i 1 i 1 més… així fins 735. Tots tenen nom, rostre, patiment i entorn familiar. Tots.
Ràpidament busco a veure què hi té a dir la senyora que el PSC de Bustos ha posat al capdavant de la responsabilitat dels temes de treball a Sabadell. No pot viure aliena a una dura realitat que és la suma avui de 18.434 aturats a Sabadell. Montserrat Capdevila segur que ja ha expressat la seva opinió; haurà donat la seva explicació a través de les xarxes socials, com fa de forma exhibicionista amb tot.
I sí; ja ha parlat. El seu únic tweet a les 2 del migdia resumeix tot el seu discurs polític en assumptes de treball. Diu “Molt bon dia!.
Manau ho va deixar clar ahir al Ple. Ell està més satisfet amb la gestió d’Interior que fa Felip Puig que amb la del govern de Montilla. Miraré de recordar-ho quan d’aquí poc el vegi als mítings del seu partit.
Molts lectors d’aquesta pàgina hauran pogut comprovar que la temperatura política local està pujant per moments.
A mesura que s’acosta la data del 22 de maig esteu veient que podem trobar missatges més encesos dels uns i dels altres llançant-se els plats pel cap.
Nosaltres no estem capacitats per aconsellar res a persones que saben de política molt més del que aprendrem mai. Ni tampoc provarem a fer-ho. No ens toca ni tindria cap sentit; cadascú sabrà la línia que vol dur en la seva campanya.
Però ja que tinc l’oportunitat d’escriure-ho avui aquí, voldria suggerir-vos als que ara esteu llegint Sabadell ha de canviar i que ens heu fet confiança tots aquests mesos, que relativitzeu tot allò que llegiu i llegireu aquests dies.
Una campanya electoral és, entre d’altres coses, una teatralització de la realitat. Seguireu llegint molt dels uns contra els altres i dels darrers contra els primers. No en feu cas. No entreu (si podeu) en un debat de plats pel cap.
Comentaris recents