You are currently browsing the tag archive for the ‘Montse Costa’ tag.
Més enllà de la ciutat que coneixem tots personalment o a través dels mitjans, hi ha un altre Sabadell. És el que es mou a l’ombra. La ciutat que s’oculta als ciutadans i que fa por. Hi ha un marc en el que determinades persones a les que hem donat poder, actuen com volen en funció dels interessos d’una part i no del conjunt de veïns.
Sempre al capdavant de tot això hi apareix un dels personatges més controvertits d’aquest ajuntament. El Tinent d’Alcalde Joan Manau és sempre al centre de totes les polèmiques. Permanentment al darrera de les decisions més qüestionables.
Ell és el responsable últim de les sorprenents contractacions de funcionaris que està fent aquest Ajuntament. Ell apareix també darrere de les accions més polèmiques que s’imputen a la Policia Municipal. Ell i sempre ell torna a aparèixer en els temes més delicats.
I Manau és qui manega determinades informacions que apareixen o desapareixen sempre en funció d’uns interessos concrets. Posem-ne un exemple referint-nos a uns mesos enrere, quan l’Entesa el va fer seure al banc dels acusats.
El telèfon de casa sona insistentment fins que l’agafo.
A l’altre costat de la línia sento la veu d’una noia que em parla posant to de “teleoperadora”. Em diu que truca en nom de l’alcalde de Sabadell. M’explica que aquest farà una trobada al barri i pregunta que si hi puc assistir.
Què simpàtica. M’hauria estimat més una trucada d’una companyia de telèfons d’aquestes tan pesades abans que això.
Tinc ganes de dir-li que de l’alcalde en vull saber ben poques coses. Bàsicament em conformo amb saber quin dia plegarà i si n’assumirà totes les responsabilitats que se’n desprenguin de la nefasta gestió que ha fet a l’Ajuntament de Sabadell. De la resta no cal que m’expliqui res sobre Manuel Bustos; si vol, ja n’hi parlaré jo que en sé més. Però li responc quatre bajanades i li penjo el telèfon.
Ahir vam veure Manolo Bustos inaugurant una biblioteca. Alguns poden pensar que és un oxímoron posar les paraules Bustos i llibres a la mateixa frase, però a Sabadell tot és possible. Clar que també és cert que tot succeeix per alguna raó, això sí.
Ahir, per exemple, vam publicar en aquesta pàgina una fotografia de la inauguració d’una biblioteca. La foto real comença per l’esquerra amb el President de la Diputació, Fogué i acaba per la dreta amb un somrient Jordi Soriano, (PP) soci de govern dels socialistes i gran amic de Manolo. Els agrada molt esmorzar pernil de gla tots juntets sempre que poden. Però sembla ser que no tothom ho veu igual això de que s’hagi de fer saber la proximitat. Prou n’hi ha amb la capçalera d’aquesta web.
Ho diem perquè just a sota veiem com va utilitzar aquesta fotografia la web de Ràdio Sabadell. El que van fer va ser tallar a Soriano i deixar-lo fora de la fotografia. Li van reservar el moment “vip” només per a l’alcalde.
Yo creo que mi amigo sabe la mitad de lo que dice y se está marcando un farol enorme. Me cuenta una historia que no sé de dónde la habrá sacado.
Me habla de él, del gran hombre, y dice que siempre tuvo la autoestima por las nubes incluso cuando aún estaba lejos de alcanzar el éxito en su carrera. Y se refiere al divorcio de su anterior mujer (C.) que llegó cuando ya su historia con la rubia periodista trepa era imposible de ocultar por más tiempo.
Las separaciones de pareja siempre son complicadas, pero cuando hay hijos y muchos bienes de por medio, la cosa ya se acaba convirtiendo en una auténtica batalla infernal.
Dice mi amigo que C. no paraba de decirle a gritos que la rubia esa era una buscona que no estaba enamorada de él, sino de su dinero y de la notoriedad que adquiriría al estar con alguien conocido. Que le encantaba relacionarse con gente importante a la que como periodista mediocre jamás llegó ni a acercarse pero que del brazo de él iba a tener por fin la oportunidad de codearse con ellos. Aunque nunca llegaría a ser “una de ellos“, sino una arribista del tres al cuarto, simplemente.
L’equip de confiança de Manuel Bustos vigila cada acte al que va l’alcalde i arriba a coaccionar les persones que fan fotos amb por de que puguin acabar en aquest bloc. Però mentre vigilen tant això, les crítiques arriben del seu propi entorn que ja no s’amaga. Ahir la germana d’una Tinent d’alcalde, fins fa poc periodista d’un mitjà local, dirigia un missatge a tots els seus contactes de Twitter carregant contra la Policia Municipal que dirigeix Joan Manau. Uns incompetents, deia.
I després els crítics diuen que som nosaltres!
El vídeo publicat per aquesta pàgina on es podia veure a Manuel Bustos enxampat per un micròfon obert ha fet enfadar molt a l’alcalde i també als seus col·laboradors i col·laboradores. Més del que ens havíem arribat a imaginar, fins i tot. I això que en tenim molta d’imaginació.
Divendres passat el telèfon de l’Alcalde va sonar moltes vegades amb persones que l’interpel·laven per aquest tema; trucades que no sempre provenien de Sabadell. I no va ser l’únic mòbil que va treure fum. També el de Manel Larrosa ens diuen que va comunicar bastant. Amics i coneguts li demanaven des de primera hora del matí si ja ho havia vist, posant-lo al corrent. Diuen que Larrosa no s’ho va agafar malament; tot el contrari. Ja sap qui és l’alcalde i el que es pot esperar d’ell. Era un Bustos sense embuts demostrant el que ell entén per discrepància.
Horas antes de que diera el “pistoletazo de salida” la precampaña de Manuel Bustos ya la anunciamos aquí a través de un post titulado “La mare de totes les campanyes”
Hemos visto muchas cosas en tan corto espacio de tiempo. A tenor de lo comprobado hoy ya puedo asegurar que si yo fuese Manolo cogería ahora mismo al gañán que le ha organizado la campaña y lo devolvía a sus quehaceres. Y si es la gañana que todos imaginamos, la mandaba a dormir una temporadita a la habitación de los invitados o al sofá hasta que aprenda. Y sin almohada, que jode más.
Jamás hubiese imaginado semejante despropósito, tamaña incompetencia y estupidez política. Al final habrá que recomendar a los grupos municipales que no hagan ni campaña; que se queden quietecitos a ver cómo él solito se pone la soga al cuello.
Nos han contado muchas veces historias de entidades locales rendidas antes los encantos del gobierno. O directamente ante sus presiones. Pero en muy pocos casos han trascendido las otras; cuando la dignidad de algunas personas ha estado por encima de las posibles recompensas que les ofrecían a cambio de algo.
Y hoy queremos explicar una.
Los hechos se remontan a finales de la legislatura anterior, aunque salieron a la luz hace unos meses.
Se trata del caso de un menor de Sabadell que tiene una discapacidad. Por ese motivo a su madre le resulta imposible encontrar una plaza vacante para él en una guardería.
La mujer, desesperada, cree que quizás no es tan mala idea buscar la ayuda del Alcalde Manuel Bustos. Ella, como tantos otros ciudadanos alguna vez, cree que cuando se agotan los caminos siempre queda tirar “por elevación” buscando que ese hombre tan cercano quizás será el único capaz de encontrar una solución a su problema.
El PSC de Sabadell va celebrar el seu sopar de Nadal aquest any sota un lema: “Treballem pel futur de Sabadell”.
Així va titular també Manuel Bustos l’entrada del seu bloc recollint el que considerava que eren els punts forts de la seva gestió. Aquell sopar representava el tret de sortida de la campanya socialista que ja està rodant i que ho fa sobre diversos eixos.
Ara, amb aquest mateix títol “Sabadell pel futur” ens presenten una pseudo plataforma que diu ser “un fòrum de reflexió i propostes”.
No ens agraden ni les preses de pèl ni els enganys. I això és un gran engany.
Los portavoces de los distintos grupos municipales se encontraron ayer en un debate televisado por un canal local. Sí, exactamente; ese que tiene a Bustos hasta en la carta de ajuste y cuyos informativos cuentan a los ciudadanos la suerte que han tenido de vivir en esta idílica ciudad.
Es curioso ese planteamiento que el alcalde de Sabadell y su parroquia bendicen: en la radio pública no se retransmiten los Plenos, que son la esencia pura del debate político, pero sí que se van a casa del vecino a hacerlos. Incongruencias de esta pandilla que no merece la pena ni intentar entender. Por no cabrearte más, quiero decir.
Quien se supone que lleva la voz del grupo socialista, el señor Sánchez, justificó la celebración de ese debate con un nosequé del reglamento de medios. Cuesta pillárselo, pero cuando se lo pillas te das cuenta de que estos políticos nuestros a veces tienen su punto. ¿De qué narices de reglamento habla si nos estamos refiriendo a un medio privado y lo que se llevó a pleno hablaba de medios “públicos“? Por simpático que sea para el gobierno local, que no tuvo reparo alguno en reconocerlo el también majísimo señor Sánchez: aquí hay medios buenos y medios malos. A los buenos se va y a los malos, ni agua.
Montse Costa és encara actualment, segons dades del Registre Mercantil, la Gerent de Ràdio Sabadell, tot i que consta també en el càrrec Josep Abellán. Això és així malgrat els Estatuts indiquen que n’hi ha d’haver només un (o una) en exercici. Durant un període ella va compatibilitzar aquesta situació amb l’administració d’una societat que tenia per objecte els serveis a la construcció.
Aquest és el desgavell d’una emissora que ha estat auditada pel CAC pel que fa al temps d’informació destinat als grups municipals i s’ha demostrat que el govern s’emporta gairebé el 75% del temps total d’aquests. I d’això el PSC en va dir recentment “constatació de pluralitat“.
Ahir hi va haver Ple a l’Ajuntament i en parlarem els propers dies. Però havíem iniciat el relat d’alguns elements que defineixen el control que el govern pretén exercir sobre la ciutat i els seus ciutadans. I un dels instruments utilitzats ha estat el del mitjà de comunicació que gestionen ells directament.
Quan es van crear les bases de la recuperació d’una emissora de ràdio 10 anys enrere, ni s’havia desplegat el fenomen de les xarxes socials ni Internet en general jugava el paper que avui té.
Aleshores no semblava una mala idea recuperar la ràdio de la ciutat. La que havia existit fins pocs anys abans havia acabat desapareixent després que la Caixa d’estalvis de Sabadell es negués a seguir sent-ne la propietària. La ciutat ja li havia girat l’esquena molt temps abans i havia perdut tot interès per una emissora que, ja en mans de la COPE, alternava alguns programes d’aquesta cadena de l’església amb una programació similar a la que realitza Justo Molinero a les seves emissores. Similar però pitjor, per difícil que això sembli.
Comentaris recents