You are currently browsing the tag archive for the ‘Marta Farrés’ tag.
Els grups municipals de Convergència i Unió i l’Entesa per Sabadell s’han emprenyat molt per la poca vergonya demostrada pel candidat del PSC (sí, del PSC encara que ell ho vulgui amagar), Manolo Bustos.
Aquest cap de setmana es va organitzar una tournée com aquelles que feien les velles folklòriques.
L’Ajuntament de Sabadell va llogar vuit autocars a tot luxe per portar, dissabte i diumenge, un bon grup d’avis a visitar obres.
Ho van haver de fer aquest cap de setmana perquè ara hi ha una nova llei contra polítics pocavergonyes que treuen profit dels diners públics per fer campanya personal. Si per comptes d’aquest dissabte o diumenge passat aquesta mateixa operació hagués intentat fer-la el cap de setmana següent, la Junta Electoral ho hauria impedit.
Quan veig la foto de la candidatura del PSC de Sabadell entenc allò que diuen que una imatge val més que mil paraules. La que ha distribuït Bustos és veritat que diu molt, però molt, dels seus.
Quan veig un grup d’adults trepitjant la gespa el que tinc ganes de dir és que són uns gamberros, uns incívics. Em va recordar el dia que es va inaugurar el monument a l’Antoni Farrés al Parc Catalunya. Allà als voltants hi havia tot un seguit de plantes que havien estat plantades poc abans i em mirava algunes d’aquestes senyores que volten pel govern pensant que la ciutat és seva, com pujaven i baixaven trepitjant-les sense que semblés que els importava el més mínim. Aquesta mena d’elit garrula que formen aquesta colla es mouen per la ciutat com si fos seva i, tot el que hi ha, de la seva propietat també. Persones incloses, eh.
Manuel Bustos suele escoger perfiles grises para que le acompañen en la candidatura. Personas que tienen poco que aportar más allá de sus aspiraciones y tontunas personales. Algunas de ellas harían sonrojar hasta a una niña de doce años. Por ejemplo, que una Teniente de Alcalde como Marta Farrés haga comentarios frívolos sobre las ganas que tiene de ver un centro comercial para ponerse a comprar como una loca. Eso dicho justo en el momento en que muchas personas no saben si van a cenar mañana o si el banco les va a dejar sin piso, evidencia hasta qué punto esta gente del gobierno de Sabadell ha perdido el contacto con la realidad.
El PSC de Sabadell va celebrar el seu sopar de Nadal aquest any sota un lema: “Treballem pel futur de Sabadell”.
Així va titular també Manuel Bustos l’entrada del seu bloc recollint el que considerava que eren els punts forts de la seva gestió. Aquell sopar representava el tret de sortida de la campanya socialista que ja està rodant i que ho fa sobre diversos eixos.
Ara, amb aquest mateix títol “Sabadell pel futur” ens presenten una pseudo plataforma que diu ser “un fòrum de reflexió i propostes”.
No ens agraden ni les preses de pèl ni els enganys. I això és un gran engany.
Un profesor de la universidad solía explicarnos en clase la parábola del Rinoceronte y el Alacrán.
Cuenta que los dos se encontraron al borde de un río cuando escapaban de un incendio y no tenían más opción que cruzarlo de orilla a orilla para ponerse a salvo del fuego.
El alacrán miró suplicante al rinoceronte y le pidió ayuda para pasar al otro lado subido a su lomo. Pero este le dijo que no se fiaba.
-¿Cómo sé que no me morderás si te llevo encima? – le preguntó.
- Sabes que no lo haré. ¿No ves que entonces nos ahogaríamos los dos? –respondió el alacrán.
Así que sin tiempo para pensarlo más uno se encaramó sobre el otro y comenzaron a cruzar a nado. Pero cuando llegaron justo a la mitad del camino, el rinoceronte sintió que el alacrán acababa de morderle y su veneno le paralizó dejando de nadar con un inmenso dolor.
Con sus últimas fuerzas le preguntó el rinoceronte al alacrán: “Pero… ¿por qué lo has hecho?” Y el otro le respondió: “lo siento… es mi naturaleza”.
Una de les periodistes que coneix millor el PSC per dins i per fora és la Neus Tomás. Fa anys que va col.laborar amb el seu departament de premsa i ara, des de EL PERIODICO segueix molt de prop l’actualitat del partit.
Per això acostumo a llegir atentament les seves cròniques que descriuen els perfils d’aquesta organització. Divendres precisament ella va ser la designada per cobrir la informació del míting de campanya a Sabadell que va reunir Montilla i el nou Ministro de la Presidencia (que ve de l’Europarlament i està poc posat encara en temes de política local) Ramón Jáuregui com a convidats especials.
Ara falten 200 dies per a que comenci la campanya electoral de les properes eleccions municipals.
El Col·lectiu Antoni Moix s’ha expressat fins avui a través d’aquest bloc explicant el seu punt de vista sobre tot allò que ens interessa del que succeeix a Sabadell. A banda de la crítica al govern, hem volgut obrir aquest espai al debat i la difusió d’idees que no són les “oficials”; aquelles que fins ara han estat gairebé hegemòniques davant la dificultat d’accedir als mitjans que pateixen els grups de l’oposició.
Però ara pensem que ha arribat el moment de fer un pas endavant i obrir-nos també a un seguit de persones del teixit no només polític, sinó també social i cultural de la ciutat. Igualment, a mesura que pugi la temperatura política, serà important conèixer l’opinió dels que es postulen a entrar en l’escenari polític i la de persones que ens oferiran perspectives noves i diferents de les que aquí hem expressat.
Encetem aquesta acció amb una entrevista al que ha estat el màxim responsable de Sabadell Comerç Centre i que ara és candidat en les primàries d’Iniciativa per Catalunya Verds que selecciona els seus representants al grup municipal que formaran ICV-EUIA.
Vam escollir Carles Marlés per diverses raons.
La primera perquè és una persona d’una llarga trajectòria al front d’aquesta i d’altres entitats i això li ha permès un coneixement de la realitat política i social sabadellenca molt intens.
D’altra banda, també ho hem fet perquè sorprenentment l’equip de l’entorn socialista que acostuma a deixar 
missatges en els diaris digitals o a escriure contra tot allò que no sigui dels seus, i, molt especialment, contra qualsevol cosa que tingui a veure amb ICV-EUIA, ha mantingut un discret silenci i respecte pel pas de Marlés. Només cal comparar-ho amb el linxament al que s’està sotmetent a un altra candidata que ha anunciat també que es presentarà a les primàries i que ha estat objecte de tot tipus de desqualificacions personals i professionals en un estil que sí que reconeixem.
També vam tenir en compte, tal i com li formulem en una de les preguntes, que dies abans de fer-se públic el seu pas a la política el seu perfíl en una xarxa social no tenia pràcticament cap contacte relacionat amb ICV però en canvi estava compartit amb el bo i millor del socialisme sabadellenc amb Alberto Beltrán, Marta Farrés, Marc Sabater i Montse Costa entre d’altres.
Convençuts de que els dubtes s’esvaeixen preguntant i responent sense problemes, ens vam interessar per fer-li arribar un qüestionari que pogués contestar tranquil·lament.
No ens en hem sortit del nostre intent (evident) d’aconseguir una crítica contra l’alcalde. Igual que a la roda de premsa, Marlés defuig pronunciar-se en concret sobre Bustos tot i que no fa igual respecte del conjunt del govern.
El candidat a les primàries d’ICV sí destaca el seu convenciment sobre el pas decidit i no estalvia elogis a la candidatura de la que vol formar part i a l’estil d’oposició que ha plantejat el grup ICV-EUIA tota aquesta legislatura.
“SABADELL NECESSITA UN CANVI DE FORMES, DE MODELS, D’ESTILS I DE PRIORITATS”
* Sempre he estat socialista, mai me n’he amagat.
* Sé segur que el PSC a Sabadell no representa en absolut els meus valors.
* Aposto pel projecte, per les persones i per fer possible el canvi a la ciutat.
* El grup municipal d’ICV-EUIA ha fet la seva tasca amb fermesa quan ha calgut però també amb un esperit de col.laboració que no ha estat reconegut pel govern.
*La meva proximitat amb membres del govern es limita a les diferents tasques que hem fet plegats relacionades amb l’Ajuntament i amb la meva entitat.
* No em crec gens Bustos quan nega el pacte entre el PSC i el PP.
En quin moment va decidir que havia de fer el pas d’entrar activament en política?
En primer lloc, cal dir que sempre m’ha interessat la política. De fet, de jove vaig militar a les joventuts del PSUC, les JCC, i després, molt poc temps però, també en el mateix PSUC. Sovint em demanen per què vaig deixar de militar-hi, i aleshores sempre responc que segurament tot això són cicles vital, de manera que un cop la democràcia ja estava en marxa al nostre país, com tants d’altres ciutadans, vaig allunyar-me poc a poc de les organitzacions polítiques. Però ara la cosa ha tornat a canviar.
Gràcies a la meva implicació a les entitats amb qui he estat vinculat aquests últims 10 anys, he pogut seguir de molt a prop la política local. Durant la legislatura anterior veia com hi havia quelcom que no rutllava tal com jo creia que havia de fer-ho i és definitivament als inicis d’aquesta legislatura quan sento la necessitat d’implicar-me per canviar la situació política de la ciutat. He tingut per els meus càrrecs relació amb tots els grups, uns més que d’altres, i òbviament també amb el govern de la ciutat i per tant he anat coneixent bé tots els projectes i també les persones.
El meu interès per ICV ha anat creixent en els darrers anys, i la meva aproximació ha estat tranquil·la , però creixent dia a dia, fins que ja fa més d’un any, vaig decidir implicar-me en el procés i el projecte d’ICV, i així ho vaig donar a conèixer als seus dirigents. Crec que el projecte en si ja requeria prudència i evitar la filtració pública, però encara més en el meu cas, d’acord amb les meves funcions. Així ho vam decidir i així ho hem sabut fer tots plegats.
Per què va abandonar la presidència de Comerç Centre només uns mesos després d’haver estat ratificat? Vostè va dir que deixava el càrrec per “centrar-se en la seva tasca a la secció de Comerç de la Cambra local” però el pas real ha estat, al final, la seva decisió de fer el salt a l’Ajuntament.
Bé, caldria dir que això no és del tot exacte. Jo vaig deixar de presidir Sabadell Comerç Centre tres mesos abans que s’esgotés la meva segona legislatura al front de l’entitat. Tocava al setembre i vam fer el relleu al juny. L’última ratificació de què parleu va ser la que es correspon a la assemblea general anual de maig de 2009 però ja dins l’últim any de legislatura que son de 3 anys. Aquests tres mesos afavoria la planificació de la temporada nadalenca a la nova junta i d’altra banda m’assegurava de deixar l’entitat sense que ningú pogués dir que me n’havia aprofitat per fer-hi política.
Vaig argumentar que centrava la meva tasca en el món del comerç com a president de la comissió de comerç interior a la Cambra. Algú es demanarà, doncs, per què a Sabadell Comerç Centre no i a la Cambra sí? La resposta és òbvia. Jo presidia SCC per tant n’era la seva veu i la seva màxima representació. A la Cambra, sí que hi tinc un càrrec rellevant, però no tindria cap sentit que algú penses que pugui haver influït políticament l’entitat ni que l’entitat hagi afavorit els meus interessos politics.
Quins són els valors d’ICV en els quals vostè es reconeix i que l’han fet decidir-se per aquesta formació i no d’’altres?
Jo sempre he estat socialista, mai me n’he amagat. Recordo en les èpoques del PSUC que companys de l’esquerra més “Trotskista”, diguem-ho així, em deien revisionista, amb un sentit pejoratiu. Aleshores jo ja pensava en la democràcia com a punt de partida per aconseguir un govern d’esquerres. Però és que segueixo pensant igual!. Primerament soc demòcrata, i acato el joc tant si les coses em van de cara com si no, i després em considero socialista. Potser perquè aquests 20 anys fora de la política activa m’han mantingut els valors a la nevera? No ho se! Però jo no me n’he apartat ni un mil·límetre d’aquesta línea política. Si que sé segur, però, que avui el PSC a Sabadell no representa en absolut els meus valors. Iniciativa per Catalunya en canvi, avui, com sempre, continua defensant, l’essència de la democràcia, la justícia, el bon govern, la transparència, la defensa dels mes febles , la recerca del progrés social, humà i econòmic fen-t’ho compatible amb l’equilibri i la sostenibilitat del nostre medi ambient .
Llavors les persones. Haig de referir-me a la Carme, és impossible de no fer-ho. La seva tasca com a portaveu del grup municipal ha estat extraordinària, la seva capacitat de treball és un actiu vital. I la seva capacitat d’aguantar és excepcional. Sento molt respecte per tots els 4 regidors i pel seu treball. Ara bé, cal remarcar que els atacs que ha rebut la Carme Garcia no els havia rebut ningú en aquesta ciutat. Davant el maltracte injust, desqualificador i en alguns moments de caire masclista d’alguns membres del govern i del partit de govern, qualsevol hauria llençat la tovallola i en canvi ella s’ha mantingut fidel als seus principis i sobretot a l’encàrrec que li va fer la societat, que va ser el de fer d’oposició, bel·ligerant quan ha estat necessari, i aportant solucions i propostes amb el seu grup municipal de manera permanent. Esclar que a cap govern els fa gracia la oposició, però aquí a Sabadell han demostrat no tolerar-la ni respectar-la. Els governants també han d’acatar les regles del joc i els d’aquí no han estat a l’alçada
També haig de parlar de molts altres, encapçalats per l’Aureli Calvo, president d’ICV, home honrat, persistent ,de gran generositat i vàlua. Amb tot l’equip he pogut compartir els meus dubtes i inseguretats, també moments difícils, que malgrat tot et fan pensat que has triat el camí correcte. Moltíssimes hores de reunions, xerrades i també, esclar, bons moments. Quant em demaneu valors, com voleu que no parli de les persones?, com voleu que no parli de projecte? com volíem que no em decidís per Iniciativa?
Mantindrà el seu compromís amb el partit també en el cas de que la posició que li acabi corresponent a la llista no signifiqui arribar a ser càrrec electe?
Com a candidat a aquestes primàries he signat un document, que és el codi ètic. Aquesta qüestió n’és concretament un dels punts. Personalment sempre m’he mantingut fidel als compromisos que he tingut, si hagués cercat seguretat i càrrec garantit, no estaria apostant per aquesta opció. Aposto pel projecte, per les persones i per fer possible el canvi a la ciutat.
Vostè va criticar els grups de l’oposició fa uns anys i els va responsabilitzar de la preocupació dels comerciants respecte del projecte del Metro Sabadell. Els va acusar de canviar d’opinió per “electoralisme”. Pensa que en aquest i en d’altres casos han estat els grups de l’oposició els que han manipulat els ciutadans més que el govern?
El cas de què parleu el recordo perfectament, va ser al maig de 2007 quant l’entitat Sabadell Cruïlla i un grup de comerciants afectats per les obres del metro feien un front comú per evitar les obres al passeig. Recordo que la pressió d’aquest col·lectiu es va centrar directament contra tres entitats que jo en formava part i especialment contra la que jo presidia, Sabadell Comerç Centre. Mentrestant els politics de tots els grups, govern i oposició, estaven en la campanya electoral de les municipals i ja els estava be, o probablement ni se n’adonaven que els clatellots ens els emportàvem uns quants que no ni fèiem forats de tren, ni d’estacions, ni decidíem per on havia d’anar la via. Simplement el que fèiem era vetllar perquè quan es fessin les obres afectessin el menys possible als comerços que operaven a l’àrea. Vaig pensar que era el moment que aquells que havien donat llum verda al projecte –l’ajuntament- donessin la cara. Així mateix vaig dir-ho en unes declaracions a Radio Sabadell en què vaig carregar contra tots els grups, tant del govern com de l’oposició. Precisament recordo, a part d’alguna trucada pujada de to, ara ja amb certa curiositat, com aquell matí el titular de la web de la radio era la meva protesta i a la tarda el titular era la resposta del govern a la meva protesta que s’explicava laxament en un paràgraf inferior. Al cap de poc temps, i un cop ja hi havia el nou consistori, vaig tenir la possibilitat de conversar amb pràcticament tots els grups. Crec que ens vàrem comprendre els uns als altres. De fet, aquestes van ser les primeres reunions i trobades amb el grup d’ICV-EUiA i amb la Carme Garcia, i on vaig poder conèixer el seu tarannà.
ICV–EUIA va realitzar recentment una intensa campanya per tots els districtes apropant-se als problemes de cada barri i la va finalitzar amb unes reunions temàtiques on estudiava a fons diverses àrees (una d’elles la del comerç). Fins i tot va celebrar amb una jornada final les conclusions de tota aquesta feina. Però a vostè no se’l ha vist en cap d’aquestes reunions tot i que ara sí es presenta com a candidat a un càrrec. No estava motivat per a participar d’aquesta etapa prèvia?
Des de el moment en què vaig decidir de participar com a independent a les primàries, la meva participació pública o no, en determinats actes, ha estat una decisió col·lectiva. Vostès recordaran que ICV fa molt de temps que va anunciar el seu projecte. En concret l’estiu del 2009 van començar a fer-lo públic. La meva participació com la de tantes persones ha estat més interna que externa per raons de gestió de la informació. Per tant, ha estat una decisió d’equip, molt encertada, segons el meu parer.
Vostè es presenta a les llistes d’una formació que s’ha caracteritzat per un seguiment implacable de tot allò que ha fet el govern socialista i ha tingut una actuació molt ferma contra les maneres i l’estil Bustos. Es reconeix en la forma de fer política que ha practicat aquesta legislatura ICV-EUIA?
El primer que cal dir és que hi ha una mena de tendència en alguns governs, com és el cas de Sabadell, de desqualificar l’oposició per sistema, davant el desacord: desqualificació, davant les preguntes, desconfiança davant les interpel·lacions, desídia. Aquests governs obliden que la feina dels grups de l’oposició és tan legitima com la d’ells, precisament perquè es deuen a tota la gent que els ha atorgat la confiança amb el seu vot. Guanyar unes eleccions no vol dir manar únicament i exclusiva sota el teu criteri. El que vol dir és que tens majoria per gestionar i gestionar vol dir pactar, vol dir negociar i vol dir també acceptar que pots tenir raó o no tenir-la, de la mateixa manera que tots els altres la poden també tenir o no. El grup municipal d’ICV-EUiA ha fet la seva tasca, amb fermesa quan ha calgut però també amb un esperit de col·laboració. que no ha estat reconegut pel govern. D’altra banda aquest grup ha presentat un reguitzell de propostes i mocions, moltes d’elles han estat acceptades. No podem aquí fer la valoració governamental de la feina feta per el grup. Si jo hagués de posar un adjectiu, una paraula, a la tasca d’oposició feta pel grup municipal d’ICV-EUiA, seria el mot “responsabilitat”. Per tant, m’hi reconec plenament, tant en la forma com també en el fons.
La seva condició d’independent dins de la candidatura d’un partit creu que li permetrà un marge més ampli de decisió respecte dels criteris que pugui seguir el seu grup en el futur davant dels temes de ciutat?
La meva condició d’independent ho és respecte pel que fa al partit polític de què parlem, no pas dins la candidatura. Podria esplaiar-me llargament en l’explicació de com crec que haurien de ser, de gestionar-se els partits politics, però aquest es un altre debat. Si parlem de la candidatura, us diré que jo tinc experiència de treball en equip, i sé que el marge que hom pot tenir és el mateix que el de tots els components de l’equip. Una candidatura ha de ser un grup de gent ben capacitada per desenvolupar la tasca que li escau, però també per funcionar com un ens únic. Em vénen al cap dos exemples, l’orquestra que li cal un bon nivell de tots els músics, o bé l’exemple futbolístic que a tots ens ve al cap. Una de les coses que més m’atrauen d’aquesta candidatura és aquesta voluntat de treball en equip, cadascú segons la seva responsabilitat, alhora però, treballant conjuntament per un objectiu concret dit en paraules de Carme Garcia, “recuperar el bon govern de Sabadell”
Les seves responsabilitats anteriors li han reportat unes molt bones relacions amb tot l’entorn socialista. De fet al seu perfil de Facebook hi té, de llarg, molts més amics relacionats amb el govern i Bustos que amb ICV. No creu que això pot representar un inconvenient davant dels lògics moments de tensió que es puguin produir durant la legislatura?
No comparteixo el que dieu en aquesta pregunta. Per començar, és relatiu dir qui està o no relacionat amb un altre, i que vol dir estar-hi relacionat. Penso que a la xarxa les coses han de ser més naturals i espontànies. No em sobra cap amic dels que tinc, i fa unes setmanes en faltaven alguns, cert, i és per raons obvies, ara ja els podreu trobar. Vosaltres mateixos feu aquesta pregunta mirant la composició del meu Facebook de fa unes setmanes. Doncs això mateix volíem evitar. M’he fet amics d’aquells que volia fer-me’n, o d’aquells que amablement m’ho han demanat i jo hi he accedit. El Facebook dels polítics i no polítics està ple de persones diverses, plurals, de diferents partits i ideologies. I així és com ha de ser.
Ha parlat ja amb l’alcalde o amb membres del govern que li són molt propers? Què li han dit d’aquesta decisió?
Quan dieu propers entenc que voleu dir propers a l’Alcalde. La meva proximitat amb membres del govern es limita a les diferents tasques que hem fet plegats relacionades amb l’Ajuntament, i la meva entitat. No, no n’he parlat amb l’alcalde, ni abans de fer-ho públic ni ara. Estic segur que tothom, començant per l’Alcalde, estarà d’acord que és una decisió que correspon a la meva esfera privada. Del grup socialista únicament vaig mantenir una conversa molt cordial amb un dels seus regidors unes hores després de la meva roda de premsa. Haig de dir, d’altra banda, que durant aquests dies he rebut diverses felicitacions, diverses benvingudes al món de la política, per part de diferents regidors i politics tant de la nostra ciutat com de la demarcació de la Cambra, les quals són molt d’agrair.
A la seva presentació davant dels mitjans li van demanar que es posicionés sobre la figura de Manuel Bustos i va refusar fer-ho dient “L’alcalde és l’alcalde i li tinc un respecte. He treballat amb ell, perquè he portat diferents entitats, i no entraré a valorar la seva persona. Ell no ha de ser el protagonista d’aquesta roda de premsa“. Per què no en va voler parlar ni fer la més mínima valoració?
En aquesta ocasió dic el mateix que vaig dir en la roda de premsa; “m’agradaria que l’Alcalde no fos el protagonista de la meva entrevista”. Només hi ha un titular que penso ha de ser important : Aposto pel projecte d’ICV. Considero, així com la resta de companys i companyes que hi participen, que Sabadell necessita un canvi de formes, de models, d’estils i de prioritats. Crec que aquesta resposta contesta millor que cap altra la vostra pregunta.
Creu vostè Manuel Bustos quan nega insistentment el pacte entre el PSC i el PP a la ciutat?
No, no me’l crec gens, esclar! Quan la majoria d’assumptes polèmics de la legislatura s’aproven amb el suport d’aquests dos partits, fins i tot en alguns moments d’una manera “sorprenent” com és el cas de la polèmica votació del Castell de Can Feu, és que hi ha un pacte, un acord, o el nom que li vulguin donar.. No s’explica d’una altra manera. La gravetat del cas radica en voler-lo amagar .
Quin són els principals objectius que s’ha proposat aconseguir amb la seva entrada en política?
El principal objectiu a què hom ha d’aspirar d’aconseguir quan entra en política és governar. Imagino que és una aspiració legítima i, vaja, dubtaria jo d’un polític que la seva única aspiració sigui fer d’opositor. En aquests moments m’entusiasma la idea de subscriure un contracte de quatre anys amb la gent de Sabadell per ajudar a gestionar els interessos comuns.
Ha estat un honor per mi haver servit durant 10 anys en les diferents entitats on he tingut càrrec, Sabadell Comerç Centre, La Cambra, l’Oficina de Dinamització, La Fundació de Comerç Ciutadà, etc.., però estic convençut que això no és res comparat amb la satisfacció que m’ha de produir, el compromís que m’ha de significar, participar directament en la gestió de la meva ciutat.
Podria anomenar un munt d’objectius tangibles, prefereixo però posar sobre la taula el que ara son dubtes.
La netedat que proposem d’entrada es possible de mantenir-la per sempre?
Podem demostrar que hi ha maneres diferents de fer política?
Podem demostrar als nostres conciutadans que tenim vertadera voluntat de servei?
Podem convèncer mitjançant l’exemple a les persones que els politics els elegim a fi de que gestionin correctament els interessos de tots?
Doncs aquestes preguntes que em faig son propòsits i aquests propòsits son els meus objectius.
M’agradaria si es possible, fer una reflexió final.
El procés d’ICV dona el tret de sortida a una manera nova de fer política: Primàries per elegir el cap de llista, primàries per ordenar la resta de la llista. Tots hem demanat mes d’una vegada la possibilitat de incloure o bé excloure algú d’una llista electoral i molts també tenir la possibilitat de presentar-s’hi, be, doncs ara és el moment. Aquest procés no passarà desapercebut, és un procés nou, més obert, totalment democràtic, avalat per les diferents comissions de garanties. Estic segur que serà un referent cara a pròximes cites electorals.
El procés obert, l’equip que estem acabant de perfilar, el programa de govern que estem preparant que recull en la major part les propostes de les jornades programaries, em fan dir que tenim tots els ingredients per portar-ho a terme amb èxit.
En tot cas, el més important de tots és que tenir l’oportunitat de demostrar-ho i aquesta oportunitat només ens la donaran els ciutadans de Sabadell.
Finalment i molt breument, a vosaltres agrair-vos la feina que feu. De ben segur Sabadell ha de canviar ha estat un bon “despertador” polític per a aquesta ciutat i us encoratjo a continuar amb la tasca que feu.
Calvos.
Manuel Bustos nos va a dejar calvos (y calvas) un día de tanto intentar tomarnos el pelo. A él no le preocupa, claro, porque puede pagarse los mejores tratamientos capilares. Y si no, tampoco pasa nada. Tiene una superficie dérmica en esa zona suficientemente grande como para repartir de un lado a otro y aún poder prestar a los demás. Pero la mayoría de nosotros no y se nos hará muy difícil peinarnos dentro de poco como sigan así estos.
La última broma de parte del señor alcalde se ha hecho saber este fin de semana.
Explicábamos en el post del viernes que ese día había convocado una especie de Pic-nic en la Masia de Can Deu. Ya dijimos que había mandado unos bonitos correos a todas las entidades para que los firmaran y demostraran de ese modo su adhesión al punto de vista del PSC sobre la Ronda Vallès. No a la del resto de partidos ya que a quién le importa lo que opinen. No. Se trata de estar junto al gran hombre. A la gran cabeza de esta ciudad.
Montserrat Capdevila está muy contenta estos días. La situación de su partido da para pocas alegrías y la de sus responsabilidades en la ciudad menos todavía. Pero como ella va a lo suyo y le importa poco lo demás, pues anda muy feliz subida a los caballitos.
Capdevila está exultante desde que el PSC local ha propuesto su nombre para que vaya en las listas al Parlament. La otra presunta candidata (esta ya sin opción alguna de salir) es Marta Farrés. Contentas que están las dos, oye.
De todos modos Capdevila a través de las redes sociales deja claro que aún queda el paso de la confirmación definitiva en Barcelona y expresa cierta prudencia. Suponemos que le habrá llegado el mismo rumor que a los demás y que en la sede de su partido en la calle Nicaragua muchos conocen.
Aunque ayer hubo pleno municipal dejamos para mañana referirnos a lo que sucedió en el Ajuntament ya que las declaraciones de Bartomeu Muñoz ocuparon por sorpresa el lunes el lugar que habíamos previsto para comentar la Festa Major.
La visita a Catalunya Ràdio y, más tarde al programa de Josep Cuní en TV3 de Bartu relacionando en ambas su estilo de gestión con el de Bustos y sus conversaciones para traer IKEA a Sabadell siguen levantando muchos comentarios en la ciudad. Pero ocuparon el espacio que habíamos previsto para referirnos al cierre de las fiestas locales. Porque al final, un año más, la Festa Major se marchó por el mismo lugar por el que vino.
Una vez más las entidades pusieron el esfuerzo, la ciudadanía las ganas de divertirse y los del gobierno las suyas de figurar.
Como han malentendido que esta celebración no existe si el alcalde no está en todos y cada uno de los actos, acabas harto de ver su cabeza (¡qué gran cabeza!) ahora cogidito de la mano cantando bailar pegados, ahora en primera fila viendo las corales, sonriente escuchando el pregón o babeando ante los fuegos. Da lo mismo. La criatura es feliz allí donde haya gente. Que lo disfrute; total para lo que le queda.
Comentaris recents