You are currently browsing the tag archive for the ‘Marc Sabater’ tag.
Més enllà de la ciutat que coneixem tots personalment o a través dels mitjans, hi ha un altre Sabadell. És el que es mou a l’ombra. La ciutat que s’oculta als ciutadans i que fa por. Hi ha un marc en el que determinades persones a les que hem donat poder, actuen com volen en funció dels interessos d’una part i no del conjunt de veïns.
Sempre al capdavant de tot això hi apareix un dels personatges més controvertits d’aquest ajuntament. El Tinent d’Alcalde Joan Manau és sempre al centre de totes les polèmiques. Permanentment al darrera de les decisions més qüestionables.
Ell és el responsable últim de les sorprenents contractacions de funcionaris que està fent aquest Ajuntament. Ell apareix també darrere de les accions més polèmiques que s’imputen a la Policia Municipal. Ell i sempre ell torna a aparèixer en els temes més delicats.
I Manau és qui manega determinades informacions que apareixen o desapareixen sempre en funció d’uns interessos concrets. Posem-ne un exemple referint-nos a uns mesos enrere, quan l’Entesa el va fer seure al banc dels acusats.
Ràdio Sabadell falsea los datos de un estudio de audiencia para esconder el fracaso de audiencia que representa la emisora diez años después de haber iniciado sus emisiones.
El alcalde de Sabadell se ha convertido en una parodia de sí mismo. Su personaje ha alcanzado el esperpento y lo sabemos los sabadellenses, pero también quienes no viven aquí.
En este blog algunos lectores comentaban la imitación que un programa de radio había hecho del alcalde y decían que estaba muy logrado su espíritu. Así que tuvimos que ir a comprobarlo y ya la tenéis aquí colgada.
Quan sembla que sobre Ràdio Sabadell ja està tot dit; quan podríem creure que les barbaritats comeses ja no poden anar més enllà, doncs encara apareix sempre una dada nova que sumar a totes les anteriors.
Com molts lectors recordaran, fa només uns dies vam publicar un post titulat “La ciutat sota control 2: Ràdio Sabadell”.
Contenia la demostració de que el PSC va provar de manipular un informe del CAC i capgirar-lo per tal de poder vendre’l públicament com si fos positiu, quan el que contenia era tota una colla de dades confirmant l’abominable falta de pluralitat d’aquest mitjà públic.
Vam posar sobre la taula el caos societari d’aquesta empresa, que encara avui (segons dades del Registre Mercantil) no té un Gerent sinó que en té dos. I de les dues persones que tenen el càrrec resulta que una, per a més inri, és la parella del propi Alcalde Manuel Bustos. Impossible un control més proper.
Montse Costa és encara actualment, segons dades del Registre Mercantil, la Gerent de Ràdio Sabadell, tot i que consta també en el càrrec Josep Abellán. Això és així malgrat els Estatuts indiquen que n’hi ha d’haver només un (o una) en exercici. Durant un període ella va compatibilitzar aquesta situació amb l’administració d’una societat que tenia per objecte els serveis a la construcció.
Aquest és el desgavell d’una emissora que ha estat auditada pel CAC pel que fa al temps d’informació destinat als grups municipals i s’ha demostrat que el govern s’emporta gairebé el 75% del temps total d’aquests. I d’això el PSC en va dir recentment “constatació de pluralitat“.
Ahir hi va haver Ple a l’Ajuntament i en parlarem els propers dies. Però havíem iniciat el relat d’alguns elements que defineixen el control que el govern pretén exercir sobre la ciutat i els seus ciutadans. I un dels instruments utilitzats ha estat el del mitjà de comunicació que gestionen ells directament.
Quan es van crear les bases de la recuperació d’una emissora de ràdio 10 anys enrere, ni s’havia desplegat el fenomen de les xarxes socials ni Internet en general jugava el paper que avui té.
Aleshores no semblava una mala idea recuperar la ràdio de la ciutat. La que havia existit fins pocs anys abans havia acabat desapareixent després que la Caixa d’estalvis de Sabadell es negués a seguir sent-ne la propietària. La ciutat ja li havia girat l’esquena molt temps abans i havia perdut tot interès per una emissora que, ja en mans de la COPE, alternava alguns programes d’aquesta cadena de l’església amb una programació similar a la que realitza Justo Molinero a les seves emissores. Similar però pitjor, per difícil que això sembli.
Ara falten 200 dies per a que comenci la campanya electoral de les properes eleccions municipals.
El Col·lectiu Antoni Moix s’ha expressat fins avui a través d’aquest bloc explicant el seu punt de vista sobre tot allò que ens interessa del que succeeix a Sabadell. A banda de la crítica al govern, hem volgut obrir aquest espai al debat i la difusió d’idees que no són les “oficials”; aquelles que fins ara han estat gairebé hegemòniques davant la dificultat d’accedir als mitjans que pateixen els grups de l’oposició.
Però ara pensem que ha arribat el moment de fer un pas endavant i obrir-nos també a un seguit de persones del teixit no només polític, sinó també social i cultural de la ciutat. Igualment, a mesura que pugi la temperatura política, serà important conèixer l’opinió dels que es postulen a entrar en l’escenari polític i la de persones que ens oferiran perspectives noves i diferents de les que aquí hem expressat.
Encetem aquesta acció amb una entrevista al que ha estat el màxim responsable de Sabadell Comerç Centre i que ara és candidat en les primàries d’Iniciativa per Catalunya Verds que selecciona els seus representants al grup municipal que formaran ICV-EUIA.
Vam escollir Carles Marlés per diverses raons.
La primera perquè és una persona d’una llarga trajectòria al front d’aquesta i d’altres entitats i això li ha permès un coneixement de la realitat política i social sabadellenca molt intens.
D’altra banda, també ho hem fet perquè sorprenentment l’equip de l’entorn socialista que acostuma a deixar 
missatges en els diaris digitals o a escriure contra tot allò que no sigui dels seus, i, molt especialment, contra qualsevol cosa que tingui a veure amb ICV-EUIA, ha mantingut un discret silenci i respecte pel pas de Marlés. Només cal comparar-ho amb el linxament al que s’està sotmetent a un altra candidata que ha anunciat també que es presentarà a les primàries i que ha estat objecte de tot tipus de desqualificacions personals i professionals en un estil que sí que reconeixem.
També vam tenir en compte, tal i com li formulem en una de les preguntes, que dies abans de fer-se públic el seu pas a la política el seu perfíl en una xarxa social no tenia pràcticament cap contacte relacionat amb ICV però en canvi estava compartit amb el bo i millor del socialisme sabadellenc amb Alberto Beltrán, Marta Farrés, Marc Sabater i Montse Costa entre d’altres.
Convençuts de que els dubtes s’esvaeixen preguntant i responent sense problemes, ens vam interessar per fer-li arribar un qüestionari que pogués contestar tranquil·lament.
No ens en hem sortit del nostre intent (evident) d’aconseguir una crítica contra l’alcalde. Igual que a la roda de premsa, Marlés defuig pronunciar-se en concret sobre Bustos tot i que no fa igual respecte del conjunt del govern.
El candidat a les primàries d’ICV sí destaca el seu convenciment sobre el pas decidit i no estalvia elogis a la candidatura de la que vol formar part i a l’estil d’oposició que ha plantejat el grup ICV-EUIA tota aquesta legislatura.
“SABADELL NECESSITA UN CANVI DE FORMES, DE MODELS, D’ESTILS I DE PRIORITATS”
* Sempre he estat socialista, mai me n’he amagat.
* Sé segur que el PSC a Sabadell no representa en absolut els meus valors.
* Aposto pel projecte, per les persones i per fer possible el canvi a la ciutat.
* El grup municipal d’ICV-EUIA ha fet la seva tasca amb fermesa quan ha calgut però també amb un esperit de col.laboració que no ha estat reconegut pel govern.
*La meva proximitat amb membres del govern es limita a les diferents tasques que hem fet plegats relacionades amb l’Ajuntament i amb la meva entitat.
* No em crec gens Bustos quan nega el pacte entre el PSC i el PP.
En quin moment va decidir que havia de fer el pas d’entrar activament en política?
En primer lloc, cal dir que sempre m’ha interessat la política. De fet, de jove vaig militar a les joventuts del PSUC, les JCC, i després, molt poc temps però, també en el mateix PSUC. Sovint em demanen per què vaig deixar de militar-hi, i aleshores sempre responc que segurament tot això són cicles vital, de manera que un cop la democràcia ja estava en marxa al nostre país, com tants d’altres ciutadans, vaig allunyar-me poc a poc de les organitzacions polítiques. Però ara la cosa ha tornat a canviar.
Gràcies a la meva implicació a les entitats amb qui he estat vinculat aquests últims 10 anys, he pogut seguir de molt a prop la política local. Durant la legislatura anterior veia com hi havia quelcom que no rutllava tal com jo creia que havia de fer-ho i és definitivament als inicis d’aquesta legislatura quan sento la necessitat d’implicar-me per canviar la situació política de la ciutat. He tingut per els meus càrrecs relació amb tots els grups, uns més que d’altres, i òbviament també amb el govern de la ciutat i per tant he anat coneixent bé tots els projectes i també les persones.
El meu interès per ICV ha anat creixent en els darrers anys, i la meva aproximació ha estat tranquil·la , però creixent dia a dia, fins que ja fa més d’un any, vaig decidir implicar-me en el procés i el projecte d’ICV, i així ho vaig donar a conèixer als seus dirigents. Crec que el projecte en si ja requeria prudència i evitar la filtració pública, però encara més en el meu cas, d’acord amb les meves funcions. Així ho vam decidir i així ho hem sabut fer tots plegats.
Per què va abandonar la presidència de Comerç Centre només uns mesos després d’haver estat ratificat? Vostè va dir que deixava el càrrec per “centrar-se en la seva tasca a la secció de Comerç de la Cambra local” però el pas real ha estat, al final, la seva decisió de fer el salt a l’Ajuntament.
Bé, caldria dir que això no és del tot exacte. Jo vaig deixar de presidir Sabadell Comerç Centre tres mesos abans que s’esgotés la meva segona legislatura al front de l’entitat. Tocava al setembre i vam fer el relleu al juny. L’última ratificació de què parleu va ser la que es correspon a la assemblea general anual de maig de 2009 però ja dins l’últim any de legislatura que son de 3 anys. Aquests tres mesos afavoria la planificació de la temporada nadalenca a la nova junta i d’altra banda m’assegurava de deixar l’entitat sense que ningú pogués dir que me n’havia aprofitat per fer-hi política.
Vaig argumentar que centrava la meva tasca en el món del comerç com a president de la comissió de comerç interior a la Cambra. Algú es demanarà, doncs, per què a Sabadell Comerç Centre no i a la Cambra sí? La resposta és òbvia. Jo presidia SCC per tant n’era la seva veu i la seva màxima representació. A la Cambra, sí que hi tinc un càrrec rellevant, però no tindria cap sentit que algú penses que pugui haver influït políticament l’entitat ni que l’entitat hagi afavorit els meus interessos politics.
Quins són els valors d’ICV en els quals vostè es reconeix i que l’han fet decidir-se per aquesta formació i no d’’altres?
Jo sempre he estat socialista, mai me n’he amagat. Recordo en les èpoques del PSUC que companys de l’esquerra més “Trotskista”, diguem-ho així, em deien revisionista, amb un sentit pejoratiu. Aleshores jo ja pensava en la democràcia com a punt de partida per aconseguir un govern d’esquerres. Però és que segueixo pensant igual!. Primerament soc demòcrata, i acato el joc tant si les coses em van de cara com si no, i després em considero socialista. Potser perquè aquests 20 anys fora de la política activa m’han mantingut els valors a la nevera? No ho se! Però jo no me n’he apartat ni un mil·límetre d’aquesta línea política. Si que sé segur, però, que avui el PSC a Sabadell no representa en absolut els meus valors. Iniciativa per Catalunya en canvi, avui, com sempre, continua defensant, l’essència de la democràcia, la justícia, el bon govern, la transparència, la defensa dels mes febles , la recerca del progrés social, humà i econòmic fen-t’ho compatible amb l’equilibri i la sostenibilitat del nostre medi ambient .
Llavors les persones. Haig de referir-me a la Carme, és impossible de no fer-ho. La seva tasca com a portaveu del grup municipal ha estat extraordinària, la seva capacitat de treball és un actiu vital. I la seva capacitat d’aguantar és excepcional. Sento molt respecte per tots els 4 regidors i pel seu treball. Ara bé, cal remarcar que els atacs que ha rebut la Carme Garcia no els havia rebut ningú en aquesta ciutat. Davant el maltracte injust, desqualificador i en alguns moments de caire masclista d’alguns membres del govern i del partit de govern, qualsevol hauria llençat la tovallola i en canvi ella s’ha mantingut fidel als seus principis i sobretot a l’encàrrec que li va fer la societat, que va ser el de fer d’oposició, bel·ligerant quan ha estat necessari, i aportant solucions i propostes amb el seu grup municipal de manera permanent. Esclar que a cap govern els fa gracia la oposició, però aquí a Sabadell han demostrat no tolerar-la ni respectar-la. Els governants també han d’acatar les regles del joc i els d’aquí no han estat a l’alçada
També haig de parlar de molts altres, encapçalats per l’Aureli Calvo, president d’ICV, home honrat, persistent ,de gran generositat i vàlua. Amb tot l’equip he pogut compartir els meus dubtes i inseguretats, també moments difícils, que malgrat tot et fan pensat que has triat el camí correcte. Moltíssimes hores de reunions, xerrades i també, esclar, bons moments. Quant em demaneu valors, com voleu que no parli de les persones?, com voleu que no parli de projecte? com volíem que no em decidís per Iniciativa?
Mantindrà el seu compromís amb el partit també en el cas de que la posició que li acabi corresponent a la llista no signifiqui arribar a ser càrrec electe?
Com a candidat a aquestes primàries he signat un document, que és el codi ètic. Aquesta qüestió n’és concretament un dels punts. Personalment sempre m’he mantingut fidel als compromisos que he tingut, si hagués cercat seguretat i càrrec garantit, no estaria apostant per aquesta opció. Aposto pel projecte, per les persones i per fer possible el canvi a la ciutat.
Vostè va criticar els grups de l’oposició fa uns anys i els va responsabilitzar de la preocupació dels comerciants respecte del projecte del Metro Sabadell. Els va acusar de canviar d’opinió per “electoralisme”. Pensa que en aquest i en d’altres casos han estat els grups de l’oposició els que han manipulat els ciutadans més que el govern?
El cas de què parleu el recordo perfectament, va ser al maig de 2007 quant l’entitat Sabadell Cruïlla i un grup de comerciants afectats per les obres del metro feien un front comú per evitar les obres al passeig. Recordo que la pressió d’aquest col·lectiu es va centrar directament contra tres entitats que jo en formava part i especialment contra la que jo presidia, Sabadell Comerç Centre. Mentrestant els politics de tots els grups, govern i oposició, estaven en la campanya electoral de les municipals i ja els estava be, o probablement ni se n’adonaven que els clatellots ens els emportàvem uns quants que no ni fèiem forats de tren, ni d’estacions, ni decidíem per on havia d’anar la via. Simplement el que fèiem era vetllar perquè quan es fessin les obres afectessin el menys possible als comerços que operaven a l’àrea. Vaig pensar que era el moment que aquells que havien donat llum verda al projecte –l’ajuntament- donessin la cara. Així mateix vaig dir-ho en unes declaracions a Radio Sabadell en què vaig carregar contra tots els grups, tant del govern com de l’oposició. Precisament recordo, a part d’alguna trucada pujada de to, ara ja amb certa curiositat, com aquell matí el titular de la web de la radio era la meva protesta i a la tarda el titular era la resposta del govern a la meva protesta que s’explicava laxament en un paràgraf inferior. Al cap de poc temps, i un cop ja hi havia el nou consistori, vaig tenir la possibilitat de conversar amb pràcticament tots els grups. Crec que ens vàrem comprendre els uns als altres. De fet, aquestes van ser les primeres reunions i trobades amb el grup d’ICV-EUiA i amb la Carme Garcia, i on vaig poder conèixer el seu tarannà.
ICV–EUIA va realitzar recentment una intensa campanya per tots els districtes apropant-se als problemes de cada barri i la va finalitzar amb unes reunions temàtiques on estudiava a fons diverses àrees (una d’elles la del comerç). Fins i tot va celebrar amb una jornada final les conclusions de tota aquesta feina. Però a vostè no se’l ha vist en cap d’aquestes reunions tot i que ara sí es presenta com a candidat a un càrrec. No estava motivat per a participar d’aquesta etapa prèvia?
Des de el moment en què vaig decidir de participar com a independent a les primàries, la meva participació pública o no, en determinats actes, ha estat una decisió col·lectiva. Vostès recordaran que ICV fa molt de temps que va anunciar el seu projecte. En concret l’estiu del 2009 van començar a fer-lo públic. La meva participació com la de tantes persones ha estat més interna que externa per raons de gestió de la informació. Per tant, ha estat una decisió d’equip, molt encertada, segons el meu parer.
Vostè es presenta a les llistes d’una formació que s’ha caracteritzat per un seguiment implacable de tot allò que ha fet el govern socialista i ha tingut una actuació molt ferma contra les maneres i l’estil Bustos. Es reconeix en la forma de fer política que ha practicat aquesta legislatura ICV-EUIA?
El primer que cal dir és que hi ha una mena de tendència en alguns governs, com és el cas de Sabadell, de desqualificar l’oposició per sistema, davant el desacord: desqualificació, davant les preguntes, desconfiança davant les interpel·lacions, desídia. Aquests governs obliden que la feina dels grups de l’oposició és tan legitima com la d’ells, precisament perquè es deuen a tota la gent que els ha atorgat la confiança amb el seu vot. Guanyar unes eleccions no vol dir manar únicament i exclusiva sota el teu criteri. El que vol dir és que tens majoria per gestionar i gestionar vol dir pactar, vol dir negociar i vol dir també acceptar que pots tenir raó o no tenir-la, de la mateixa manera que tots els altres la poden també tenir o no. El grup municipal d’ICV-EUiA ha fet la seva tasca, amb fermesa quan ha calgut però també amb un esperit de col·laboració. que no ha estat reconegut pel govern. D’altra banda aquest grup ha presentat un reguitzell de propostes i mocions, moltes d’elles han estat acceptades. No podem aquí fer la valoració governamental de la feina feta per el grup. Si jo hagués de posar un adjectiu, una paraula, a la tasca d’oposició feta pel grup municipal d’ICV-EUiA, seria el mot “responsabilitat”. Per tant, m’hi reconec plenament, tant en la forma com també en el fons.
La seva condició d’independent dins de la candidatura d’un partit creu que li permetrà un marge més ampli de decisió respecte dels criteris que pugui seguir el seu grup en el futur davant dels temes de ciutat?
La meva condició d’independent ho és respecte pel que fa al partit polític de què parlem, no pas dins la candidatura. Podria esplaiar-me llargament en l’explicació de com crec que haurien de ser, de gestionar-se els partits politics, però aquest es un altre debat. Si parlem de la candidatura, us diré que jo tinc experiència de treball en equip, i sé que el marge que hom pot tenir és el mateix que el de tots els components de l’equip. Una candidatura ha de ser un grup de gent ben capacitada per desenvolupar la tasca que li escau, però també per funcionar com un ens únic. Em vénen al cap dos exemples, l’orquestra que li cal un bon nivell de tots els músics, o bé l’exemple futbolístic que a tots ens ve al cap. Una de les coses que més m’atrauen d’aquesta candidatura és aquesta voluntat de treball en equip, cadascú segons la seva responsabilitat, alhora però, treballant conjuntament per un objectiu concret dit en paraules de Carme Garcia, “recuperar el bon govern de Sabadell”
Les seves responsabilitats anteriors li han reportat unes molt bones relacions amb tot l’entorn socialista. De fet al seu perfil de Facebook hi té, de llarg, molts més amics relacionats amb el govern i Bustos que amb ICV. No creu que això pot representar un inconvenient davant dels lògics moments de tensió que es puguin produir durant la legislatura?
No comparteixo el que dieu en aquesta pregunta. Per començar, és relatiu dir qui està o no relacionat amb un altre, i que vol dir estar-hi relacionat. Penso que a la xarxa les coses han de ser més naturals i espontànies. No em sobra cap amic dels que tinc, i fa unes setmanes en faltaven alguns, cert, i és per raons obvies, ara ja els podreu trobar. Vosaltres mateixos feu aquesta pregunta mirant la composició del meu Facebook de fa unes setmanes. Doncs això mateix volíem evitar. M’he fet amics d’aquells que volia fer-me’n, o d’aquells que amablement m’ho han demanat i jo hi he accedit. El Facebook dels polítics i no polítics està ple de persones diverses, plurals, de diferents partits i ideologies. I així és com ha de ser.
Ha parlat ja amb l’alcalde o amb membres del govern que li són molt propers? Què li han dit d’aquesta decisió?
Quan dieu propers entenc que voleu dir propers a l’Alcalde. La meva proximitat amb membres del govern es limita a les diferents tasques que hem fet plegats relacionades amb l’Ajuntament, i la meva entitat. No, no n’he parlat amb l’alcalde, ni abans de fer-ho públic ni ara. Estic segur que tothom, començant per l’Alcalde, estarà d’acord que és una decisió que correspon a la meva esfera privada. Del grup socialista únicament vaig mantenir una conversa molt cordial amb un dels seus regidors unes hores després de la meva roda de premsa. Haig de dir, d’altra banda, que durant aquests dies he rebut diverses felicitacions, diverses benvingudes al món de la política, per part de diferents regidors i politics tant de la nostra ciutat com de la demarcació de la Cambra, les quals són molt d’agrair.
A la seva presentació davant dels mitjans li van demanar que es posicionés sobre la figura de Manuel Bustos i va refusar fer-ho dient “L’alcalde és l’alcalde i li tinc un respecte. He treballat amb ell, perquè he portat diferents entitats, i no entraré a valorar la seva persona. Ell no ha de ser el protagonista d’aquesta roda de premsa“. Per què no en va voler parlar ni fer la més mínima valoració?
En aquesta ocasió dic el mateix que vaig dir en la roda de premsa; “m’agradaria que l’Alcalde no fos el protagonista de la meva entrevista”. Només hi ha un titular que penso ha de ser important : Aposto pel projecte d’ICV. Considero, així com la resta de companys i companyes que hi participen, que Sabadell necessita un canvi de formes, de models, d’estils i de prioritats. Crec que aquesta resposta contesta millor que cap altra la vostra pregunta.
Creu vostè Manuel Bustos quan nega insistentment el pacte entre el PSC i el PP a la ciutat?
No, no me’l crec gens, esclar! Quan la majoria d’assumptes polèmics de la legislatura s’aproven amb el suport d’aquests dos partits, fins i tot en alguns moments d’una manera “sorprenent” com és el cas de la polèmica votació del Castell de Can Feu, és que hi ha un pacte, un acord, o el nom que li vulguin donar.. No s’explica d’una altra manera. La gravetat del cas radica en voler-lo amagar .
Quin són els principals objectius que s’ha proposat aconseguir amb la seva entrada en política?
El principal objectiu a què hom ha d’aspirar d’aconseguir quan entra en política és governar. Imagino que és una aspiració legítima i, vaja, dubtaria jo d’un polític que la seva única aspiració sigui fer d’opositor. En aquests moments m’entusiasma la idea de subscriure un contracte de quatre anys amb la gent de Sabadell per ajudar a gestionar els interessos comuns.
Ha estat un honor per mi haver servit durant 10 anys en les diferents entitats on he tingut càrrec, Sabadell Comerç Centre, La Cambra, l’Oficina de Dinamització, La Fundació de Comerç Ciutadà, etc.., però estic convençut que això no és res comparat amb la satisfacció que m’ha de produir, el compromís que m’ha de significar, participar directament en la gestió de la meva ciutat.
Podria anomenar un munt d’objectius tangibles, prefereixo però posar sobre la taula el que ara son dubtes.
La netedat que proposem d’entrada es possible de mantenir-la per sempre?
Podem demostrar que hi ha maneres diferents de fer política?
Podem demostrar als nostres conciutadans que tenim vertadera voluntat de servei?
Podem convèncer mitjançant l’exemple a les persones que els politics els elegim a fi de que gestionin correctament els interessos de tots?
Doncs aquestes preguntes que em faig son propòsits i aquests propòsits son els meus objectius.
M’agradaria si es possible, fer una reflexió final.
El procés d’ICV dona el tret de sortida a una manera nova de fer política: Primàries per elegir el cap de llista, primàries per ordenar la resta de la llista. Tots hem demanat mes d’una vegada la possibilitat de incloure o bé excloure algú d’una llista electoral i molts també tenir la possibilitat de presentar-s’hi, be, doncs ara és el moment. Aquest procés no passarà desapercebut, és un procés nou, més obert, totalment democràtic, avalat per les diferents comissions de garanties. Estic segur que serà un referent cara a pròximes cites electorals.
El procés obert, l’equip que estem acabant de perfilar, el programa de govern que estem preparant que recull en la major part les propostes de les jornades programaries, em fan dir que tenim tots els ingredients per portar-ho a terme amb èxit.
En tot cas, el més important de tots és que tenir l’oportunitat de demostrar-ho i aquesta oportunitat només ens la donaran els ciutadans de Sabadell.
Finalment i molt breument, a vosaltres agrair-vos la feina que feu. De ben segur Sabadell ha de canviar ha estat un bon “despertador” polític per a aquesta ciutat i us encoratjo a continuar amb la tasca que feu.
Calvos.
Manuel Bustos nos va a dejar calvos (y calvas) un día de tanto intentar tomarnos el pelo. A él no le preocupa, claro, porque puede pagarse los mejores tratamientos capilares. Y si no, tampoco pasa nada. Tiene una superficie dérmica en esa zona suficientemente grande como para repartir de un lado a otro y aún poder prestar a los demás. Pero la mayoría de nosotros no y se nos hará muy difícil peinarnos dentro de poco como sigan así estos.
La última broma de parte del señor alcalde se ha hecho saber este fin de semana.
Explicábamos en el post del viernes que ese día había convocado una especie de Pic-nic en la Masia de Can Deu. Ya dijimos que había mandado unos bonitos correos a todas las entidades para que los firmaran y demostraran de ese modo su adhesión al punto de vista del PSC sobre la Ronda Vallès. No a la del resto de partidos ya que a quién le importa lo que opinen. No. Se trata de estar junto al gran hombre. A la gran cabeza de esta ciudad.
L’auditori d’Unnim encara fa olor de nou. No pas a l’entrada, però quan ets a la planta de sota de seguida veus que la ventilació d’aquell espai encara no ha estat suficient i que la fusta ho impregna tot. Recordo perfectament que fa molts anys, quan es va traslladar el Conservatori Municipal de Música de la seva ubicació històrica a la Rambla fins el nou edifici del carrer Sant Oleguer, aquella casa feia aquesta mateixa olor.
De tot això fa prop de 30 anys però és aquesta la imatge que tinc present a l’arribar. És curiós com alguns sentits són capaços de guardar informació en algun racó del cervell i s’obren en determinats moments, no importa el temps que passi.
L’Agustí Bordas és Conseller Principal de Polítiques del Govern Federal Canadenc. Tot i tenir aquesta responsabilitat en un govern estranger, ell és sabadellenc. Viu allunyat 6000 kilòmetres de la seva ciutat però la distància no li ha fet perdre ni una mica de relació amb tot el que aquí succeeix. I per això Bordas es va quedar tan indignat com qualsevol persona amb seny quan va llegir el titular “Sabadell i Catalunya es feliciten per la històrica victòria del Partit dels Socialistes en unes generals”.
Així va enunciar la ràdio municipal la seva informació sobre el triomf del PSOE a les darreres eleccions al Congrés dels Diputats. Un article escrit per un periodista de l’àrea d’esports, a més. Un gran i estret col.laborador del director d’aquesta emissora.
Aquest que estàs llegint és el post número 400 de Sabadell ha de canviar. Assolim una xifra rodona que arriba en el moment de major tensió interna dins del grup de govern de la ciutat. I no volem dir del conjunt dels regidors socialistes ja que la majoria d’ells no formen part del nucli que pren les decisions, com tothom sap.
Avui, 400 posts després d’aquest bloc, creiem que moltes coses han començat a ser diferents a la ciutat i alguna petita contribució haurem fet. Amb tots els nostres defectes (i alguna virtut) hem seguit un camí i ja no és tan fàcil controlar tots els canals informatius a Sabadell.
Diem que tenim alguna virtut ja que fins i tot ens han sortit imitadors i com ningú no ignora, només s’imita allò que s’admira; allò al que se li reconeix algun valor. Ens afalaga, doncs, que encara que sigui sense gens ni mica de talent ni el més mínim sentit de l’humor, ens somiïn a totes hores.
Representants del món polític i de la cultura de la nostra ciutat coincidien ahir en criticar amb duresa la gestió del director de la ràdio pública, Marc Sabater. Els grups municipals CiU, ICV-EUIA i els escriptors Roc Casagran i Antoni Dalmases feien públiques les maneres (gestió “partidista i discriminatòria”, noticies sense contrastar, discriminació en favor del PSC, censura…) com Sabater gestiona la ràdio. La CUP ja va demanar fa uns mesos la seva dimissió i la del Gerent, Josep Abellán, per la seva “lamentable gestió”.
Dos dels grups municipals a l’Ajuntament (ICV-EUIA i CiU) van dir ahir prou a la gestió de Ràdio Sabadell feta pel seu director, Marc Sabater.
En un comunicat difós pels nacionalistes, aquests anunciaven que li exigiran explicacions per la “sistemàtica actitud partidista i discriminatòria envers CiU” i que ho faran tant en el proper Consell d’Administració de la ràdio pública municipal com en la primera reunió de la Comissió de seguiment del Reglament d’ús i accés dels Grups Municipals als mitjans públics locals.
El grup de Carles Rossinyol va més enllà. Considera que “no és un fet aïllat que la ràdio pública municipal al servei exclusiu de l’equip de govern socialista no contrasti mai les noticies que fan referència a CiU i sí que ho facin sistemàticament amb les noticies generades pels nacionalistes, les quals és habitual que es publiquin degudament contestades per l’equip de govern el mateix dia de la seva publicació”.
Comentaris recents