You are currently browsing the tag archive for the ‘Juan Carlos Sanchez’ tag.
Toni Farrés va portar als jutjats un empresari que va voler donar-li diners “per a finançar la seva campanya”. El va denunciar per intent de suborn.
Sempre m’havia demanat què hauria fet Bustos d’haver-se trobat en el mateix cas.
Ara ja ho sé perquè ho està fent: trobar la manera que la “donació” sigui formalment legal i acceptar-la.
Fa uns quants dies aquest bloc va anticipar el que ara ha estat presentat a la premsa: Bustos s’ha muntat una “oficina del candidat”. Com sempre, quan Sabadell ha de canviar diu una cosa, sap perfectament el que està explicant i això torna a quedar en evidència.
Però ara bé, quin sentit té que una persona que és l’alcalde, que controla l’aparell del partit i que té tots els mitjans a la seva disposició, organitzi una cosa absurda com aquesta de “l’oficina del candidat”?
Aquest tipus d’oficines les han creat generalment candidats que han sortit d’unes primàries. Que les han guanyat tot i no formar part de “’l’aparell” del partit. És aleshores quan el seu equip s’instal·la en un espai en el que pugui mantenir reunions en un entorn molt més privat i confidencial.
Ràdio Sabadell falsea los datos de un estudio de audiencia para esconder el fracaso de audiencia que representa la emisora diez años después de haber iniciado sus emisiones.
El alcalde de Sabadell se ha convertido en una parodia de sí mismo. Su personaje ha alcanzado el esperpento y lo sabemos los sabadellenses, pero también quienes no viven aquí.
En este blog algunos lectores comentaban la imitación que un programa de radio había hecho del alcalde y decían que estaba muy logrado su espíritu. Así que tuvimos que ir a comprobarlo y ya la tenéis aquí colgada.
Quan veig la foto de la candidatura del PSC de Sabadell entenc allò que diuen que una imatge val més que mil paraules. La que ha distribuït Bustos és veritat que diu molt, però molt, dels seus.
Quan veig un grup d’adults trepitjant la gespa el que tinc ganes de dir és que són uns gamberros, uns incívics. Em va recordar el dia que es va inaugurar el monument a l’Antoni Farrés al Parc Catalunya. Allà als voltants hi havia tot un seguit de plantes que havien estat plantades poc abans i em mirava algunes d’aquestes senyores que volten pel govern pensant que la ciutat és seva, com pujaven i baixaven trepitjant-les sense que semblés que els importava el més mínim. Aquesta mena d’elit garrula que formen aquesta colla es mouen per la ciutat com si fos seva i, tot el que hi ha, de la seva propietat també. Persones incloses, eh.
Els socialistes sabadellencs s’han quedat sense cap opció electoral. El seu referent (PSC) no apareix enlloc en aquesta campanya.
Només cal veure aquesta publicitat que tots els veïns de la ciutat van rebent a les seves bústies. Un cap molt gros d’un senyor (que somriu perquè li fem gràcia, es veu) ens convida a anar als actes que organitza un individu, però no una organització. Les sigles dels socialistes catalans, de les que tant van presumir en altres temps, ara queden amagades, gairebé transparents, en un racó molt petit de la targeta.
Cap altre candidat o candidata a Sabadell amaga les sigles que representa. Bustos sí; ell ja no és del PSC, és del Partit Bustista. Afortunadament pel socialisme català, cal dir.
Ahir el candidat socialista a l’Ajuntament de Sabadell Manuel Bustos va convocar un acte de presentació de campanya. Avui, un cop aquest ja ha finalitzat, només ens deixa dos opcions; hem de creure que o bé és un gran mentider o un gran irresponsable.
El PSC de Bustos, com a organitzador de l’acte, va difondre als mitjans de comunicació que més de 2.000 persones van ser-hi presents.
Si això és mentida, resultaria que Bustos i els seus han volgut enganyar i manipular a la ciutadania facilitant xifres falses. No hi ha petites mentides quan un parla de política i més qui té responsabilitats públiques. Hi ha només honestedat o vulgars mentiders que no mereixen tenir la confiança de la gent.
Però si és cert, si resulta que el PSC de Bustos com a organitzadors de l’acte van fer entrar més de 2.000 persones, com diuen, en un recinte que no està preparat per a una gentada així, resulta que són uns irresponsables que sense un pla d’evacuació concret per a una cosa que els hauria pogut marxar de les mans, va posar en risc la vida de centenars i centenars de persones, molts d’ells gent molt gran.
Al Pavelló del Nord de cap de les maneres hi entra aquest número de persones. És materialment impossible. Si les van posar, com ells han difós, correspon als bombers i al conjunt dels responsables en seguretat sancionar al PSC com a organitzadors de l’acte per aquesta irresponsabilitat criminal. Qualsevol promotor privat d’un acte del que es digués una cosa així, probablement hauria estat detingut i passaria un tràngol molt difícil. I resulta que aquí hi ha persones com Joan Carles Sánchez, que té una alta responsabilitat municipal, que ha fet córrer aquesta xifra.
Bustos de tant en tant passa per Sabadell i dedica uns quants minuts a fer campanya. Governar ja no ho fa; no li ve de gust.
El candidat socialista va assistir aquest cop a l’acte organitzat pels qui alguns ja han batejat com el “lobby del canapé” i que s’ha anat celebrant amb sort desigual. Alguns cops hi van molts militants socialistes i la sala es veu plena però d’altres, com el del dia que van parlar del “territori” només van respondre un grapat d’avis esperant el berenar. I tot diuen que és organitzat per una colla de personatges que es van definir com independents i que de mica en mica ens ho han anat demostrant això de la independència. Independents de la vergonya han anat preparant-li actes de campanya electoral al candidat Manuel Bustos de forma servil i entregada.
El darrer deia ser amb el món de l’ensenyament i s’havia convocat dimecres a la Fira Sabadell.
Horas antes de que diera el “pistoletazo de salida” la precampaña de Manuel Bustos ya la anunciamos aquí a través de un post titulado “La mare de totes les campanyes”
Hemos visto muchas cosas en tan corto espacio de tiempo. A tenor de lo comprobado hoy ya puedo asegurar que si yo fuese Manolo cogería ahora mismo al gañán que le ha organizado la campaña y lo devolvía a sus quehaceres. Y si es la gañana que todos imaginamos, la mandaba a dormir una temporadita a la habitación de los invitados o al sofá hasta que aprenda. Y sin almohada, que jode más.
Jamás hubiese imaginado semejante despropósito, tamaña incompetencia y estupidez política. Al final habrá que recomendar a los grupos municipales que no hagan ni campaña; que se queden quietecitos a ver cómo él solito se pone la soga al cuello.
El compañero que contó el acto de EUiA de la semana pasada veo que no incluye en su explicación un hecho relacionado que yo sí quisiera destacar.
Pocos días antes de esa “puesta de largo” de la candidatura, hubo una rueda de prensa que contó con la presencia de Felipe López-Aranguren, sociólogo e hijo del recordado profesor José Luis López-Aranguren. En ella, según recogen los medios, dijo que los cargos electos debieran estar obligados por ley a rendir cuentas de su paso por la gestión pública cuando termina su tiempo en el ejercicio de ella. Algo así como “señores, ustedes me votaron porque me comprometí a esto, esto y esto y finalmente lo que he hecho ha sido esto y esto pero no aquello y lo otro y lo de más allá“. Habló de que cuesta ser un político honesto en una sociedad que no lo es y alabó la trayectoria de Marisol Martínez, la coordinadora de ese partido en el Vallés Occidental de quien dijo que, por lo que la conocía, sabía que se trataba de una política que representa un extraño ejemplo de persona “que no ha llegado a la política para servirse de ella sino para servirla“.
Con un elogio parecido el PSC hubiera llenado tres ruedas de prensa, dos entrevistas en la radio y un par de “Sabadell Actual” de la tele. Los de Esquerra Unida pasaron el asunto por alto y siguieron a lo suyo.
Todos los tópicos son injustos.
Los catalanes no siempre son tacaños, ni los andaluces graciosos, ni todos los curas se disfrazan de Bob esponja para rondar los colegios. Tampoco todas las rubias son tontas. Pero para combatir los tópicos es imprescindible que los afectados colaboren, porque si no siempre habrá quien se acuerde de ellos en determinadas ocasiones. Eso sí, en el caso de las rubias el problema es que también hay mucha teñida que se suma al grupo y desbarata el promedio de las anteriores que tienen que cargar así con una fama mayor de la merecida.
Tenemos alguna rubia dudosa en nuestro Ayuntamiento. Dudosa no por lo del color de pelo, sino por lo de la tontería. En lo primero no hay cuestión alguna: el tintazo de las mechas es evidente. Pero lo segundo es muy opinable.
La señora Capdevila es un ejemplar de político de esos que entusiasman poco a los ciudadanos; esos mismos que otorgan a ese colectivo las peores calificaciones en las encuestas.
Uno no sabe si las cosas que ella hace son producto de algún tipo de estupidez, ignorancia, miedo, inseguridad o un poco de todo eso. El único valor acreditado hasta hoy por esta señora es el de pasarse el día enganchada a las redes sociales. Algo así como lo que hacen los/las adolescentes en el patio de los colegios pero con menos espinillas en la cara y más achaques.
Llegeixo a LA VANGUARDIA que 5 diputats ucranians van acabar ahir a l’hospital després d’una batalla campal que es va produir en el transcurs d’una sessió parlamentaria. A la tangana hi van participar més de 100 diputats del partit que és al govern mentre que els hospitalitzats (algun en estat molt greu) són tots diputats opositors.
Fa un parell de dies, aquest cop a Italia, hi va haver també més que paraules en el transcurs d’un debat de moció de censura contra Berlusconi.
Si la Concha Mazano entengués això de la cooperació en un sentit ampli, hauria d’estar gestionant ja una invitació a les dues cambres per a que vinguin a estudiar el cas de Sabadell. Aquí succeeix exactament el contrari. Quan no hi ha ningú del PSC pel mig el resultat és que es diuen totes les coses però es fa en un to i tracte tan “versallesc”, amb unes formes tan delicades, que el missatge queda diluït i al final te’ls emportaries a tots a sopar a casa. Sí, al Soriano també; ho tinc tot assegurat.
Comentaris recents