You are currently browsing the tag archive for the ‘Jose Montilla’ tag.
Me pregunto las veces que habrá pensando Montilla en la suerte que tuvo perdiendo las elecciones autonómicas. Incluso las que Manuel Bustos habrá agradecido que haya otros “inquilinos” en la Plaça Sant Jaume para poder hacer demagogia y declaraciones con tranquilidad y sin que le riñan después, como pasaba antes.
Seguro que el ex-President jamás hubiese querido que su derrota ocurriera por la goleada que resultó, pero al menos se ha evitado tener que buscar soluciones para la terrible etapa que tendrá que superar ahora Catalunya. Una situación de la que él es culpable, igual que tienen su parte proporcional de culpa los gobiernos anteriores. Todos ellos.
Hoy los recortes en sanidad y enseñanza llenan las páginas de los periódicos y todos nos preguntamos por qué los políticos parecen incapaces de encontrar una solución. Igual que cada ciudadano tiene un entrenador de fútbol en su interior, también todos tenemos una idea clara de por dónde habría que empezar a recortar, antes que por la sanidad.
Este blog ha venido diciendo en los últimos días que hace falta un pacto de país para recortar en los enormes gastos de estructura de la Administración pública. Bien, es una idea.
L’Alcalde de Lleida va visitar dilluns Sabadell. Oficialment es tractava d’una visita per intercanviar experiències de gestió d’equipaments. Calia trobar coincidències entre dues ciutats molt diferents i van fer un esforç per presentar-ho així a la premsa.
Deia Àngel Ros que estava interessat en conèixer la gestió de l’aeroport ja que, assegurava, la nostra ciutat té una llarga tradició en aquest terreny contra la inexperiència lleidatana que fa poc que s’ha incorporat a l’equip de les ciutats amb aquestes infraestructures com és l’Aeroport d’Alguaire. Un gran i multimilionari equipament que va executar el tripartit i que avui tothom es demana per a què. No resulta versemblant que digui venir a sentir els consells de Bustos sobre aquestes coses. Què en sap l’alcalde d’aquest tema? Si li hagués demanat per fer pisos, segur que li hauria presentat part dels seus que en saben molt però… avions, Bustos?
Manau ho va deixar clar ahir al Ple. Ell està més satisfet amb la gestió d’Interior que fa Felip Puig que amb la del govern de Montilla. Miraré de recordar-ho quan d’aquí poc el vegi als mítings del seu partit.
Molts lectors d’aquesta pàgina hauran pogut comprovar que la temperatura política local està pujant per moments.
A mesura que s’acosta la data del 22 de maig esteu veient que podem trobar missatges més encesos dels uns i dels altres llançant-se els plats pel cap.
Nosaltres no estem capacitats per aconsellar res a persones que saben de política molt més del que aprendrem mai. Ni tampoc provarem a fer-ho. No ens toca ni tindria cap sentit; cadascú sabrà la línia que vol dur en la seva campanya.
Però ja que tinc l’oportunitat d’escriure-ho avui aquí, voldria suggerir-vos als que ara esteu llegint Sabadell ha de canviar i que ens heu fet confiança tots aquests mesos, que relativitzeu tot allò que llegiu i llegireu aquests dies.
Una campanya electoral és, entre d’altres coses, una teatralització de la realitat. Seguireu llegint molt dels uns contra els altres i dels darrers contra els primers. No en feu cas. No entreu (si podeu) en un debat de plats pel cap.
Fa pocs dies el Ministre Jáuregui va dir que li semblava una postura “intel·ligent” que els socialistes catalans facilitessin la prevista investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat. Bustos va carregar durament contra el Ministre per haver dit això. Doncs ahir novament el PSC va desautoritzar Manolo i va fer justament el que Jáuregui havia considerat “intel.ligent“.
Manuel Bustos ha tornat a quedar en el més absolut dels ridículs i el seu partit ens ha tornat a demostrar que ell no pinta res i que quan parla ho fa només a títol personal.
Catalunya té un nou president des d’ahir i es diu Artur Mas.
Molts sabadellencs ho vam seguir a través de la ràdio, altres per la televisió i alguns a través de les xarxes socials. Segur que ningú ho va fer mitjançant la web de Ràdio Sabadell, bàsicament perquè fa dies que va caure i han estat absolutament incapaços de recuperar-la. Sembla mentida que no s’hagi demanat encara la dimissió de l’eficient personatge que té entre les seves responsabilitats respondre d’això. Hi havia mil maneres d’haver fet una web de substitució immediatament fins que els problemes que estava tenint la pàgina oficial estiguessin resolts. Hi ha molts caps de departament guanyant uns bons sous que es justifiquen per ser capaços de resoldre problemes com aquests. Però van tornar a demostrar el grau d’incompetència al que poden arribar tots ells. Ràdio Sabadell té el pressupost d’una emissora que no juga a la lliga de les municipals més petites, sinó que és la més gran de totes elles. Surt a més d’un milió d’euros per any. Resulta absolutament injustificable el que ha passat però no és més que una de tantes a les que ens han acostumat.
Ja que resulta que aquesta ràdio i la seva web la paguem entre tots, permeteu-nos aquesta queixa que a ells, lògicament, els rellisca i a molts polítics del govern i de l’oposició ens han demostrat que també. Saben de sobres els que manen allà dins que no cobren per ser eficients sinó en virtut de la seva lleialtat a uns colors. I aquesta és la seva prioritat.
Algunes vegades despenges el telèfon pensant que t’informaran d’una cosa i acabes trobant-ne un altra. És el cas d’ahir diumenge.
Al matí vaig trucar un vell amic que viu a Madrid. Disculpeu-me que no pugui ser més precisa però no tinc ganes de posar-lo en problemes. Només volia saber si ell, que coneix molt bé el que es mou al Ministeri de Foment, podia dir-me per què el ministre José Blanco va decidir no venir al sopar dels socialistes del Vallès de dissabte.
El meu amic em contesta, ras i curt, que José Blanco no va tenir mai a la seva agenda aquest viatge. Que d’això n’està completament segur.
Jo l’insisteixo dient que havia d’anar a Sabadell, que així s’havia dit a tots els militants de la comarca a la convocatòria que van rebre fins i tot per carta.
I és aleshores que es queda pensatiu i em diu: Disculpa, on has dit que havia d’anar, a Sabadell? No. Segur que a Sabadell no tenia previst ser-hi.
A partir d’aquí fa memòria i m’explica les seves vivències (les de Blanco) de l’any passat quan, de camí al sopar dels socialistes de l’Hospitalet, va fer una parada tècnica a la nostra ciutat atenent les mil súpliques de Bustos per que vingués encara que fos 5 minuts. Aquest bloc ja en va parlar l’any passat a un post titulat “José Blanco no vol sopar amb Bustos”.
El que nosaltres no vam saber llavors és tot el que havia succeït, a més, minuts abans de que comencés l’acte.
Cada vez que hemos querido pulsar la temperatura del PSC en Barcelona hemos recurrido a dos personas. Una por su trabajo y la otra por determinadas circunstancias casi fruto de la casualidad, han sido de gran ayuda para poder trazar el perfil que en cada momento tenía Manuel Bustos ante quienes llevan el timón de su partido.
Por eso siempre hemos dicho, sabiendo perfectamente lo que significaba, que Manolo hace tiempo que es un político amortizado dentro de su organización y que no cuenta para ninguno de los movimientos importantes.
Durante el tiempo que el gobierno de la Generalitat estuvo en manos de PSC, ICV-EUIA y ERC Bustos no paró de representar una piedra en el zapato. Él, siempre tan partidario de los sistemas presidencialistas, descreditó una y mil veces los pactos entre organizaciones para formar gobierno. Puso en aprietos a Montilla todas las veces que le vino en gana soltando perlas como que los gobiernos no pueden estar sujetos a las dictaduras de las minorias o que el partido que tiene más escaños es el que tiene que gobernar. Flores como esa se pueden encontrar en su libro “Passió per Sabadell” del cual hicimos llegar hace tiempo un ejemplar fotocopiado a Artur Mas que, amablemente, nos lo agradeció. No se lo mandamos a Montilla porque alguien se nos había adelantado en ese trabajo.
Manuel Bustos seguia sense dir ni Pamplona sobre el resultat de les eleccions de diumenge. Ja haviem decidit deixar-ho estar, la veritat.
Ens havien dit que ell opinava que no havia de dir res; que es tracta d’un tema de partits i que, aleshores, totes les opinions i valoracions havien de partir de les executives i que la dels socialistes, representada per l’inefable Manau, ja havia parlat. Sopars de duro que no se’ls empassa ni ell. Serà ara que no en fa de valoracions. Va opinar fins i tot de l’arribada a la presidència de l’Obama, que m’imagino la Casa Blanca i la CIA pendents de si a Manolo li semblava bé o malament el canvi. Però la de Mas no li venia bé.
Però això es contradeia amb el fet que la tarda de diumenge ell sí va fer crides a la participació a través dels mitjans de comunicació locals amb tot el que això significa d’implicació directa amb el resultat. Estava convençut que més percentatge de gent anant a les urnes representava més vot pels socialistes i no va ser així. I li va agafar un atac de mudesa.
Ja em perdonareu però m’heu de permetre una pregunta per si algú en coneix la resposta: és que potser ha succeït alguna cosa que no esperés tothom? Potser no ho anunciaven ja totes les enquestes el que va passar ahir? És que potser no estava a l’ambient de fa moltes setmanes?
Aleshores, per què aquest drama, aquestes cares llargues i aquesta sorpresa que porten els socialistes al damunt?
Tothom ens diu que des de diumenge els del Psc bustista estan de funeral. Que als nouvinguts Fernández i Piedrafita no els arribava ahir la camisa al coll. Un periodista de la ràdio local escrivia a la seva crònica que havia trobat Montserrat Capdevila “visiblement afectada”.
Tot plegat un senyal de que els socialistes sabadellencs fa temps que no parlen amb la gent. Només ho fan amb aquesta colla de llepaculs que sempre envolten a les persones que tenen poder i els diuen allò que volen sentir. Els governants amb una mica d’intel•ligència ho veuen però ja els hi està bé. Si a més són una colla de babaus el problema és que s’ho creuen i aleshores, de cop, cauen de la figuera. On són totes aquelles persones que ells diuen que els feliciten pel carrer? No ho sé, però ara sí sé què van fer molts d’ells diumenge: votar CiU.
Demà sentirem la veu del “català emprenyat”. Aquesta figura de la que tant se’n ha parlat i que representa un sentir transversal: el de l’empipament d’un munt de gent que ja en tenen prou d’aquest color.
Diuen que diumenge guanyarà l’abstenció. Que pot superar el 50% dels cridats a les urnes. Hem sentit que guanyarà CiU però es dubta de si ho farà amb la majoria suficient per a governar o si necessitarà molts ajuts. Sentim que una alta participació o una de molt baixa, pot afavorir les expectatives del PSC que té al seu favor que surt com la germana pobre d’aquestes eleccions i això pot mobilitzar molts càrrecs, familiars de càrrecs i socialistes despistats que finalment decideixin anar al col·legi electoral.
Una de les periodistes que coneix millor el PSC per dins i per fora és la Neus Tomás. Fa anys que va col.laborar amb el seu departament de premsa i ara, des de EL PERIODICO segueix molt de prop l’actualitat del partit.
Per això acostumo a llegir atentament les seves cròniques que descriuen els perfils d’aquesta organització. Divendres precisament ella va ser la designada per cobrir la informació del míting de campanya a Sabadell que va reunir Montilla i el nou Ministro de la Presidencia (que ve de l’Europarlament i està poc posat encara en temes de política local) Ramón Jáuregui com a convidats especials.
Comentaris recents