You are currently browsing the tag archive for the ‘Isidre Soler’ tag.
Més enllà de la ciutat que coneixem tots personalment o a través dels mitjans, hi ha un altre Sabadell. És el que es mou a l’ombra. La ciutat que s’oculta als ciutadans i que fa por. Hi ha un marc en el que determinades persones a les que hem donat poder, actuen com volen en funció dels interessos d’una part i no del conjunt de veïns.
Sempre al capdavant de tot això hi apareix un dels personatges més controvertits d’aquest ajuntament. El Tinent d’Alcalde Joan Manau és sempre al centre de totes les polèmiques. Permanentment al darrera de les decisions més qüestionables.
Ell és el responsable últim de les sorprenents contractacions de funcionaris que està fent aquest Ajuntament. Ell apareix també darrere de les accions més polèmiques que s’imputen a la Policia Municipal. Ell i sempre ell torna a aparèixer en els temes més delicats.
I Manau és qui manega determinades informacions que apareixen o desapareixen sempre en funció d’uns interessos concrets. Posem-ne un exemple referint-nos a uns mesos enrere, quan l’Entesa el va fer seure al banc dels acusats.
Manolo Bustos s’ha obert una “oficina del candidat”. Aquí a pretensiosos no ens guanya ningú.
Ho va fer l’any 1999 i ara ha volgut tornar a tenir-ne una ja que va sobrat de diners. Curiosa la cosa. Mig país patint tot tipus de problemes i drames però n’hi ha que amb els diners dels impostos de tots van grassos. Clar que ja sabem que el Partit socialista de Sabadell sempre ha fet una exhibició impúdica del seu potencial econòmic sense complexes.
Ara, tot i que els partits tenen limitada per llei la despesa en campanyes electorals, el PSC de Sabadell ha trobat la manera de seguir fent de les seves a través de la fórmula que ja coneixem: són tercers els que es fan càrrec de les factures. Algun d’aquests tercers, prèviament, ha cobrat importants quantitats de diner públic de l’Ajuntament, com és el cas de Quim Carné que poques setmanes abans de fer-se càrrec de gestions pel candidat Bustos percebia més de 6.000€ de l’Ajuntament, com va fer públic l’Entesa.
Dimecres passat tornava en AVE de Madrid. Havia previst venir molt d’hora ja que havia de ser a Sabadell aviat aquell matí i per això, tan bon punt vaig pujar al tren, em vaig mirar de quedar clapada. Però tot d’una sento una veu que està demanant que, entre totes les possibilitats de premsa que ens ofereixen, ella vol que li donguin un exemplar de “La Razón”. No puc evitar mirar de reüll a veure qui és la fantàstica aquesta que té unes preferències informatives matinals tan indigestes i resulta que la meva companya de viatge és l’Alicia Sánchez-Camacho.
Em passa pel cap aprofitar per a tenir una xerradeta amb ella sobre la situació “popular” a Sabadell. El viatge és prou llarg per mantenir un canvi d’impressions sobre Sorianos, Patricias i altres singularitats locals del seu partit però reconec que em fa una mandra enorme i m’estiro a la meva butaca.
Com m’he desvetllat aprofito per llegir alguns “post” que porto endarrerits d’aquest bloc i paro molta atenció a l’article signat pel Joan Carles Doval fa uns dies.
Llegeixo a LA VANGUARDIA que 5 diputats ucranians van acabar ahir a l’hospital després d’una batalla campal que es va produir en el transcurs d’una sessió parlamentaria. A la tangana hi van participar més de 100 diputats del partit que és al govern mentre que els hospitalitzats (algun en estat molt greu) són tots diputats opositors.
Fa un parell de dies, aquest cop a Italia, hi va haver també més que paraules en el transcurs d’un debat de moció de censura contra Berlusconi.
Si la Concha Mazano entengués això de la cooperació en un sentit ampli, hauria d’estar gestionant ja una invitació a les dues cambres per a que vinguin a estudiar el cas de Sabadell. Aquí succeeix exactament el contrari. Quan no hi ha ningú del PSC pel mig el resultat és que es diuen totes les coses però es fa en un to i tracte tan “versallesc”, amb unes formes tan delicades, que el missatge queda diluït i al final te’ls emportaries a tots a sopar a casa. Sí, al Soriano també; ho tinc tot assegurat.
Algunes vegades despenges el telèfon pensant que t’informaran d’una cosa i acabes trobant-ne un altra. És el cas d’ahir diumenge.
Al matí vaig trucar un vell amic que viu a Madrid. Disculpeu-me que no pugui ser més precisa però no tinc ganes de posar-lo en problemes. Només volia saber si ell, que coneix molt bé el que es mou al Ministeri de Foment, podia dir-me per què el ministre José Blanco va decidir no venir al sopar dels socialistes del Vallès de dissabte.
El meu amic em contesta, ras i curt, que José Blanco no va tenir mai a la seva agenda aquest viatge. Que d’això n’està completament segur.
Jo l’insisteixo dient que havia d’anar a Sabadell, que així s’havia dit a tots els militants de la comarca a la convocatòria que van rebre fins i tot per carta.
I és aleshores que es queda pensatiu i em diu: Disculpa, on has dit que havia d’anar, a Sabadell? No. Segur que a Sabadell no tenia previst ser-hi.
A partir d’aquí fa memòria i m’explica les seves vivències (les de Blanco) de l’any passat quan, de camí al sopar dels socialistes de l’Hospitalet, va fer una parada tècnica a la nostra ciutat atenent les mil súpliques de Bustos per que vingués encara que fos 5 minuts. Aquest bloc ja en va parlar l’any passat a un post titulat “José Blanco no vol sopar amb Bustos”.
El que nosaltres no vam saber llavors és tot el que havia succeït, a més, minuts abans de que comencés l’acte.
Ayer se celebró el día internacional de lucha contra la violencia de género. Una ocasión al año para que a través de todos los medios de comunicación y mediante actos organizados por entidades e instituciones recordemos a todas las mujeres asesinadas y contribuyamos entre todos a concienciar una sociedad que está más dormida de lo que parece en esta materia.
El acto central de ayer en Sabadell estaba convocado a las 7 y media de la tarde en la Plaça Doctor Robert. Allí nos dimos cita centenares de personas para recordar a las que fallecieron a causa de esa lacra, encender velas en su memoria y asistir al anunciado acto de poesía teatralizada a cargo de la actriz argentina Laura Andrada.
Tots els grups municipals s’han queixat de l’excés que ha protagonitzat Bustos amb el tema del premi aquest de la transparència. I tenen tota la raó.
La festa ha estat tan gran, els gestos tan desproporcionats, que sembla com si ells fossin els primers sorpresos de que algú els hagi donat un premi per una cosa com aquesta.
L’oposició també s’ho mira descol·locada però per com ha resultat d’exagerat tot això dels bustistes. I encara no han quantificat el cost en diners que haurem pagat tots els sabadellencs! Saben a quant ascendeixen els passatges, dietes, anuncis, despeses de protocol a Madrid, hores de treball de funcionaris i altres conceptes que s’hi ha abocat? No, ni ho saben ni ho sabran mai.
Podria ser una pregunta a fer a un ajuntament tan transparent. Una cosa així com. Senyor Bustos, què ens ha costat a la ciutadania la promoció de tot aquest tema de la transparència per al seu profit personal i glorificació en temps electoral?
Una companya acostuma a dir que la nostra regidoraicandidata preferida no té la culpa de ser com és. Que el seu problema és que li pesa el cognom. Que això de dir-se Cap-de-vila li ha marcat de sempre, ja que ho interpreta com “Cap” (jefe en castellà) de la vila, encara que l’origen en realitat es refereix al punt més alt (el cap) de la població, com els Soldevila són del punt geogràficament més baix (Sòl de la vila) i les Mitjavila del punt intermig. Aclarim-ho d’entrada per mirar de lliurar-la d’aquest pes que ella mateixa s’ha posat sobre les espatlles.
Ahir la vèiem seure al costat de l’alcalde, totalment desconnectada del Ple que s’estava celebrant (el que havia d’aprovar el darrer pressupost de la legislatura) i només entregada a manipular la seva blackberry. És fantàstic el regalet aquest que li hem fet els ciutadans als nostres regidors i determinats càrrecs de confiança per alguns i de desconfiança per a molts. Els equipem amb costosos aparells per a que treballin però uns els fan servir per a fer campanya i altres per a fer fotos al Papa. Això va com va.
Manuel Bustos és el líder d’un projecte que es basa en el model de l’oportunisme polític. Ningú no trobarà ni rastre del PSC en cap ni una de les seves essències si escolta el discurs de l’alcalde i en vol analitzar la seva trajectòria.
Manolo, a falta d’èxits propis, mira de sembrar la confusió sempre que pot i s’inventa els encerts que no aconsegueix per mèrits propis. I entre les moltes coses que fa malament, hi ha la del seu paper de presidir els Plens.
Però especialment ahir Bustos, clarament, s’havia pres una ració excessiva del Ginseng aquest que pren, ja que estava notablement exaltat. Saltava davant de qualsevol cosa que sentia, feia comentaris per tot, va tallar el discurs de la portaveu d’ICV-EUIA, Carme García, quan no tocava per demanar aclariments absurds, li va donar la paraula al seu germà quan aquest no l’havia demanada, va fer discursos emfàtics que no conduïen a res, va esbroncar l’oposició quan no tocava… Si normalment ja és de llibre com ho fa de malament, ahir estava especialment desafortunat.
Primer asunto: señores y señoras concejales, por favor, los micrófonos que tienen delante de su asiento en el Pleno sirven para hablar. No sé qué manía les ha cogido de resoplar en él siempre antes de comenzar su discurso. Yo no veo que la gente haga lo mismo cuando se encuentra por la calle; soltar un resoplido antes de comenzar a hablar. Pues eso.
Segundo: A los Plenos no hay que ir a ver volar una mosca, por gorda que sea, ni a leer libros como hizo el portavoz socialista. Es una falta de respeto enorme. Su tiempo está muy bien pagado, recuerden eso.
Pero no es lo más sorprendente, de lejos, de lo que verás si asistes al Pleno. No, ni mucho menos.
Concha Manzano hablando de globalización, estrategias comerciales y macroeconomía es superior a lo que mi capacidad de aguante puede admitir. Es como una gran broma, como aquellos chistes de las películas de Almodóvar, cuando metía a su anciana madre en un gag como presentadora de un programa de libros o de un telediario que informa de la detención de unos terroristas chiítas.
Comentaris recents