You are currently browsing the tag archive for the ‘eleccions’ tag.
Els sabadellencs som molt generosos amb el nostre govern municipal. Molt. Crec que això no ho pot negar ningú, tot i que alguns polítics s’enfaden molt quan llegeixen crítiques sobre el sou que cobren i diuen que és fàcil fer-ne demagògia.
Potser sigui cert en algun cas, que no és el de la nostra ciutat. Aquí el que caldria és tot el contrari, i que alguns poguessin explicar per què persones que abans d’entrar a l’Ajuntament no tenien cap patrimoni, uns anys després te’ls pots trobar pels millors restaurants i semblen descendents dels Turull.
Manau ho va deixar clar ahir al Ple. Ell està més satisfet amb la gestió d’Interior que fa Felip Puig que amb la del govern de Montilla. Miraré de recordar-ho quan d’aquí poc el vegi als mítings del seu partit.
Molts lectors d’aquesta pàgina hauran pogut comprovar que la temperatura política local està pujant per moments.
A mesura que s’acosta la data del 22 de maig esteu veient que podem trobar missatges més encesos dels uns i dels altres llançant-se els plats pel cap.
Nosaltres no estem capacitats per aconsellar res a persones que saben de política molt més del que aprendrem mai. Ni tampoc provarem a fer-ho. No ens toca ni tindria cap sentit; cadascú sabrà la línia que vol dur en la seva campanya.
Però ja que tinc l’oportunitat d’escriure-ho avui aquí, voldria suggerir-vos als que ara esteu llegint Sabadell ha de canviar i que ens heu fet confiança tots aquests mesos, que relativitzeu tot allò que llegiu i llegireu aquests dies.
Una campanya electoral és, entre d’altres coses, una teatralització de la realitat. Seguireu llegint molt dels uns contra els altres i dels darrers contra els primers. No en feu cas. No entreu (si podeu) en un debat de plats pel cap.
Fins on pot arribar la poca vergonya d’un govern? Fins on ens ho hem d’empassar?
Ahir dèiem en aquest bloc que havíem sentit rumors de que darrera la recent sortida de Comissionats no hi havia exactament una intenció d’austeritat, sinó que s’amagava un pla directe de convertir-ne alguns en funcionaris i passar-los a la plantilla. Una cadira i un sou per a tota la vida fent allò que se’n diu popularment “t’arreglaré una plaça”. Tal i com estan les coses en el mercat laboral aconseguir-ne una representa el somni de milers de persones que cada dia s’han de preparar feixucs temaris i competir amb centenars d’altres aspirants.
Els rumors fa molt de temps que els sentíem però els haviem deixat en el terreny dels comentaris, sense donar-hi massa més crèdit.
Avui, però, ha estat un lector d’aquest bloc qui ens diu que ens deixem de dubtes. Que clarament podem afirmar que els moviments hi són.
L’alcalde ha començat la campanya electoral tal i com vam anunciar. Tot un seguit d’actes en contacte amb determinades entitats i ciutadans n’és l’aperitiu. Els regidors del seu grup han quedat encarregats d’omplir-li de gent cada trobada en funció del tema. Ahir Montserrat Capdevila feia un enviament massiu d’invitacions a un acte que soposadament convoca una entitat privada però que ningú no coneix. L’Alcalde es reunia també ahir amb les que fan tasques en l’àmbit de la solidaritat i va parlar dels “valors“. Hi va com a Alcalde i no com a candidat. Benvinguts a la campanya “Estil Bustos“
Vaig coincidir fa uns dies amb l’alcalde Bustos al Teatre del Sol. Anàvem tots dos a veure una representació de “Les bruixes de Salem”. A mi m’ho havia recomanat un bon amic teatrero. Potser a ell li ho havia proposat la Montse Costa, la Capdevila i la Ramoneda. No vull dir per la qüestió de les bruixes, quedi clar, sinó perquè són grans dones de teatre totes elles.
Ho va dir Mourinho allò de que a Catalunya es fa teatre del bo i, només en això (només!) estic d’acord amb aquest individu.
Cada dia sembla més evident que els polítics avui han de ser grans actors també. Mireu Berlusconi, per exemple, quin gran comediant s’ha perdut el Paral.lel!
Com l’Alcalde és tan amic de situar la nostra ciutat al capdamunt dels rànquings deu estar molt content de saber la notícia que ahir publicava LA VANGUARDIA.
Els ciutadans de Sabadell respiren un dels aires més contaminats de tot l’Estat. Ens col·loca al capdamunt de tot el territori en nivells de contaminació. ¡Ep! Aclarim que aquesta vegada no estem parlant de política. Parlem de pol·lució ambiental. De la contaminació que s’empassen els nostres pulmons cada cop que respirem l’aire d’aquesta pintoresca població del Vallès (o com diria la cursi escriptora dels discursos de l’alcalde “¡la nostra estimada i meravellosa ciutat!”)
En el post del pasado 5 de julio contamos la proclamación de Carme Garcia como candidata de ICV-EUIA. En el del 23 de octubre explicamos que habíamos asistido también a la del candidato de CiU, Carles Rossinyol. Y lo haremos en el futuro en otros casos (con interés y ganas esperamos los de l’Entesa y ERC) siempre que podamos y seamos bien recibidos. Que nunca hay que ir a molestar.
A medida que se va acercando la fecha de las elecciones sentimos un creciente interés por conocer de qué manera se está preparando cada uno de los partidos para presentarse a las elecciones del próximo 22 de mayo.
Con ese mismo espíritu asistí el jueves al acto convocado por Esquerra Unida i Alternativa para presentar públicamente su proceso denominado “Gent com tú”.
Llegeixo a LA VANGUARDIA que 5 diputats ucranians van acabar ahir a l’hospital després d’una batalla campal que es va produir en el transcurs d’una sessió parlamentaria. A la tangana hi van participar més de 100 diputats del partit que és al govern mentre que els hospitalitzats (algun en estat molt greu) són tots diputats opositors.
Fa un parell de dies, aquest cop a Italia, hi va haver també més que paraules en el transcurs d’un debat de moció de censura contra Berlusconi.
Si la Concha Mazano entengués això de la cooperació en un sentit ampli, hauria d’estar gestionant ja una invitació a les dues cambres per a que vinguin a estudiar el cas de Sabadell. Aquí succeeix exactament el contrari. Quan no hi ha ningú del PSC pel mig el resultat és que es diuen totes les coses però es fa en un to i tracte tan “versallesc”, amb unes formes tan delicades, que el missatge queda diluït i al final te’ls emportaries a tots a sopar a casa. Sí, al Soriano també; ho tinc tot assegurat.
El coordinador de Sabadell ha de canviar em demana que llegeixi i comenti l’article del Carles Rossinyol que va publicar ahir aquesta pàgina. Aquest es va convertir en el post més llegit de tota la potent xarxa WordPress. Es va instal·lar sòlidament a la posició número 1 tot el dia mentre, per exemple, el de la seva companya de files, la diputada Joana Ortega amb la seva entrada sobre els canvis al Parlament d’ahir era a la posició número 7 de la mateixa classificació o el de Miquel Iceta era la número 14.
I en el nostre cas tot parlant només d’assumptes locals que interessen als que som de Sabadell. Enteneu ara per què aquest bloc preocupa tant Bustos i a una bona colla dels seus?
Avui el Parlament tornarà a canviar la seva configuració. El PSC deixarà de liderar el govern de Catalunya i retornarà la presidència de la Generalitat a CiU.
Els socialistes encara estan atordits per l’impacte del cop rebut a les urnes. Busquen mil i un motius per evitar afrontar el real: els anys 1999 i 2003 van guanyar les eleccions (en vots tot i que no en escons) quan el seu candidat era el Pasqual Maragall. Catalunya volia el canvi i que el protagonitzés l’imprevisible polític. Però el seu partit, quan va assolir el poder gràcies a ell, no li va donar ni l’oxigen necessari per a poder tancar quatre anys de presidència. Al finalitzar el primer mandat van canviar el candidat a empentes i José Montilla va aprofitar-se de l’estela deixada pel carismàtic Maragall per fer-se president de la Generalitat. Quatre anys després tanca la seva etapa sortint del govern amb el pitjor resultat que ha tingut mai el socialisme a les urnes.
S’obre, doncs, un nou cicle.
Vam llegir les excuses de l’alcalde Bustos davant dels resultats terribles pel PSC de Sabadell i la seva conclusió: la culpa de la derrota ha estat de tothom llevat d’ell.
Teníem pendent encara conèixer el capteniment que en té de tot plegat el portaveu del grup de CiU a l’Ajuntament, Carles Rossinyol. Li vam demanar una valoració d’aquest resultat i li agraïm que ens fes arribar el text que avui publiquem.
Un bloc que també forma part de WordPress (seacercaelinvierno.wordpress.com) informava que Lady gaga havia passat per Sabadell fa uns dies.
Com no estic massa posada en aquestes coses de la música moderna jo el nom que havia llegit era Lady gagá i pensava que era una al·lusió a la Maria Ramoneda. Però es veu que no, que s’estaven referint a una excèntrica cantant que agrada molt als joves. L’únic que tenen en comú les dos és que totes dues surten a les pàgines de calendaris aquest 2011. La diferència està entre els seus seguidors. Els uns són molt joves mentre els fans de la mega star local ja fa temps que van caure de l’arbre.
Demano disculpes per l’error però és molt comprensible, més encara si tenim en compte l’afició que tenen ells de posar noms als uns i als altres que no són els reals de les persones. I per ells no dic només el govern sinó també a bona part del seu entorn. Per exemple, algunes vegades pots veure com algun dels “seguidors” del perfil de Bustos al facebook és un personatge que resulta que no té cara i que pràcticament no té cap amic tampoc però en canvi no para de deixar missatges afalagadors pel líder del socialisme sabadellenc. I alguns diuen que, en realitat, al darrera hi ha altres noms que sí que coneixem tots molt bé.
Comentaris recents