You are currently browsing the tag archive for the ‘ccoo’ tag.
CCOO ha demanat als seus serveis jurídics que estudiïn portar l’Ajuntament de Sabadell davant la fiscalia anticorrupció.
La sentència que vam recollir en aquest bloc fa uns dies dictada pel jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona estimant el recurs interposat pel sindicat contra un altre de les contractacions signades pel Tinent d’Alcalde Joan Manau, ha estat l’últim episodi d’una cadena de denúncies realitzades contra la política de personal que ha dut aquest Ajuntament des de fa anys.
Cal recordar que també els grups municipals de l’oposició se’n han fet un fart de denunciar que l’etapa Bustos ha estat marcada per la conversió de l’àmbit públic en una enorme oficina de col·locació sense respectar els criteris que exigeix la llei.
Quan aquests assumptes arriben al jutjat, fins ara de la mà de Comissions Obreres, s’acumulen rebregades contra les decisions del govern local. CCOO destacava aquesta setmana que les dues sentències guanyades per ells tenen com a denominador comú que declara nul.les de ple dret les contractacions impugnades degut a que han estat realitzades al marge dels principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat (drets constitucionals), prescindint total i absolutament del procediment legalment establert.
El passat 20 de gener aquest bloc va publicar un post titulat “La contaminació de Sabadell”.
Aleshores vam exposar les dades d’aquest estudi que han conclòs que els ciutadans de la nostra ciutat respiren l’aire més contaminat de tot l’Estat.
Hi ha ciutats amb molta més indústria que la nostra i que tenen factors que propiciarien que ens superessin en els nivells de contaminació. Moltes ciutats. En canvi Sabadell ha aconseguit aquest dubtós honor.
Aquesta vegada no parlem de tenir més notorietat en una cosa o un altra. De més o de menys equipaments o de més o menys oportunitats que a d’altres ciutats. Del que estem parlant és d’una dada objectiva i del que representa directament per a la salut dels sabadellencs.
El resultado de las elecciones sindicales en el Ajuntament de Sabadell representa otro revés en las urnas para el gobierno.
Los tribunales han dado la razón una y otra vez a CCOO en sus denuncias contra la gestión de Joan Manau al frente del área de Serveis Centrals. Entre otros quebraderos de cabeza que este ha tenido que afrontar está la batalla presentada por la Junta de personal contra todo un conjunto de contrataciones “a dedo” que el gobierno había hecho injustificadamente por via “de urgencia” y que los tribunales consideraron nulos.
Les maniobres que es van fer per intentar que els resultats fossin uns altres no han donat el resultat que volien i CCOO ha tornat a guanyar les eleccions a l’Ajuntament de Sabadell.
Analitzarem més endavant aquests resultats però les dades són aquestes que adjuntem a continuació:
Un bloc que també forma part de WordPress (seacercaelinvierno.wordpress.com) informava que Lady gaga havia passat per Sabadell fa uns dies.
Com no estic massa posada en aquestes coses de la música moderna jo el nom que havia llegit era Lady gagá i pensava que era una al·lusió a la Maria Ramoneda. Però es veu que no, que s’estaven referint a una excèntrica cantant que agrada molt als joves. L’únic que tenen en comú les dos és que totes dues surten a les pàgines de calendaris aquest 2011. La diferència està entre els seus seguidors. Els uns són molt joves mentre els fans de la mega star local ja fa temps que van caure de l’arbre.
Demano disculpes per l’error però és molt comprensible, més encara si tenim en compte l’afició que tenen ells de posar noms als uns i als altres que no són els reals de les persones. I per ells no dic només el govern sinó també a bona part del seu entorn. Per exemple, algunes vegades pots veure com algun dels “seguidors” del perfil de Bustos al facebook és un personatge que resulta que no té cara i que pràcticament no té cap amic tampoc però en canvi no para de deixar missatges afalagadors pel líder del socialisme sabadellenc. I alguns diuen que, en realitat, al darrera hi ha altres noms que sí que coneixem tots molt bé.
Mentre el màxim responsable de l’UGT, Josep Sancristòfol, es fa fotos amb Bustos i recolza cadascuna de les seves polítiques, CCOO ha tornat a guanyar a l’Ajuntament als jutjats.
Aquest cop ha estat el Contenciós Administratiu nº16 de Barcelona qui ha dictaminat sobre la reclamació feta pel sindicat sobre els increments que no s’han aplicat als treballadors els anys 2007, 2008 i el 2009.
Es tracta de quantitats que són consolidables pel que (i segons càlculs del propi sindicat) fins l’any 2010 l’Ajuntament de Sabadell ha deixat d’abonar 2 milions d’euros a la plantilla que, sumats al que correspondrà al 2011, a primers d’any Joan Manau haurà de poder trobar per alguna part els dos milions i mig d’euros que es deuen.
L’Aliança venderá hoy su Clínica del Vallès por 1 euro a una sociedad sueca. En su primer año de vida va ya por los segundos dueños siempre en el ámbito privado, mientras la sanidad pública de Sabadell está colapsada y se encuentra a la cola del sistema catalán. Mientras tanto el alcalde no da signo de preocupación alguna por el asunto y se dedica a recoger firmas dada su nula capacidad de influencia en ninguna administración.
La patética política del gobierno de Sabadell sigue moviéndose entre lo esperpéntico, lo ridículo y lo vergonzoso.
El alcalde se hizo ayer una foto con Víctor Morlán, el Secretario de Estado de Infraestructuras. Muchos le recuerdan porque el hombre fue la persona designada para dar la cara por aquella lamentable ministra llamada Magdalena Álvarez, que ante el caos en que se convirtió RENFE en Catalunya durante las obras del AVE decidió que tenía que mandar a alguien aquí para que gestionara el desastre. Morlán aprendió mucho de las formas de ciertos gobernantes locales, pero ayer conoció otra insólita: la de Manuel Bustos.
El hombre visitó el ayuntamiento y Manolo le metió en algún cuarto trastero a tenor de la foto que han distribuido con las cajas de carpetas al fondo. ¿Es que no tienen ninguna sala más presentable en ese edificio para los cargos que están de visita? Parece que de un momento a otro van a aparecer las señoras de la limpieza a colgar la bata y dejar la lejía en las baldas.
Una vaga general sempre és un fracàs.
Ni govern ni sindicats ni empresaris i molt menys encara cap treballador la desitja.
Tota vaga acaba dibuixant un escenari de conflicte i de coaccions: uns que diuen que volen treballar però que tenen por de topar amb els companys vaguistes (els temuts “piquets“) si van a la feina i uns altres que volen fer vaga però que estan atemorits per les pressions (que arriben a extrems intolerables) que han rebut dels seus caps.
Tota vaga és el resultat del fracàs del diàleg i la capacitat d’entesa.
Les eleccions municipals del 2007 van significar un gran ensurt per al govern de Manuel Bustos. Els resultats obtinguts van estar molt per sota del que esperaven.
La pèrdua de la majoria absoluta era molt preocupant. Però molt més encara que la gran abstenció registrada (la meitat del cens va decidir no votar) es degués bàsicament al gran número de votants socialistes del 2003 que no van voler tornar a confiar en el bustisme.
Les dades parlen amb claredat. 12.406 ciutadans de Sabadell, una tercera part dels electors que havien introduït la papereta del PSC a les eleccions del 2003, van perdre la confiança en aquest estil de governar. No parlem de dos o tres dotzenes de vots. No. Un de cada tres electors socialistes va veure clarament que això del PSC està molt bé però que el bustisme és un altra cosa i no van renovar la seva confiança en aquestes maneres de fer.
El pasado jueves me encargaron que asistiera (y luego explicara aquí) al acto de proclamación de la candidata de ICV-EUIA a la alcaldía de Sabadell. O dicho de otra manera, me pasaron un buen marrón.
Y es que, como todo el mundo sabe, este blog está patrocinado por esa candidata, Carme García.
No sólo eso, sino que incluso de vez en cuando ella misma escribe algún post de los que publicamos. Así que como diga hoy alguna inconveniencia estaré poniendo mi generoso sueldo (gracias jefa) en peligro. Y con la que está cayendo pues… representa todo un aprieto para mí y toda mi familia que vivimos de ello.
Lo de que ella misma escribe algunas veces es una muestra de su enorme capacidad: además de hacer política tiene tiempo para pensar en las maldades manifiestas que publicamos aquí. Manolo Bustos, en cambio, hace mucho tiempo que ni escribe ni habla en ninguna parte. Tiene un blog personal pero no lo redacta él (no es que el hombre no sepa, es que es muy difícil escribir con una mano cuando la otra la tienes ocupada permanentemente con una canapé) y para hacerlo al nivel de su hermano en su blog que parece redactado por un niño de doce años (y me refiero a Paco, no a ese otro que va por los sitios haciendo fotos a los regidores de la oposición y metiendo la pata), pues lo delega en su equipo y ya está.
Haré lo posible, pues, por explicar lo que vi y me pareció ese acto.
A propósito: todo lo anterior era broma. Intentaba ser un poco sarcástico. Lo aclaro porque como este blog lo leen un 99% de personas inteligentes pero también entran por aquí algunos jefes y empleados de la cosa socialista local y estos no pillan nada que no se lo hayan dibujado primero o esté hecho con figuritas de plastelina , pues es necesario puntualizar esto. Aunque seguirán sin entender nada. Cosas de ser unineuronal.
Comentaris recents