Qui cregui que a Sabadell la política es pot fer a cop de titular tindrà molts problemes. Després caldrà que els sàpiga identificar i corregir, que aquest és un altre assumpte. Alguns (i algunes) semblen genèticament incapaços d’admetre cap error i sempre busquen la culpa en els demés. D’això hi ha autèntics (i autentiques) especialistes.

Tot plegat ve a tomb de la darrera cagada d’un grup municipal que ha decidit tornar-se servil i amable amb el govern mentre aquest (el govern) s’ho passa d’allò més bé veient com s’arrosseguen buscant una mica d’alguna cosa que Bustos donarà quan li sembli bé.

Els lectors d’aquest bloc saben que Sabadell ha de canviar va evitar durant tota la legislatura anterior ser crítics amb els grups de l’oposició. Això era així per diverses raons; la principal d’elles perquè les responsabilitats primeres se li han d’exigir a qui té el govern. I el PSC amb el PP ja fa anys que governen Sabadell d’una manera més que discutible, així que consideràvem que no tenia sentit “collar” l’oposició quan l’adversari polític claríssim era l’ineficaç, tèrbol, populista i qüestionable govern de socialistes i populars sabadellencs.

Davant la incomprensió d’alguns, vam ser els primers en avisar que un cop passades les eleccions s’estava fent una campanya de distracció per amagar el que realment havia de passar. Però ara, uns mesos després, cada dia hi ha una nova prova de què hi havia en realitat. I tot plegat es tractava d’amagar el pacte que li supliquen els membres del grup municipal d’Iniciativa  a Bustos. El darrer cas, que frega l’esperpèntic, és el paper que estan jugant en tot l’assumpte de la estació de medició de contaminació famosa. Sí, aquella que va donar uns resultats que van esparverar mig país i van arribar a la Comissió europea. Bustos ha mirat de distreure, dir una cosa i la contraria, fer creure que tothom estava equivocat llevat d’ell i de posar en pràctica tantes coses com pogués per mirar de confondre, ja que tot això es va destapar just poc abans de les eleccions. Cal recordar que aleshores Bustos va ser interpel·lat per aquesta qüestió en una entrevista radiofònica i va respondre coses surrealistes. Si sentiu el fragment d’aquella entrevista, fins i tot vol confondre i sembla que digui que l’estació està dins d’un túnel. Les coses de “Manolo”.

Però el cas és que Iniciativa ha pres el discurs de Bustos i li està fent la feina bruta. Impossible ser més servil i renegar de l’obligació de fer oposició. Això ha estat així fins el punt d’haver anunciat que portaria al Parlament diverses preguntes sobre la qüestió. En concret, aquestes

1.      Té coneixement el Govern de la decisió de l’Ajuntament de Sabadell de rescindir el conveni de manteniment de l’estació mesuradora de la contaminació?

2.      Si és així, pensa el Govern instal·lar una nova estació a la ciutat de Sabadell?

3.      Si és així, en quin indret?

4.   Independentment de la decisió de l’Ajuntament de Sabadell en relació a l’estació mesuradora, pensa el Govern canviar-ne la ubicació ja que incomplex la normativa sobre l’emplaçament d’aquestes estacions?

5.      Si és així, on la pensa instal·lar i quan pensa fer-ho?

Els d’Iniciativa van creure oportú demanar-li al diputat Joan Boada que registrés les preguntes al Parlament i aquest ho va fer just aquesta mateixa setmana. Però ara resulta que totes cinc han quedat contestades en menys d’un minut. Si escolteu el fragment d’entrevista al conseller Recoder, veureu que ho respon tot en un moment. I el resultat és que hi havia tantes ganes de ser agradables a Bustos que aquesta iniciativa d’Iniciativa volia iniciar un ajut a Bustos que finalment no iniciarà res. Els han deixat a l’estacada.

Particularment, atenció a la pregunta numero 4 que afirma, sense cap mena de dubte, “ja que incomplex la normativa sobre l’emplaçament d’aquestes estacions”. Això només ho ha dit Bustos i ningú més. I resulta que Carme Garcia, abans tan enemiga de l’alcalde i dels seus, ara en té prou amb la seva paraula per afirmar-ho ella i posar-ho en una pregunta parlamentaria, fent el ridícul i fent-li fer al diputat que ha volgut donar-li un cop de mà. Només que hagués parlat amb la gent de l’Entesa per Sabadell ja li haurien deixat ben clar que això de l’incompliment aquest, en realitat, no era tal.

Apliquem a Iniciativa la mateixa contundència en la denúncia que vam aplicar primer al Partido Popular o al PSC. Ni més ni menys. Si Carme Garcia no té problema en fer aquest tipus de moviments que deixen tan a les clares la seva voluntat de formar part d’aquesta peculiar associació de partits, haurà d’explicar les raons. Ella s’ha passat setmanes fent numerets i parlant només de la divisió del seu grup. I la resta del temps assenyalant a membres del govern socialista els noms de les persones que ella creu que hi ha al Col.lectiu Antoni Moix, cosa sobre la que té una certa afició i segueix sense encertar. És difícil que conegui la gent d’aquest col.lectiu ja que mai no vam accedir a les seves peticions de reunir-se amb nosaltres. Afortunadament mai no vam acceptar.

Tot plegat un enrenou que, en realitat, només amagava el que estava cuinant: un gir en la seva política. Un frau als electors que li van fer confiança per a que seguís fent oposició i no per a que s’encarregui de col·laborar amb el govern en temes com aquests.

Ho tornem a dir: ho sentim sobretot per la gent de bona fe que hi ha a ICV. No es mereixen els disbarats que estan protagonitzant i que, sens dubte, seguiran força temps.