You are currently browsing the monthly archive for octubre 2011.
Qui cregui que a Sabadell la política es pot fer a cop de titular tindrà molts problemes. Després caldrà que els sàpiga identificar i corregir, que aquest és un altre assumpte. Alguns (i algunes) semblen genèticament incapaços d’admetre cap error i sempre busquen la culpa en els demés. D’això hi ha autèntics (i autentiques) especialistes.
Tot plegat ve a tomb de la darrera cagada d’un grup municipal que ha decidit tornar-se servil i amable amb el govern mentre aquest (el govern) s’ho passa d’allò més bé veient com s’arrosseguen buscant una mica d’alguna cosa que Bustos donarà quan li sembli bé.
El problema de la contaminació a Sabadell és real. No és cap invent.
El problema de Bustos és que s’ha acostumat a fer declaracions sobre coses que ningú no pot comprovar i la seva paraula, generalment, es dóna per certa. Com pot mentir una persona que té una responsabilitat pública com la seva?
L’Entesa per Sabadell ha tenido que corregir a la alianza entre Manuel Bustos y Carme García para difundir que la medición de contaminación en Sabadell está hecha por métodos incorrectos, cuando lo único “incorrecto” es el evidente y exótico pacto en Sabadell entre PSC-PP y ahora ICV.
Resulta muy interesante ver la disputa entre Carme García (ICV) y Esteban Gesa (PP) por convertirse en el grupo que más ayude a Bustos y a su gobierno. Resulta lamentablemente interesante.
El último ejemplo no tiene desperdicio alguno.
Acabábamos de explicar en este blog que Iniciativa, después de cuatro años representando el azote del gobierno desde la oposición, acaba de caer del caballo como San Pablo y parece haberse dado cuenta de la tremenda injusticia que representó su actitud anterior. Como ese giro copernicano cuesta mucho de entender, seguimos asistiendo entre la sorpresa y la indignación a sus últimas piruetas políticas. La última de ellas representa la mayor desvergüenza que habíamos visto hasta hoy en un grupo de la oposición.
Dimarts, però, no va ser només el PP qui va sortir a rescatar Bustos de l’aïllament polític en el que havia estat fins ara.
Manolo va aprofitar diverses mocions presentades pels grups d’esquerres per poder fer un discurs en el que no creu però que necessita exposar de tant en tant (no cal oblidar que representa que ell és del PSC) i que té poques oportunitats de fer. Bustos, que ha demostrat amb els anys que és un neoliberal convençut, ahir va poder deixar que els seus recolzessin una moció en favor de la sanitat pública i una iniciativa defensada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Dues mocions importants que els grups d’esquerra van defensar en conjunt, com no podia ser de cap altre manera. Vist que aquest tipus de propostes a ell no li costen ni cinc, s’hi va sumar. Va poder exhibir així (i en els discursos Manau va aprofitar per subratllar-ho) la seva posició d’esquerra.
Si la legislatura segueix amb el tarannà amb el que ha començat, Manuel Bustos pot respirar tranquil: la feina a Sabadell ja la té feta i es pot dedicar tranquil·lament a les batalles del carrer Nicaragua, seu del PSC, que és el que en realitat l’interessa.
I serà així si les coses no canvien; que després del que es va viure ahir al Ple sembla complicat.
Per un costat, l’aliança de Bustos i el PP és sòlida i transcorre pels mateixos camins que ja va seguir en èpoques que segurament enyora una mica; la dels disciplinats Jordi Soriano i Patricia Martínez. Fins i tot no té cap problema en sortir el propi Bustos a defensar als regidors peperos cada vegada que reben alguna clatellada d’algun membre de l’oposició.
Així de surrealista és el món polític que protagonitza aquest líder de la mediocritat que es diu Manuel Bustos.
Comentaris recents