La legislatura ha començat i ja tenim sobre la taula les primeres proves que ens permeten intuir per on aniran les coses a Sabadell. Ningú es sorprendrà si diem que no hi ha massa motius per a la satisfacció dels qui esperen un canvi. Per no dir cap.

Podem concloure ja que mentre tothom mirava cap a un altre costat, pendents del soroll i les fantasies d’una llunàtica il·luminada, els moviments que realment afectarien la governabilitat de la ciutat anaven succeint discreta i gairebé secretament. Curiosament lluny dels titulars de premsa i de tota mena de soroll mediàtic.

El Partido Popular, grup que ja havia pactat amb el PSC la continuïtat del bustisme, arraconava al seu cap de llista a les eleccions (el singular Antonio Vega) i feia passar a primera fila un tipus desconegut fins ara que es diu Esteban Gesa.

Representa això alguna diferència? Doncs per la ciutat cap ni una, és veritat. Pel govern sí que n’hi ha alguna.

Gesa ni és de Sabadell, ni viu aquí ni té cap interès en el passat o futur de la ciutat. És allò que en política es coneix com un paracaigudista. Cada cop que el fan anar a un lloc o un altre del territori ha de posar el GPS del cotxe, mirar-se un mapa o cridar un guàrdia. Encara que hagi d’anar a 100 metres de l’Ajuntament. És el masover que els populares han posat a vigilar la finca i veure si la collita funciona o no. La nostra ciutat té per a la dreta espanyolista un únic interès: poder negociar amb Bustos i treure’n el conseqüent profit. Així de trist: Sabadell en mans de la pitjor dreta possible, com en altres temps de trist record. Però ara els han posat allà uns que es diuen socialistes.

Els populares han arribat a l’Ajuntament dient mentides. Fent declaracions abans de les eleccions i dient que el temps de Bustos ja havia passat però al mateix temps celebrant reunions d’amagat amb els socialistes i fent pactes que resultessin “beneficiosos” per a totes dues organitzacions. Són molt ells de pactes ocults. De negar l’evidència amb la màxima poca vergonya política de què son capaços. Qui no ha tingut mai dignitat ni la coneix, n’ignora el significat.

Algunes declaracions de Gesa resulten realment intolerables. En particular algunes que ha fet darrerament sobre la separació de la coalició ICV-EUIA. Que siguin ells, justament ells, els qui es creguin en el dret de jutjar res de tercers quan encara no han donat mai cap explicació del seu comportament polític resulta un sarcasme. El PP de Sabadell sembla que vol oblidar que fa anys que manté un pacte ocult, mai explicat, amb el PSC i de tant en tant es creu que enreda la gent. Clar que just aleshores apareix una nova evidència que els deixa amb el cul a l’aire. Clar que tant els fot.

Un exemple d’això que diem. Recordeu aquell individu que fa cinc minuts encara voltava per Sabadell dient que no tenia cap pacte amb el PSC? Si, home, sí, Jordi Soriano es deia i era el portaveu dels Populares aquesta legislatura anterior.

Avui es vanta públicament del seu transfuguisme ideològic. Per exemple, fa pocs dies publicava al seu Facebook obertament que s’ha fet amic d’un bloc anomenat “Recuperar la confianza en el PSOE” que recolza Rubalcaba al temps que s’afanya a fer-se amic d’alcaldes bustistes de la comarca com Eva Menor o Mª Elena Pérez.

Quins collons!

Quan es supera tot nivell de poca vergonya política, no queda res més que un vell guió que desgraciadament ja ens sona massa. L’hem vist abans en personatges d’ICV com Saumoy, Piedrafita  i Paco Fernández. O en d’altres casos com els de l’Olga Jiménez de l’Entesa, Pere Obiols de CiU i aquí el tenim ara amb Jordi Soriano, del PP, com era de preveure.

Això sí, diu Soriano al seu perfil que ell fa ara d’Asesor Político Externo. És una manera de dir que es cobra a través d’un partit un diner que prové dels impostos dels ciutadans.

La màquina PSC-PP a Sabadell ha funcionat fins ara a la perfecció. El tàndem Soriano i Martínez era perfectament previsible i tenia clar el que havia de fer i a qui no havia de molestar. Però ara el caràcter més imprevisible de l’arraconat portaveu Antonio Vega no permetia la mateixa tranquil·litat i per això ha estat substituït pel disciplinat Esteban Gesa, un home de partit que sap perfectament que no s’ha de sortir del guió que marqui el pacte Bustos-Partido Popular, conegut i permès per Alicia Sánchez Camacho.

Tot plegat, una sòlida confiança la que té Bustos amb el Partido Popular una vegada més. Això venint de qui vol jugar un paper important en el futur del socialisme català demostra el que és la política per alguns: un joc d’interessos en el que només importa el seu interès propi.

Aquesta és una de les claus d’aquesta legislatura. La menys sorprenent. N’hi ha d’altres que cal seguir de prop i amb molta atenció.