Més enllà de la ciutat que coneixem tots personalment o a través dels mitjans, hi ha un altre Sabadell. És el que es mou a l’ombra. La ciutat que s’oculta als ciutadans i que fa por. Hi ha un marc en el que determinades persones a les que hem donat poder, actuen com volen en funció dels interessos d’una part i no del conjunt de veïns.

Sempre al capdavant de tot això hi apareix un dels personatges més controvertits d’aquest ajuntament. El Tinent d’Alcalde Joan Manau és sempre al centre de totes les polèmiques. Permanentment al darrera de les decisions més qüestionables.

Ell és el responsable últim de les sorprenents contractacions de funcionaris que està fent aquest Ajuntament. Ell apareix també darrere de les accions més polèmiques que s’imputen a la Policia Municipal. Ell i sempre ell torna a aparèixer en els temes més delicats.

I Manau és qui manega determinades informacions que apareixen o desapareixen sempre en funció d’uns interessos concrets. Posem-ne un exemple referint-nos a uns mesos enrere, quan l’Entesa el va fer seure al banc dels acusats.

Ahir explicava aquest bloc què feia aquest senyor el passat dia del sorteig de la loteria de Nadal. Aquell dia estava al seu despatx signant un decret que convertia unes persones (designades abans per Bustos com a càrrecs de confiança) en funcionàries de l’Ajuntament. Això va ser el 2010. Però… què feia aquest home el dia del sorteig de la loteria de Nadal del 2009? Doncs també és prou significatiu. Es veu que aquest dia li prova.

Aquest cop el Tinent d’Alcalde s’asseia al banc dels acusats del Jutjat Penal número 3 de Sabadell. L’havien de jutjar per la querella criminal interposada per l’Entesa per Sabadell d’uns delictes de calumnies comeses per ell i una militant socialista. Tot partia d’unes declaracions fetes per Manau al programa del Canal 33 “La nit al dia” de Mònica Terribas. Allà va acusar l’Entesa d’estar al darrera d’amenaces i pressions contra el germà de l’alcalde Paco Bustos quan allò de la plorera el dia que li van tocar al timbre de casa.

Per la seva banda, la militant socialista també acusava al partit de l’oposició de promoure els comportaments violents i amenaces.

Aquesta va sortir en declaracions a l’informatiu del Canal Català (aleshores Canal 50 Vallès) dient que ella era una “veïna” del Bustos ploraner. Però es va demostrar que en realitat ni era veïna ni tenia cap prova de tot el que va dir. Només es va prestar a fer aquelles declaracions per donar suport als socialistes.

Doncs resulta que al judici “casualment” la cinta del Canal Català no es va poder localitzar. S’havia perdut, mira tu. Tan bé que guarda sempre totes les cintes el departament de premsa de l’Ajuntament! Però aquesta tan important amb la notícia de les llàgrimes de Paco Bustos i les seves conseqüències no la tenia ni la televisió local de Nicola Pedrazzoli ni la cunyada del Bustos ploraner, Montse Costa.

En canvi sí que va aparèixer (miraculosament) una cinta de Ràdio Sabadell (¡oh, casualitat!) a la que uns joves (¿?) afirmaven tenir bones relacions amb l’Entesa.

No està malament. Temps després quan el CAC va voler fer un informe sobre les emissions d’aquesta ràdio que paguem tots, va resultar que alguna hora “s’havia perdut” i no es va poder analitzar. Diuen que, en concret, una on hi hauria d’haver aparegut l’Alcalde de Sabadell en una d’aquelles intervencions seves a la ràdio a les que diu tot el que li ve de gust, que per això l’emissora està a la seva disposició. Doncs casualment també, aquesta no s’havia gravat.

En canvi aquests “suposats” joves “suposadament” afins a l’Entesa sí que el director de la ràdio, Marc Sabater, es veu que la tenia molt ben guardada. És molt de col.laborar, ell.

Doncs ara fa uns dies ha aparegut un altra cinta de video, que no és aquella. Aquesta fa relació a un succés molt més recent.

Resulta que la Federació d’Associacions d’immigrants del Vallès (FAIV) ha denunciat al jutjat una suposada agressió policial contra un grup de ciutadans d’origen bolivià comesa, segons diuen aquests, “sense causa que la justifiqui”. Els protagonistes d’aquesta batussa van explicar la seva versió dels fets en una roda de premsa al local de la Federació d’Associacions de Veïns (FAV). Allà van dir també que havien requerit les filmacions de seguretat que hi ha a la benzinera “per sustentar el relat de l’incident”

Però el cas és que la roda de premsa dels immigrants va anar seguida de la reacció del govern, de la policia municipal i del PSC.

Resulta que el vídeo al que es referien aquestes persones sí que va ser visionat pels portaveus dels grups municipals, després per periodistes (els que ells van creure oportú) i més tard per tots aquells als que Bustos i Manau han volgut ensenyar-li també.

Els meus coneixements legals són limitats. Però suficients per aconsellar als immigrants que es presentin al jutjat i posin una nova denuncia ara mateix per clara vulneració de drets fonamentals i, fins i tot, per haver-se passat per l’arc del triomf la llei de protecció de dades.

El que qualsevol s’ha de demanar és que aquest vídeo, per quins set sous el té la policia municipal i Joan Manau? Quin jutge n’ha donat l’autorització corresponent per a que circuli d’aquesta manera, que a aquest pas d’aquí quatre dies el tindrem penjat al youtube?

Les acusacions són molt greus i cal una investigació com és necessari. Que s’esclareixin tots aquests fets i que cadascú respongui a continuació de les seves responsabilitats en un assumpte greu. I davant d’això sobra totalment Manau, la policia i el PSC mirant d’intimidar amb anuncis de posar querelles “per denúncia falsa”.

Fins on han explicat algunes de les persones que sí han vist les imatges, aquestes són molt fosques i borroses. Només les explicacions de la policia comentant el que suposadament s’hi veia, acabaven portant les deduccions cap a un costat dels fets. I, com deia un periodista l’altre dia, tampoc sap de ben segur si allò que van veure era tot el vídeo, o una part, unes imatges que havien estat “editades” o què era exactament. S’havia de fer un acte de fe absolut per acabar entenent el que t’anaven dient que representaven aquells moviments que es veien a la pantalla.

Un ajuntament que presumeix de transparent, en canvi, es passa la vida embolicat en episodis molt obscurs. I ja ens coneixem massa com per donar xecs de credibilitat a ningú. Particularment si aquest “ningú” és algú com Joan Manau.

Al darrer ple, el portaveu de l’Entesa per Sabadell, Isidre Soler, va demanar-li per aquesta qüestió a l’alcalde. Bustos se’l va mirar com acostuma en aquests casos i li va respondre que Manau el tenia perquè és el cap de la policia. Ras i curt.

No sé dins del cap de Manuel Bustos on són els límits d’allò que els seus càrrecs permeten. Ho desconec completament però crec que encara avui, després de 12 anys, es pensa que tenen un poder sense límit i poden fer-ho tot. I no, Manolo. No podeu. Especialment el que no podeu és situar sempre Sabadell al centre de tantes notícies que generen dubtes sobre l’actuació del govern local.

També per aquest motiu Sabadell ha de canviar. Per aixecar les catifes d’una vegada de tot el que genera seriosos dubtes de la gestió del bustisme. I el 22 de maig sabrem si és això el que la ciutadania vol.