MANUEL BUSTOS ACCEPTA “REGALS” I “DONACIONS”

Toni Farrés va portar als jutjats un empresari que va voler donar-li diners “per a finançar la seva campanya”. El va denunciar per intent de suborn.

Sempre m’havia demanat què hauria fet Bustos d’haver-se trobat en el mateix cas.

Ara ja ho sé perquè ho està fent: trobar la manera que la “donació” sigui formalment legal i acceptar-la.

Fa uns quants dies aquest bloc va anticipar el que ara ha estat presentat a la premsa: Bustos s’ha muntat una “oficina del candidat”. Com sempre, quan Sabadell ha de canviar diu una cosa, sap perfectament el que està explicant i això torna a quedar en evidència.

Però ara bé, quin sentit té que una persona que és l’alcalde, que controla l’aparell del partit i que té tots els mitjans a la seva disposició, organitzi una cosa absurda com aquesta de “l’oficina del candidat”?

Aquest tipus d’oficines les han creat generalment candidats que han sortit d’unes primàries. Que les han guanyat tot i no formar part  de “’l’aparell” del partit. És aleshores quan el seu equip s’instal·la en un espai en el que pugui mantenir reunions en un entorn molt més privat i confidencial.

Però aquest no és el cas de Bustos. La seva raó és molt més senzilla: no vol que l’associïn amb el PSC. Per aquest motiu ha trobat que el piset del carrer d’Alfons XIII és molt més adequat. A més, hi ha una xurreria al portal del costat per quan vulgui una porra i un teatre al davant per quan calgui fer més comèdia. Millor impossible.

I encara hi ha un altre motiu: Manolo creu que per continuar al govern necessita un tsunami com el que l’any 99 el va dur a l’Ajuntament contra totes les enquestes, i ara aquestes tampoc li són favorables. Per això ha copiat el mateix esquema d’aquella campanya.

Això sí, res a veure amb “l’oficina del candidat” que va tenir l’any 99.

La cosa comença a complicar-se quan diu a la premsa que el piset “li han deixat” de franc. Mira quina sort! Amb tanta gent que necessita pisos i resulta que a l’alcalde li presten pisets al centre! Doncs que en busqui alguns més i solventem alguns problemes de moltes persones, de pas, no?

Ara no és que li hagin deixat el pis només, no. És que mireu quina taula, quines cadires, quines parets de fusta bona que es veu en aquesta fotografia que ha publicat el diari EL PUNT.

Quin gran cartell! Enorme, amb la imatge de campanya del PSC! T’enrecordes de l’oficina del 99, Manolo? Allò era un altre cosa. Per comptes d’un gran cartell hi tenies un suro amb xinxetes i la taula era un tros de fusta subjectada entre dos cavallets. Aleshores no hi havia ningú que li fes regals, encara…

La campanya del 99 va fer servir el color lila amb lletres blanques i ha tornat a utilitzar-les. Sempre ha recordat amb molta nostàlgia aquella campanya amb el cúmul d’afectes que es van aplegar al seu voltant aleshores i això ho troba a faltar. L’alcalde necessita molt, moltíssim del recolzament de la gent. Té una dependència tan gran que acaba enrarint tota relació que estableix amb el seu entorn fins que s’estressa. Necessita massa la gent. Però clar, aquelles persones d’aleshores no estaven al seu voltant per diners.

Per cert, qui queda encara d’aquell equip? Ningú. Tothom ha marxat o l’han fet fora. Bé, només Juan Carlos, Manau i Capdevila són, per raons clares, allà on eren.

Ha copiat més coses. La Plataforma Sabadell XXI d’aleshores aquesta vegada s’ha convertit en Sabadell pel futur. Però ha estat la mateixa operació amb els “independents” per sectors i temes. I després va venir la campanya “Ara sí”, amb els candidats a la llista. És l’etapa que ara començarà Manolo. Tot segueix exactament el mateix guió d’ara fa 12 anys.

I la cosa no queda aquí. Ara resulta també que hi ha persones que realitzen “aportacions econòmiques voluntàries” a la seva campanya.

Caram! Quanta generositat concentrada en Manuel Bustos i el PSC!

No sé què tenen determinats polítics que la fortuna és molt generosa amb ells.

Bustos compta amb persones que li fan regals importants. Li deixen un piset al centre sense que hagi de pagar ni cinc, li fan entrega de diners “voluntàriament”, li paguen actes de pre-campanya amb grans càterings, li lloguen instal·lacions  amb servei de cangur inclòs i moltes altres coses. Quants regals!

A l’ex-alcalde Antoni Farrés també li van voler fer unes donacions voluntàries fa uns anys. Però s’ho va prendre d’un altre manera.

L’any 1995 l’alcalde Farrés (ICV-EUIA) va rebre al seu despatx un empresari que li havia demanat audiència. El visitant era Benet Carbonell, empresari terrassenc propietari de Copcisa, una de les empreses catalanes més importants en l’àmbit de l’obra civil.

Tan bon punt Carbonell va seure davant Farrés li va entregar una carpeta i li va dir: “Miri’s aquesta documentació”. Farrés la va obrir i enmig dels papers es va trobar tres milions de pessetes de l’època.

L’Alcalde no va tenir cap gènere de dubtes; allà es va acabar la reunió. Va fer fora l’empresari del despatx i el va denunciar a la Guàrdia Civil.

En el judici aquest va admetre que volia fer una donació al partit de l’alcalde perquè veia que “Farrés feia el que més necessitava la ciutat” però va negar que fos un intent de suborn. Carbonell va ser processat i condemnat, en primera instància, a sis mesos de presó.

Anys després, ja amb el PSC i Bustos a l’Ajuntament, Copcisa va seguir treballant i assumint obres molt importants. Per exemple la seu del Complex Central dels Mossos d’Esquadra o la rotonda gegant del Parc Empresarial de Sant Pau de Riu Sec, que té un pressupost de més de 20 milions d’euros.

Sempre m’he demanat què hauria fet Bustos en les mateixes circumstàncies. Ara ja no m’ho hauré de tornar a preguntar més. Bustos accepta regals. Segurament d’una manera que s’ajustarà al que marca la llei, no ho dubto. Però ha trobat la manera d’acceptar “donacions”. El candidat del PSC té molt bons advocats i segur que hauran previst perfectament com s’ha de fer tot per a que sigui perfectament legal. Però quin tipus de persones avui té diners per regalar a un partit perquè si? A canvi de què? De res?

N’hi ha que tenen sort i d’altres que no. Tota la vida ha estat així. Però a banda de tenir sort, n’hi ha que tenen molt bons advocats que sempre troben maneres de solucionar els problemes. I hauria de ser il·legal que els alcaldes, que tenen i han tingut a les seves mans la capacitat de gestionar diners públics, acceptin “regals” i “donacions”. Per més transparents que diuen que són.

Els partits ja reben unes bones quantitats de diner públic. El PSC de Sabadell ha demostrat sempre que té una salut econòmica molt sanejada, com li correspon a un partit que ha “tocat cuixa” de poder. Que rep el que li correspon en funció del número de càrrecs electes que té. I encara ha d’acceptar aquestes donacions en espècies, com que et paguin el piset del centre, actes de campanya i altres coses.

Fa molt poc es va saber que una persona que li pagava actes de campanya al PSC des d’una suposada plataforma independent, havia cobrat 6.000€ per una feina “afegida” a la que ja havia estat concedida per concurs a una empresa. Tot perfectament legal, imagino, però és que som moltes persones les que diem que no n’hi ha prou en actuar des dels paràmetres de la llei. Quan es gestiona el diner de tothom és obligat que també sigui tot èticament impecable. I fa molts anys que Bustos sembla que en té prou amb que les coses no estiguin en contradicció amb la llei. I no n’hi ha prou. Això no és un govern exigent. I aquella persona poques setmanes després resulta que va a les llistes de Bustos.

Manuel Bustos creu que amb incorporar les paraules “il·lusió” “passió” “bona feina” i quatre collonades més als seus discursos, ja ha complert.

Potser per a ell sí, i per a alguns dels seus votants.

Espero que per a la majoria dels ciutadans no.