You are currently browsing the monthly archive for abril 2011.
FALTEN 22 DIES
Convergència i Unió ha anunciat que el primer que es proposa fer si arriba al govern és demanar una auditoria dels comptes municipals.
L’alcaldable Carles Rossinyol ho ha presentat com un exercici necessari que garantitza la transparència i la normalitat democràtica. Diu que és una garantia tant pels que sortiran del govern, perquè quedarà clara quina és la situació exacta que han deixat a l’Ajuntament, com pels qui faran el nou govern, ja que els permetrà saber la situació real a partir de la que han de començar a treballar.
Clar que, per més que Rossinyol ho vegi molt normal, al responsable actual dels comptes, Joan Manau, no li ha fet gens ni mica de gràcia. Però és prou conegut que aquest personatge té un sentit de l’humor molt seu.
FALTEN 23 DIES
El canal MOLA TV va emetre ahir un debat dels candidats i candidates a l’Ajuntament.
Aquesta televisió (la de més audiència entre les comarcals) va tornar a ser vetada pel PSC, igual que al debat anterior. Bustos va tornar a fer evident que li fa por trobar-se en un terreny neutral amb la resta de grups. És conscient de què ell només pot fer discursos si juga a casa i que només hi té coses a perdre si va als debats. Per tant no els fa.
Tots sabem que si ell pensés que és millor i més convincent que els demés hi aniria encantat. Però reconeix que no ho és i aleshores s’amaga. Ho ha tornat a fer evident un altre cop.
Ell només va on pugui ser protagonista d’alguna cosa. Precisament fa pocs dies (i un cop havia finalitzat un acte al que vaig anar) es va donar una circumstància no prevista però que va provocar que em trobés participant d’una conversa dins d’un grup al que es va incorporar Manuel Bustos. Va durar només uns minuts i va ser ell qui es va apropar (crec) sense que se’l convidés. Hi havia entre aquelles persones gent que ell coneixia i tot va succeir amb molta normalitat.
FALTEN 24 DIES
Un diari local ha publicat alguns perfils de candidats a l’alcaldia de Sabadell. Va fer fa poc la del Carles Rossinyol de qui titulava “Un polític que és poc polític” i ahir llegia la dedicada a Bustos, de qui diu: “Un alcalde que no deixa indiferent”.
No comparteixo el titular dedicat a Rossinyol. Entre d’altres coses perquè tampoc llegeixo després, en el text, el raonament que justifiqui això de ser “poc polític”. No sé si vol dir que no ho és en el sentit que deia Churchill: “El polític ha de ser capaç de predir el que passarà demà; el mes proper i l’any que ve, i d’explicar després per què va ser que no va ocórrer el que ell va predir“. Aquest cinisme és veritat que no el mostra.
Però si el que Rossinyol aporta al sentit de la política és un canvi respecte d’allò que s’ha dit darrerament aquí que eren els polítics (Bustos, Manau, Capdevila…) aleshores potser és veritat que, certament, sembla diferent. No cal dir que nosaltres preferim les formes d’aquest altre tipus de polític, la veritat, tot i que mantinguem coincidències i diferències amb alguns dels plantejaments de CiU.
FALTEN 25 DIES
Un company del Sabadell ha de canviar em mostrava aquesta setmana un àlbum que ha anat fent.
Aquesta persona ha tingut la paciència de recollir, una per una, pràcticament totes les informacions que han aparegut publicades en mitjans escrits de la nostra ciutat a les que apareix Bustos.
L’exercici ofereix un resultat realment impactant. Bustos inaugura, passeja, fa discursos i torna a inaugurar contínuament. Ja sé que no és cap notícia per ningú això que dic, però és que vist tot junt ofereix un espectacle molt més impactant del que m’imaginava. Hi ha dies que han aparegut al Diari de Sabadell més de 14 fotografies de l’alcalde.
Si una persona de fora, que no conegués res de la ciutat, mirés aquest àlbum amb uns ulls nets de qualsevol apriorisme, trauria com a conclusió que aquell polític de les fotografies és una persona que pateix algun tipus de malaltia.
FALTEN 26 DIES
Tomarnos unos dias de descanso ha servido para coger una distancia (pequeña, pero distancia al fin y al cabo) con la actualidad política de Sabadell.
Nos plantamos, ahora ya sí, en la recta final hacia las elecciones del próximo 22. Un día en el que acabaremos conociendo la “voluntad popular” como dicen los cursis cuando hablan sobre el resultado del escrutinio.
Ese mediocre pianista, peor político pero excelente manipulador que es Joan Manau, suele referirse siempre a su resultado del 2007 como un gobierno “expressió de la voluntat popular”. En varias ocasiones ha publicado artículos en prensa (al menos los firma él) con frases ridículas e inexactas como esta: “La ciutadanía va considerar que el PSC és la formació política més adequada per governar Sabadell. Per aquesta raó, actuem i governem des de la legitimitat que donen tants de vots, i amb la responsabilitat que aquest fet comporta”.
En los últimos días hemos repasado algunas mentiras evidentes de Manuel Bustos. Para eso nos hemos ceñido exclusivamente a algunas de las que ha dicho en función de su cargo. Por supuesto que ni nos hemos aproximado a las que el ciudadano Bustos haya dicho en cuestiones que tienen menos que ver con el ejercicio estricto del cargo, aunque en nuestra opinión la conducta ejemplar que exige ese puesto convierte en relevante todo tipo de engaños. También los que se producen en el ámbito personal y él sabe perfectamente a lo que nos estamos refiriendo.
Con el pasar del tiempo hemos llegado a conocer muy bien al alcalde de Sabadell. La redacción diaria de un blog como este nos ha permitido ser espectadores de primera fila en la obra teatral del candidato. Así hemos aprendido sus técnicas y trucos; sus costumbres y trampas.
Diversos mitjans de comunicació es feien ressò ahir de les declaracions de Manuel Bustos. El candidat socialista de Sabadell demanava en una entrevista que hi hagués un canvi de llei que permetés als ciutadans escollir directament l’alcalde. Això evitaria, segons ell, que una “suma de perdedors” impedissin governar al candidat més votat.
Cap polític català va fer costat Bustos, llevat d’unes paraules de Jordi Hereu que està en una situació molt semblant a la de Manolo i aparenta tenir ara exactament les mateixes pors.
L’alcaldable d’ICV-EUIA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ho va rebutjar recordant-li a Bustos que la legislació actual ja reforça suficientment la llista guanyadora.
Però hi ha haver més reaccions.
El candidat del PSC a Sabadell, Manuel Bustos, ha anunciat en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (que recull LA VANGUARDIA) que si torna a ser alcalde pensa apujar els impostos que paguen els sabadellencs. En concret diu: “Bustos advierte que en el próximo mandato los impuestos en la ciudad subirán. El alcaldable socialista considera que los alcaldes que dicen que ejecutarán más proyectos sin subir los impuestos “mienten”.
La proposició de Bustos contrasta amb el que han previst altres candidats i candidates. Allà on els demés han proposat estudiar una racionalització de la despesa, un estudi del que realment necessita l’Ajuntament per funcionar bé i desprendre’s de moltes de les partides inútils que Bustos considera “indispensables”, l’alcaldable del PSC vol que els ciutadans paguin una festa a la que en molts casos no han estat convidats. És la festa de la desmesura amb que han creat càrrecs de confiança, inventat mitjans de propaganda inútil com el “Sabadell a prop”, han pagat publicitat en tot tipus de mitjans i han creat una estructura desmesurada al voltant de l’alcalde amb desenes de persones que s’encarreguen de protocol, premsa, àrea d’alcaldia, seguretat personal i altres. Tota aquesta “cort” que alimenta el bustisme l’ha de pagar algú. I Bustos ha decidit que siguin els ciutadans de Sabadell, naturalment.
L’addicció a la mentida de Manuel Bustos comença a ser una qüestió patològica.
No és admissible que un alcalde menteixi obertament en allò que li podem provar sense cap dificultat que no és cert. Quantes altres vegades, aleshores, ens diu mentides que no podem provar i això no suposa que siguin menys falses?
La visita d’aquesta setmana de Bustos a la Cadena SER és una veritable antologia de la mentida, del disbarat i la falsedat.
Podem posar alguns exemples clars, com sempre fem i amb les proves que corresponen.
El periodista, per a sorpresa de Bustos, li treu el tema del canvi de vot del PP en l’assumpte del Castell de Can Feu.
La resposta de Manuel Bustos és una mentida intolerable. De dalt a baix. Ell diu, com escoltareu en el fragment adjunt, que es va fer la votació. Que ell es va equivocar en no veure amb claredat el vot del PP que va interpretar com que s’abstenia i que va donar el punt amb la votació següent: Sí= 13, No= 12 (tota l’oposició) i 2 abstencions (PP).
Tenía que acabar sucediendo. Tanto tiempo metido en la cama (política) con Jordi Soriano y, al final, Manuel Bustos ya habla como los del Partido Popular y dice exactamente sus mismas cosas.
Recordábamos ayer que Manolo visitó la Cadena SER para que le entrevistaran. Y no está nada mal todo lo que soltó. Por ejemplo, ni más ni menos que admitió que la gente le dice que Zapatero es un “jeta” pero que él (Bustos) no. Y añade orgulloso que “la gente sabe diferenciar”.
¿Qué se puede esperar de un alcalde supuestamente socialista que admite sentirse muy cómodo pactando con el Partido Popular, porque no es un partido radical, mientras que a su entender hay otro (l’Entesa) que sí lo es? Ese es el posicionamiento político de Manuel Bustos, miembro del Comité Federal del PSOE, pero sin más norte que su interés y el de la colección de familiares, amigos y agradecidos varios que se lo juegan todo con él, en el mismo barco, el próximo 22 de mayo.
Quizás se olvidó de admitir que hay otras personas que pensamos que el “jeta” es él. Pero un jeta enorme.
Comentaris recents