La gestió negligent de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha convertit la nostra ciutat en notícia a la premsa d’Europa.

Espanya haurà de respondre davant el Tribunal Europeu per la contaminació de l’aire de Sabadell.

L’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa va portar el cas a la Comissió Europea a instàncies del candidat convergent a l’alcaldia Carles Rossinyol. La pol.lució a Sabadell supera en un 26% la permesa, segons un estudi del 2009 d’Ecologistes en Acció. Les dades, de les que ja vam parlar fa unes setmanes en aquest bloc, havien registrat que la ciutat tenia un registre mitjà de diòxid de nitrogen de 57 microg/m3 quan el màxim permès és de 42 microg/m3. Aquestes xifres convertien Sabadell en la ciutat més contaminada de tot l’Estat espanyol. També els límits de partícules en suspensió (PM10) es superen àmpliament, ja que estan fixats en 40 microg/m3.

La directiva europea sobre contaminació obliga als estats a combatre la pol.lució i reduir les partícules en suspensió per sota del màxim que estableix la llei.

La qualitat de l’aire que respirem els sabadellencs no ha estat mai ni una prioritat ni tan sols un tema destacat per Manuel Bustos. Les seves iniciatives en aquesta legislatura no han anat mai en aquest sentit. Tot el contrari; quan els grups de l’oposició li han demanat sensibilitat per buscar solucions que no malmetin l’entorn de la ciutat (com en el cas del traçat que ell defensa pel quart cinturó) lluny de tenir la més mínima capacitat de negociar i escoltar, n’ha fet mofa (recordem el cas del famós micròfon obert que vam mostrar) i ha tirat pel dret recolzant-se en unes suposades “entitats” que li feien costat. Mai va dir quines en concret. Transparent però només quan vol.

Les excuses de que les medicions s’han fet en un lloc concret que dóna resultats poc representatius són això, excuses. L’única reacció que va tenir va ser la d’anunciar que ell faria un informe alternatiu. És una resposta de la que només se’n pot treure una conclusió: no en té cap d’informe actualitzat; cap document de treball que ara i avui pugui respondre el que hi ha fet i que ell no vol reconèixer. Per tant, d’on li ve aquesta seguretat per afirmar que les xifres que ha recollit la Generalitat no siguin correctes?

L’Ajuntament de Sabadell amb Manuel Bustos al capdavant i Juan Carlos Sánchez com a responsable de l’àrea han estat negligents en un tema cabdal. Estem parlant d’una qüestió que comporta malalties per a moltes persones. Parlem d’una responsabilitat que no han estat capaços d’assumir. Estaven massa ocupats fent pisos i passejant-se en autobusos ensenyant obres als avis. Unes obres que, a més, amaguen que en general no han pagat ells sinó que corresponen a accions d’altres administracions.

Les úniques sortides que han tingut han estat fer una Gran Via plena de semàfors que provoquen retencions importants, que no va estar ni pactada ni estudiada amb els afectats i que responia només a l’interès difícil d’explicar de comprar centenars de semàfors i repartir-los per tota la ciutat. Centenars de milers d’euros es van gastar en aquesta compra. Part d’ells provinents dels fons Feils que havien de servir fonamentalment per proporcionar treball.

La negligent gestió sobre la contaminació de Sabadell, la pitjor de tot l’Estat, representarà ara, amb tota seguretat, un problema seriós als tribunals per l’administració.  A ella li tocarà intervenir per corregir les conseqüències de la incapacitat del govern de Manuel Bustos, que no ha estat capaç de vigilar allò que calia.

Un cop més ens ha fet avergonyir del mal govern que té Sabadell. De com en són de negligents en tot el que toquen. Una negligència guarnida de fotografies i purpurina, però sota el perfum s’amaga la pudor.

Aquesta vegada han jugat amb la salut de moltes persones. I es mereixen una resposta com cal. Si no en saben, que pleguin d’un cop.

I felicitats a la gent de CiU de Sabadell. Sense necessitat d’aixecar cap bandera han donat un exemple de per què serveixen els seus eurodiputats i que sap moure fitxa quan cal. I aquest cop ho ha fet molt bé.