Quan algú s’ha cregut que era l’amo i que tenia el poder absolut sobre totes les persones i coses que l’envolten, qualsevol pedra que se li fiqui a la sabata no és ja que li faci nosa, no; és que la percep com una ferida sagnant que li acaba produint una dolorosa hemorràgia. I un bloc com aquest que llegeixes sembla ser que és una pedra d’aquestes.

Si heu tingut el temps i les ganes de llegir aquests dies els comentaris d’opinió publicats per alguns mitjans convencionals o seguiu les xarxes socials, haureu vist com el poderós i el seu entorn es victimitzen pels atacs dels que creuen ser objecte. D’exemples d’aquests n’hi ha de tots colors i en podem posar alguns de molt recents.

La col·laboradora de l’alcalde, Montse Barderi, acaba de publicar un article d’opinió titulat “Tira el pet i amaga el cul”.

Molts potser pensareu que segueix l’estil escatològic de Cela i sereu molt generosos. Més aviat deu ser que ho ha considerat més adient pel mitjà on escrivia, (l’ASabadell) ja que quan n’ha fet la versió pel cristià, catòlic i romà Diari de Sabadell, el mateix article s’ha convertit en “Tira la pedra i amaga la mà”.

Ras i curt parla d’algun bloc (ehem) i diu que “tenen un interès minoritari”, “utilitzen massivament la fal·làcia de la veritat a mitges”, “repeteix fins a la sacietat la consigna de a l’enemic, ni aigua”, “són sàdics”, “Són anònims, és a dir, plens de rancúnia, covards i deshonestos” i algunes perles més.

L’autoproclamada periodista i escriptora, diu “mai, cap mitjà de comunicació, fins ara, havia publicat comentaris anònims però la proliferació de mitjans a Internet ha provocat que una fita dels drets de les persones es vulneri”. Això ho diu precisament des d’un mitjà d’internet que és conegut per tenir un àrea molt polèmica de comentaris a la que s’acostumen a publicar batalles enceses entre una partidària i molts detractors de l’alcalde.

També ho diu tot això o des de la ignorància o potser la mala fe.

Barderi no pot (o no hauria de) desconèixer que l’opinió des del pseudònim o la columna del que ara s’anomenen “confidencials” és molt antiga. La xarxa el que ha fet ara és augmentar la seva presència, però no és un invent ni de fa quatre dies ni quatre dècades. És molt anterior. Això no ho pot ignorar, deixant a banda el que ella o d’altres puguin pensar de la categoria periodística d’aquest recurs que han fet servir des de Vázquez Montalbán a Mariano José de Larra.

El que no diu en cap moment Barderi és en quina categoria de “pet” o de “cul” col·locaríem a la persona que escriu articles de premsa per a que els signi un tercer fent veure que són seus.

Que li fa parlar a Sergio Dalma de les obres del Metro i de la Pista d’Atletisme en el pregó de la Festa Major. O de qui és capaç d’escriure les preguntes i també les respostes de l’alcalde en una entrevista que després s’imposaria a una revista dedicada a les arts i les lletres. Quin nom de cul té això?

Com es diu de qui escriu i coordina la pàgina de Facebook (les dues que té) l’Alcalde? Home, també deu tenir un nom tot això, no?

I segurament un nom molt lleig, quan qui ho fa percep un sou per defensar una postura concreta.

El cas és que no ha estat només Barderi qui apareix molt enfadada amb la gent que escriu a internet.

Francesc de la Torre, que es presenta com Director de Canal Català Vallès, escrivia també un article fa pocs dies en el mateix diari digital.

De la Torre ho fa, diu, com a reacció als comentaris de molts lectors que havien discrepat d’un article anterior seu. Diu  “Quin col·lectiu aquest el dels crítics, eh?! Què fàcil és criticar el que fan els demés. Ells són incriticables, és clar, què els has de criticar si no se sap qui són ni què han fet? Crítics anònims de la xarxa… aneu a pescar…”.

El director d’aquesta televisió no ha volgut ser tan escatològic com Barderi i, tot evitant el llenguatge propi dels estibadors del port, ell els envia a treure peixos del riu. Però generalitza parlant dels “crítics anònims”. No li agraden, tampoc.

I l’alcalde, què en pensa?

Doncs es veu que també n’està de turmentat, l’home.

Fa un parell de dies va publicar al seu Facebook el comentari que teniu aquí al costat. Reconeix que va treure la destral i tot esmolant l’eina per quan vingui un altre juny, va començar a “segar” indiscriminadament alguns dels “seguidors” que tenia a la seva pàgina.

Tant que en presumia uns dies abans que hi va fer una trobada i tot! Però ara diu “És curiós com des d’ahir estan sortint perfils al facebook i al twitter que tenen molt pocs amics i que només fan comentaris insultants o molt crítics. Alguns amics reals m’heu trucat o enviat missatges dient que això no es pot consentir. Sapigueu que només els esborro en cas que es vegi molt clar que sou perfils falsos o que insulteu. A la resta, disculpeu la distorsió que això us pugui provocar…”

Curiós no; curiosíssim, senyor alcalde. Molt curiós em sembla a mi.

Sap què em sembla extraordinari també? Que tingui tants problemes amb tots aquests maleïts anònims que ara es veu que li surten a vostè per tots costats però que en canvi no li sembli gens estrany que, existint tanta gent que aprofita qualsevol suport per a criticar-lo a vostè, en canvi quan assisteix als programes del Canal Català que dirigeix aquest senyor que dèiem abans o va a la ràdio local i truquen persones “anònimes”, hagi estat tant de sort fins ara que mai ningú hagi estat crític amb ell.

A veure si acabarem pensant que han estat manipulant (vostè i el seu equip) tots aquests programes fins avui, callant als discrepants i negant-los l’oportunitat d’expressar la seva visió de les coses!

Vol dir que no serà això? Perquè escolti, els comentaris “insultants” doncs resulten difícils d’empassar encara que un càrrec públic hagi de tenir cintura. Molta cintura. Però és que diu vostè també que s’ha carregat els perfils que feien comentaris “molt crítics”.

Ostres! Aquests també? No en vol cap de critics? I mira que, com sempre, només ho fa perquè diu que “alguns amics reals m’heu trucat o enviat missatges” Calia aquesta justificació ridícula?

Doncs sembla que sí. I la seva senyora, Montse Costa, que va ser periodista abans de ser el que ara és (que ho és) aplaudeix públicament al seu company.

Ells no en fan servir d’identitats falses! Mai! De coses falses només allò de falsificar el Padró i prou. El demés no és que sigui fals, és que quan encarreguen un escrit a un tercer i el signa l’alcalde és només perquè li han tret les paraules de la boca. S’identifica molt amb el que li han escrit i per això ho signa. D’haver tingut temps, ell mateix hauria posat les mateixes idees en ordre.

Però no acaba aquí, tot això. El nivell de “pell fina” i del que ells consideren crítica és tan desmesurat que ahir vèiem una cosa al Twitter molt simptomàtica dels nervis que estan tenint aquesta gent tots aquests dies.

El departament de premsa de l’Ajuntament està molt actiu darrerament difonent “piulades” amb cada moviment de l’Alcalde.

Llencen un missatge promocionant una visita a Can Deu de Bustos i algú respon amb un missatge sarcàstic: “Volem Princesas de Barrio a Sabadell – Alcalde Bustos mediocre”.

Doncs d’immediat el departament de premsa contesta de forma airada “Aquest twitter és l’institucional de premsa. Demanem respecte i que no es facin desqualificacions”

Poques vegades he vist un exemple de supèrbia tan gran com aquesta. És que s’ha cregut el departament de premsa de l’Ajuntament que en realitat ho és de la Casa del Rey? Que Bustos està protegit per la Constitució com ho està el monarca d’Espanya? Quina manera de fer servir la paraula “institucional“!!!

El departament de premsa el que ha de fer és treballar per l’Ajuntament, per a tota la institució i no només per a l’alcalde. Aquesta és la seva funció.

Mira, i ja de pas, i com ells han entrat en el debat, quin nom li posaria la senyora Barderi a la periodista que, tot i treballar per a l’Ajuntament i no pel PSC, posa la veu al video que el partit va projectar durant el seu passat sopar de nadal? Ho va fer en hores de feina o a estones perdudes anant a Ràdio Sabadell a fer servir els seus estudis?

És compatible que aquesta periodista que fa feina per l’Ajuntament, després posi veu en un video promocional del PSC com aquest?

La senyora Henríquez pot militar on vulgui però ha de tenir perfectament separat el que realitza com a membre de l’equip de l’Ajuntament de les coses que fa pel PSC. I no pot ser el mateix.

No és menys xocant que hi facin aparèixer fills i filles de regidors com Ayuso, Capdevila i Paco Bustos. És un contrasentit que diguin després que la gent parla de les seves “vides privades” i que, a continuació, exposin menors a la xarxa en un video fet per a un partit polític.

En resum, el que sembla és que en el fons ens voldrien a tots muts i callats. Que no diguessim res si no és a favor de l’Alcalde que és l’únic que es pot fer sense que se’t tirin al damunt la colla de sempre d’aquesta ciutat.

Ell voldria una xarxa jerarquitzada i afalagadora. Però s’ha trobat que internet funciona com vol i no exclusivament en funció de les seves pretensions.

L’última lliçó apresa és també que, afortunadament, hi ha gent que no té un preu.