You are currently browsing the monthly archive for març 2011.
Els grups municipals de Convergència i Unió i l’Entesa per Sabadell s’han emprenyat molt per la poca vergonya demostrada pel candidat del PSC (sí, del PSC encara que ell ho vulgui amagar), Manolo Bustos.
Aquest cap de setmana es va organitzar una tournée com aquelles que feien les velles folklòriques.
L’Ajuntament de Sabadell va llogar vuit autocars a tot luxe per portar, dissabte i diumenge, un bon grup d’avis a visitar obres.
Ho van haver de fer aquest cap de setmana perquè ara hi ha una nova llei contra polítics pocavergonyes que treuen profit dels diners públics per fer campanya personal. Si per comptes d’aquest dissabte o diumenge passat aquesta mateixa operació hagués intentat fer-la el cap de setmana següent, la Junta Electoral ho hauria impedit.
Quan veig la foto de la candidatura del PSC de Sabadell entenc allò que diuen que una imatge val més que mil paraules. La que ha distribuït Bustos és veritat que diu molt, però molt, dels seus.
Quan veig un grup d’adults trepitjant la gespa el que tinc ganes de dir és que són uns gamberros, uns incívics. Em va recordar el dia que es va inaugurar el monument a l’Antoni Farrés al Parc Catalunya. Allà als voltants hi havia tot un seguit de plantes que havien estat plantades poc abans i em mirava algunes d’aquestes senyores que volten pel govern pensant que la ciutat és seva, com pujaven i baixaven trepitjant-les sense que semblés que els importava el més mínim. Aquesta mena d’elit garrula que formen aquesta colla es mouen per la ciutat com si fos seva i, tot el que hi ha, de la seva propietat també. Persones incloses, eh.
Manuel Bustos suele escoger perfiles grises para que le acompañen en la candidatura. Personas que tienen poco que aportar más allá de sus aspiraciones y tontunas personales. Algunas de ellas harían sonrojar hasta a una niña de doce años. Por ejemplo, que una Teniente de Alcalde como Marta Farrés haga comentarios frívolos sobre las ganas que tiene de ver un centro comercial para ponerse a comprar como una loca. Eso dicho justo en el momento en que muchas personas no saben si van a cenar mañana o si el banco les va a dejar sin piso, evidencia hasta qué punto esta gente del gobierno de Sabadell ha perdido el contacto con la realidad.
La gestió negligent de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha convertit la nostra ciutat en notícia a la premsa d’Europa.
Espanya haurà de respondre davant el Tribunal Europeu per la contaminació de l’aire de Sabadell.
L’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa va portar el cas a la Comissió Europea a instàncies del candidat convergent a l’alcaldia Carles Rossinyol. La pol.lució a Sabadell supera en un 26% la permesa, segons un estudi del 2009 d’Ecologistes en Acció. Les dades, de les que ja vam parlar fa unes setmanes en aquest bloc, havien registrat que la ciutat tenia un registre mitjà de diòxid de nitrogen de 57 microg/m3 quan el màxim permès és de 42 microg/m3. Aquestes xifres convertien Sabadell en la ciutat més contaminada de tot l’Estat espanyol. També els límits de partícules en suspensió (PM10) es superen àmpliament, ja que estan fixats en 40 microg/m3.
La directiva europea sobre contaminació obliga als estats a combatre la pol.lució i reduir les partícules en suspensió per sota del màxim que estableix la llei.
De tot el que vaig llegir al post d’ahir em vaig quedar clavada en una de les parts, potser, més insignificants.
S’hi deien moltes coses d’interès, però jo em vaig fixar particularment en les paraules que Bustos ha posat al tarjetó aquest que distribueix per la ciutat. Diu “gràcies pel teu compromís i confiança”.
Em va venir al cap que CiU havia denunciat que Bustos havia col.locat uns dobles cartells anunciant els treballs del FEIL (que encara es poden veure a molts punts de la ciutat) per mirar de confondre la gent com si es tractessin d’obres pagades amb diners de l’Ajuntament, quan en realitat pertanyien al fons estatal. Manolo es va gastar més de 60.000€ de tots en posar un gran rètol on també deia això “gràcies per la vostra comprensió i confiança”. Ara ha canviat la “comprensió” per “compromís” però manté això de la “confiança”. Ho posava també als anuncis en premsa com aquest.
Així que Bustos vol que li atorguem “Comprensió i confiança”. Qui li deu haver dit que el comprenem i hi confiem? Ho veieu com a aquest home el tenen molt enganyat?
El Partido Popular ha presentado en un acto su candidatura a las elecciones del 22 de mayo en Sabadell. Y ha logrado algo que parecía imposible: encontrar un alma gemela para Manolo Bustos. Hay que reconocerles ese mérito; es muy difícil hallar por ahí un personaje parecido y ellos han revuelto por todas partes hasta que dieron con el candidato Antonio Vega. La derecha española siempre ha sido muy eficaz para alcanzar sus intereses.
Bustos y Vega son clavados. Clavadísimos. Y sus declaraciones se parecen mucho.
Ninguno de los dos da el perfil de político o de gestor. Ambos parecen sacados directamente de una españolada de los años sesenta de Paco Martínez Soria o José Luis López Vázquez, sin echar en falta a la Gracita Morales correspondiente rondando por ahí.
Els socialistes sabadellencs s’han quedat sense cap opció electoral. El seu referent (PSC) no apareix enlloc en aquesta campanya.
Només cal veure aquesta publicitat que tots els veïns de la ciutat van rebent a les seves bústies. Un cap molt gros d’un senyor (que somriu perquè li fem gràcia, es veu) ens convida a anar als actes que organitza un individu, però no una organització. Les sigles dels socialistes catalans, de les que tant van presumir en altres temps, ara queden amagades, gairebé transparents, en un racó molt petit de la targeta.
Cap altre candidat o candidata a Sabadell amaga les sigles que representa. Bustos sí; ell ja no és del PSC, és del Partit Bustista. Afortunadament pel socialisme català, cal dir.
Com gairebé tots els partits han entrat ja en campanya, ara cada dia ens trobem amb exemples interessants sobre els que hem de parar atenció a banda de saber interpretar-los convenientment.
Ara ja tots els grups de l’oposició han començat a fer propostes i, poc o molt, dibuixen el Sabadell que volen construir. Però sobretot Bustos (i dic només Bustos ja que ha decidit esborrar al PSC de tota la seva imatge pública) ha cregut oportú posar-s’hi més que ningú i, com de costum, de la forma més barroera possible.
Ja ho sap tothom que el govern de Sabadell no juga net. Que utilitza tots els recursos públics en benefici de la continuïtat a la cadira dels mateixos de sempre. Però tot això és sempre més fàcil d’entendre a partir d’alguns exemples que ens anem trobant pel camí.
Aquests dies l’Alcalde Manuel Bustos no para. Va de barri en barri i ho fa en qualitat del que representa el seu càrrec institucional. Ah! Però quan obre la boca es transforma en el candidat Manolo, que demana el vot (sí, es veu que ho fa així, directament) a tots els presents als actes on va.
Fa molt poc ha estat al sud, a una reunió amb veïns de Les Termes (i deien que també amb els de la Creu de Barberà) a la biblioteca del barri. La foto de l’acte mostra una sala plena de caps, amb una cinquantena de persones presents. Però ens expliquem que gairebé ningú no era del barri; que la majoria van arribar convocats pel PSC. Havia hagut una crida interna i un bon grapat de militants socialistes d’altres zones van anar a omplir la sala. Un espai on s’alternava la imatge de la pre-campanya del candidat amb una bandera donant imatge “institucional“.
El Alcade Manuel Bustos publicó un libro hace dos años que consistía en una supuesta entrevista hecha por un periodista del Diari de Sabadell. Hace meses analizamos una parte de las grandes ideas expuestas por él en esas páginas. Pero reservábamos algunos de sus pensamientos para este momento. Manolo tiene ideas muy personales sobre las alianzas electorales, la ley que regula las citas con las urnas y la legitimidad de determinados pactos.
Como ese libro tan importante resulta hoy muy difícil de conseguir, nos hemos pasado el fin de semana leyéndolo y no hemos podido resistirnos a recoger (y comentar) algunos grandes pensamientos de ese gran líder que tenemos la suerte de compartir.
Esto es lo que piensa Manuel Bustos sobre algunos temas fundamentales de la existencia.
Comentaris recents