You are currently browsing the monthly archive for febrer 2011.
Sabadell cuenta desde ayer con una nueva biblioteca.
Que la ciudad disponga de un nuevo equipamiento representa una buena noticia y algo que hay que celebrar. Por eso vinieron ayer de visita el Conseller Mascarell, el Presidente de la Diputació Fogué y el sin par Manolo, candidato socialista al Ayuntamiento de la ciudad.
Puesto que hoy la cosa va de libros, les sugiero que no falte en ese nuevo espacio uno que publicaron los periodistas Esther Jaén y Juan Carlos Escudier. Se llama Zapatero “el rojo”. En la página 125 explica un episodio que el alcalde parece haber olvidado. Retrata detalladamente cómo el PSOE le planteó primero a Celestino Corbacho y horas más tarde a Bustos la posibilidad de apoyarse en ellos para presentar listas propias al margen del PSC. Ocurrió justo después de que un diario madrileño destapara la entrevista de Carod con ETA (filtrada por el gobierno de Aznar tras tener el informe de los servicios secretos españoles) que puso contra las cuerdas al socialismo español en aquél momento, poco antes de las elecciones generales. Ante lo que ellos consideraban la “pasividad” del President Maragall, quisieron supuestamente tantear la posibilidad de presentar candidaturas fabricadas directamente por el PSOE.
El vicepresident d’ICV a Sabadell, Sergi Calvo, ens va demanar poder respondre alguns dels aspectes del post de “Sabadell ha de canviar” publicat el passat 24 de febrer. Aquest és el text que ens ha fet arribar.
Primer va ser Bilbao, després Gijón, més tard El puerto de Santa María i ahir tocava Ponferrada.
Els ajuntaments transparents ja han estat a totes les poblacions de la gira i només els queda fer una visita conjunta a Sant Cugat i Sabadell. Diem bé: els ajuntaments i no els alcaldes. Només els dos alcaldes socialistes (Bustos i l’alcaldessa de Gijón) han anat a totes i cadascuna de les trobades. La resta dels ajuntaments han assistit a una o dos, però no han fet la gira sencera com sí s’ha entestar a fer Manolo. De fet, la visita a Ponferrada només la van fer dos alcaldes (a banda de l’amfitrió) que van ser aquests dos. Tota la resta ja ho ha deixat estar. L’alcaldessa de Sant Cugat no va anar a Cádiz i tampoc ahir a Ponferrada, on hi va enviar al responsable d’Innovació i Relacions Institucionals, Jordi Puigneró. Bilbao i El Puerto de Santa Maria també van delegar en dos Tinents d’Alcalde.
El relat dels fets té com a protagonista al polític, empresari i activista sabadellenc Àlex Fenoll.
Ha estat una setmana moguda per a ell, en particular diumenge, quan es veia el resultat de la seva disputa amb un altre membre del partit de Joan Laporta, el diputat Uriel Beltran, pel càrrec de secretari general del partit “Solidaritat per la Independència”. Finalment Beltran va guanyar per 634 vots contra els 127 de Fenoll. El sabadellenc va tornar cap a casa i ho comunicava a tots els seguidors del seu Twitter, dient que ara ja passava a dedicar-se el “100%” a la seva empresa.
Clar que això no havia de representar la tranquil.litat que Fenoll imaginava en aquell moment.
Asistimos con interés pero sin sorpresa a los movimientos que están sucediendo en la política local estos últimos días. Imposible desligarlos del auténtico pánico que siente el PSC de Manuel Bustos ante las próximas elecciones municipales que cada día se van acercando un poco más. Hoy, a 87 días de la cita con las urnas, Bustos se dedica en cuerpo y alma a la campaña; pero no sólo a la suya. Manolo está tan preocupado por sus resultados como por los de los demás, aquellos que le tienen que facilitar las alianzas de gobierno el día después.
Si hace unos días contaba este blog las facilidades que presuntamente encontraría Bustos en formaciones como Reagrupament o Solidaritat per la Independència, ambas con personas al frente que reconocen abiertamente su afinidad con Manolo, (y ERC, ¿qué debe pensar de mantener al alcalde en el poder?) hoy hay más cartas jugadas por el candidato socialista que están quedando boca arriba.
L’Alcalde de Lleida va visitar dilluns Sabadell. Oficialment es tractava d’una visita per intercanviar experiències de gestió d’equipaments. Calia trobar coincidències entre dues ciutats molt diferents i van fer un esforç per presentar-ho així a la premsa.
Deia Àngel Ros que estava interessat en conèixer la gestió de l’aeroport ja que, assegurava, la nostra ciutat té una llarga tradició en aquest terreny contra la inexperiència lleidatana que fa poc que s’ha incorporat a l’equip de les ciutats amb aquestes infraestructures com és l’Aeroport d’Alguaire. Un gran i multimilionari equipament que va executar el tripartit i que avui tothom es demana per a què. No resulta versemblant que digui venir a sentir els consells de Bustos sobre aquestes coses. Què en sap l’alcalde d’aquest tema? Si li hagués demanat per fer pisos, segur que li hauria presentat part dels seus que en saben molt però… avions, Bustos?
L’alcalde diu que considera una sort la “desaparició” dels discrepants. En canvi cada dia més veus s’alcen a la ciutat per recordar-li que les coses s’han de fer d’un altra manera. Entre aquestes hi ha la de la Plataforma del Parc de Sant Julià. L’exregidor i President de l’Associació La Ruda, Feliu Madaula, ens ho recorda en un article que avui reproduïm.
A través d’aquesta pàgina i d’un vídeo que van aconseguir, va ser possible fa pocs dies que sentíssim el que pensa l’Alcalde de Sabadell dels discrepants. Tots hem pogut escoltar de la seva pròpia veu dues coses; la primera que considera una sort que els qui no pensen com ell “desapareguin”.
Poques vegades haurem escoltat una definició més clara del que és el pensament d’un dictador. La història n’està plena de governants que han volgut que tots aquells que pensen diferent “desapareguin”. En les dictadures, a més, acostumen a jugar un paper actiu en això de fer-los “desaparèixer”. No puc deixar de pensar que és una sort que aquesta no sigui un altre època ni l’alcalde Bustos un militar.
La segona cosa que vam sentir és que deia als altres alcaldes que a ell li passen coses insòlites. Que els sabadellencs som una raça de gent que ens posem a la contra de les coses més assenyades. Fins i tot, com a bàrbars que som, organitzem plataformes en contra de la construcció d’escoles bressol. Ja fa tard Manuel Bustos en posar exemples d’això que ell en diu “plataforma” contra un d’aquests equipaments.
Yo creo que mi amigo sabe la mitad de lo que dice y se está marcando un farol enorme. Me cuenta una historia que no sé de dónde la habrá sacado.
Me habla de él, del gran hombre, y dice que siempre tuvo la autoestima por las nubes incluso cuando aún estaba lejos de alcanzar el éxito en su carrera. Y se refiere al divorcio de su anterior mujer (C.) que llegó cuando ya su historia con la rubia periodista trepa era imposible de ocultar por más tiempo.
Las separaciones de pareja siempre son complicadas, pero cuando hay hijos y muchos bienes de por medio, la cosa ya se acaba convirtiendo en una auténtica batalla infernal.
Dice mi amigo que C. no paraba de decirle a gritos que la rubia esa era una buscona que no estaba enamorada de él, sino de su dinero y de la notoriedad que adquiriría al estar con alguien conocido. Que le encantaba relacionarse con gente importante a la que como periodista mediocre jamás llegó ni a acercarse pero que del brazo de él iba a tener por fin la oportunidad de codearse con ellos. Aunque nunca llegaría a ser “una de ellos“, sino una arribista del tres al cuarto, simplemente.
Andan cansados y muy hartos los grupos de la oposición con la opacidad del gobierno Bustos. Hay que tener muy cruzados los conceptos de democracia y transparencia para comportarse más como dueño del cortijo que como alcalde. Y esa es la postura del bustismo local.
En los últimos días se han multiplicado las quejas de todos ellos ante la obstrucción permanente a que tienen que hacer frente cada vez que pretenden acceder a alguna información. Manolo ha confundido una vez más la transparencia con la invisibilidad.
Bustos de tant en tant passa per Sabadell i dedica uns quants minuts a fer campanya. Governar ja no ho fa; no li ve de gust.
El candidat socialista va assistir aquest cop a l’acte organitzat pels qui alguns ja han batejat com el “lobby del canapé” i que s’ha anat celebrant amb sort desigual. Alguns cops hi van molts militants socialistes i la sala es veu plena però d’altres, com el del dia que van parlar del “territori” només van respondre un grapat d’avis esperant el berenar. I tot diuen que és organitzat per una colla de personatges que es van definir com independents i que de mica en mica ens ho han anat demostrant això de la independència. Independents de la vergonya han anat preparant-li actes de campanya electoral al candidat Manuel Bustos de forma servil i entregada.
El darrer deia ser amb el món de l’ensenyament i s’havia convocat dimecres a la Fira Sabadell.
Comentaris recents