Fins on pot arribar la poca vergonya d’un govern? Fins on ens ho hem d’empassar?

Ahir dèiem en aquest bloc que havíem sentit rumors de que darrera la recent sortida de Comissionats no hi havia exactament una intenció d’austeritat, sinó que s’amagava un pla directe de convertir-ne alguns en funcionaris i passar-los a la plantilla. Una cadira i un sou per a tota la vida fent allò que se’n diu popularment “t’arreglaré una plaça”. Tal i com estan les coses en el mercat laboral aconseguir-ne una representa el somni de milers de persones que cada dia s’han de preparar feixucs temaris i competir amb centenars d’altres aspirants.

Els rumors fa molt de temps que els sentíem però els haviem deixat en el terreny dels comentaris, sense donar-hi massa més crèdit.

Avui, però, ha estat un lector d’aquest bloc qui ens diu que ens deixem de dubtes. Que clarament podem afirmar que els moviments hi són.

L’ex-regidor de l’Ajuntament de Sabadell, Isaac Àlvarez, es va presentar fa uns mesos a una plaça creada per aquesta Administració local mentre encara era “càrrec de confiança” del mateix govern i treballava dins de l’àrea que l’hauria de jutjar a ell i als altres candidats. Ni tan sols va acceptar fer el pas simbòlic o potser d’uns certs miraments estètics de deixar el càrrec (extraordinàriament ben retribuït) una mica abans per a presentar després la seva candidatura. Sense complexes: ho va fer a “estones perdudes” de la seva feina pública.

L’oferta d’ocupació per a una plaça depenent de l’organisme que gestiona els museus públics de la ciutat, l’OAMA, es va penjar l’any passat i els aspirants havien d’entregar la seva sol·licitud entre el 27 d’agost i el 16 de setembre. L’aleshores Comissionat de Patrimoni de Sabadell així ho va fer.

Segons la llista d’admesos que es va publicar al DOGC el 4 de novembre passat, mentre ell encara era “Comissionat” ja ens deia que estava inclòs en aquesta relació, amb altres 24 persones més que aspiren a una de les (només) 2 places a concurs.

El Tribunal que avaluarà a tots els aspirants està format per un conjunt de persones amb les que Isaac Àlvarez fa anys que hi treballa cada dia. Primer com a regidor de l’Ajuntament. I els darrers anys en qualitat de Comissionat, ja que són persones directament vinculades amb l’àrea que ell gestionava.

Isaac Álvarez és un habitual del Facebook de l’Alcalde on acostuma a celebrar totes les “noticies” que aquest penja i a saludar cadascun del passos del dirigent sabadellenc amb gran entrega. Hi hauria qui pensés que aquesta era la raó del per què no estava gens molest amb la seva destitució recent, a finals de desembre. I també està clar el per què Bustos vol millor finançament pels ajuntaments.

Només un apunt. Llegeixo textualment l’article 60 de la Ley 7/2007 del 12 de Abril, que  diu: Los órganos de selección serán colegiados y su composición deberá ajustarse a los principios de imparcialidad y profesionalidad de sus miembros. (…) El personal de elección o de designación política, los funcionarios interinos o el personal eventual no podrá formar parte de los órganos de selección.

S’ha mirat algú qui formarà aquest tribunal? Llegiu-ne els noms i penseu si cal afegir alguna cosa més.

També semblaria que ens queda clar ara el per què el portaveu socialista, el Tinent d’Alcalde Juan Carlos Sánchez, s’ho va fer venir bé  el darrer Ple per a esmentar una frase d’un informe elaborat per la Generalitat que en un petit apartat es podia interpretar com un reconeixement a una de les tasques fetes per Álvarez. Si més no, Sánchez el va citar amb el seu nom obertament. En les bases del concurs queda clarament estipulat que es valorarà “experiència professional  en tasques o funcions  de gestió tècnica en museus  i  arxiu,  centres o empreses culturals, públics o privats, o en d’altres Administracions Públiques”. Presumptament un requisit perfecte per a que es “valori” l’experiència d’Isaac Álvarez.

Va ser molt greu que la senyora Eva Huélamo, esposa de Paco Bustos i cunyada de l’Alcalde es presentés a una plaça a concurs i la guanyés. Es vol tornar a repetir ara, amb absoluta impunitat aquesta jugada? És que no hi tenen res a dir els grups de l’oposició en tot això? Quants cops s’està practicant aquest “estil“?

En conjunt semblaria que som davant de més i més moviments d’una pila de gestions que està fent el govern a corre-cuita per tal de deixar les coses arreglades per si els resultats a les urnes no són els que ells volen. I això que estan treballant de valent per a aconseguir-ho.

Però és que no arriba a ser ni això.

El que ens venen a la memòria són casos com els dels Serveis Socials que gestiona la senyora Ramoneda. Tothom recorda l’assumpte dels pisos del Complex de Sant Oleguer i les “irregularitats“ que ells mateixos van haver d’admetre després, tot i que amb la boca petita. El que passa és que sempre es cometien sobre un determinat perfil de persones. L’assumpte ha acabat al Contenciós i està pendent de resolució, tot i que el PSC no para de demanar que es retiri del jutjat. Però a Sabadell ja és un trist costum que hi hagi “errors” o aplicacions poc riguroses dels criteris que ens han d’igualar a tots.

Pot el nostre Alcalde, un mestre de la “transparència“, explicar a cadascuna de les altres 24 persones que s’han presentat a concurs per a obtenir la plaça a la que aspira el seu col.laborador, que els criteris d’avaluació no tindran en compte el tracte estret i diari d’aquest ex-regidor i fins fa pocs dies càrrec de confiança de l’Ajuntament?

Pot Manuel Bustos mirar als ulls a cadascun dels ciutadans de Sabadell i dir-nos, sense que li caigui la cara de vergonya, que la seva gestió no ha tolerat cap tipus d’avantatge de cap persona sobre un altra? Pot fer-ho de veritat?

El problema és que si que pot. Amb tota tranquil.litat. O això sembla si ningú no hi posa remei.