You are currently browsing the monthly archive for gener 2011.
Fa temps vam decidir que aquesta pàgina no havia de ser només la plataforma d’expressió del Col.lectiu Antoni Moix en el seu conjunt, sinó que havia de servir també per a que persones del teixit social i cultural sabadellenc tinguessin aquí el seu espai (si ho desitjaven, clar).
A la llista dels qui teníem un gran interès en sentir ha figurat des del primer moment l’escriptor sabadellenc Antoni Dalmases. La seva és una veu que s’ha fet sentir en moltes ocasions tant en assumptes com el manifest contra els qui volien aturar la llei contra la violència de gènere (que va signar amb, entre d’altres, Iñaki Gabilondo, Pere Gimferrer o Joan Manuel Serrat), la sobirania catalana (com a portaveu de la PAS) i, en temes locals, va ser un dels signants del manifest l’any 2005 contra les maneres de Manuel Bustos.
El seu seguiment de l’actualitat local sempre ha estat molt estret i la seva vinculació i preocupació sobre totes les coses que succeeixen a la nostra ciutat, també.
És per això que volíem llegir la seva opinió avui molt atentament.
I estem segurs que vosaltres també.
Fins on pot arribar la poca vergonya d’un govern? Fins on ens ho hem d’empassar?
Ahir dèiem en aquest bloc que havíem sentit rumors de que darrera la recent sortida de Comissionats no hi havia exactament una intenció d’austeritat, sinó que s’amagava un pla directe de convertir-ne alguns en funcionaris i passar-los a la plantilla. Una cadira i un sou per a tota la vida fent allò que se’n diu popularment “t’arreglaré una plaça”. Tal i com estan les coses en el mercat laboral aconseguir-ne una representa el somni de milers de persones que cada dia s’han de preparar feixucs temaris i competir amb centenars d’altres aspirants.
Els rumors fa molt de temps que els sentíem però els haviem deixat en el terreny dels comentaris, sense donar-hi massa més crèdit.
Avui, però, ha estat un lector d’aquest bloc qui ens diu que ens deixem de dubtes. Que clarament podem afirmar que els moviments hi són.
Bustos anuncia que se pasará de la época de los derechos a la de los deberes para la ciudadanía (por lo visto hasta hoy esto ha sido una juerga para nosotros) y reivindica en exclusiva para los municipios el origen de la “cultura democrática“, apartando de un plumazo el papel de sindicatos, movimientos vecinales, entidades y asociaciones. Y pide mayor financiación nuevamente, mientras los rumores apuntan que algunos cargos de confianza que dejaron de serlo recientemente en favor de la “austeridad” (se menciona entre ellos a Isaac Álvarez y Marga Estrada) podrian volver a ingresar en el Ayuntamiento pero esta vez directamente a la plantilla.
Mal están las cosas cuando ni los tuyos están dispuestos a dar la cara por ti.
Montserrat Capdevila, esa concejal (y diputada en la oposición a ratos perdidos) que no tiene discurso ni argumentos y que se limita a ocupar las redes sociales reenviando los pensamientos de otros, ayer decía que el alcalde de Martorell había aplicado los conceptos “coraje, dedicación y sacrificio” a Bustos.
Un twittero le respondía “És el dia dels innocents? Bustos sacrifici? Ha ha ha! Alcalde Bustos als lleons!”
Capdevila ni siquiera respaldó a su alcalde. Se militó a ponerse muy digna y a decir que eso “ho ha dit Salvador Esteve, pregunta-li si de cas!”. Vamos, que ni ella se moja. Le faltó decir “¡¡¡eeeehhhh!!!! que no, si yo tampoco lo veo, pero como el tipo ese lo ha dicho, pues bueno, ahí va…”
Puede que ese alcalde, socio de Manolo en la cosa del municipalismo, no haya dicho ni coraje. Quizás dijo “conserje” y la Capde no lo oyó bien, enfrascada como estaba con su Blackberry. Pero desde luego, con esas amigas que se ha buscado el alcalde ya le sobramos todos los que pasamos por no serlo. ¡Qué razón tienen Quim y Paco Bustos cuando se quejan tanto últimamente de la falta de apoyos que están sufriendo de los suyos! ¡Con lo generosos que han sido ellos con tanta gente!
L’alcalde ha començat la campanya electoral tal i com vam anunciar. Tot un seguit d’actes en contacte amb determinades entitats i ciutadans n’és l’aperitiu. Els regidors del seu grup han quedat encarregats d’omplir-li de gent cada trobada en funció del tema. Ahir Montserrat Capdevila feia un enviament massiu d’invitacions a un acte que soposadament convoca una entitat privada però que ningú no coneix. L’Alcalde es reunia també ahir amb les que fan tasques en l’àmbit de la solidaritat i va parlar dels “valors“. Hi va com a Alcalde i no com a candidat. Benvinguts a la campanya “Estil Bustos“
Vaig coincidir fa uns dies amb l’alcalde Bustos al Teatre del Sol. Anàvem tots dos a veure una representació de “Les bruixes de Salem”. A mi m’ho havia recomanat un bon amic teatrero. Potser a ell li ho havia proposat la Montse Costa, la Capdevila i la Ramoneda. No vull dir per la qüestió de les bruixes, quedi clar, sinó perquè són grans dones de teatre totes elles.
Ho va dir Mourinho allò de que a Catalunya es fa teatre del bo i, només en això (només!) estic d’acord amb aquest individu.
Cada dia sembla més evident que els polítics avui han de ser grans actors també. Mireu Berlusconi, per exemple, quin gran comediant s’ha perdut el Paral.lel!
Viure a Sabadell representa un autèntic privilegi.
La nostra ciutat manté dimensions “humanes” i disposa dels serveis d’una gran població sense haver perdut encara moltes de les coses que la identifiquen amb un poble. Tens Barcelona i tots els seus serveis a un pas i disposes de tot allò que necessites sense haver d’empassar-te moltes de les molèsties que significa tenir-ho a peu de casa.
El seu creixement es va fer a cop de reivindicació veïnal i de sensibilitat de l’administració. Els seus ciutadans plantejaven les necessitats i el govern local buscava la manera de fer-les possibles.
Així va funcionar molt de temps. Però avui ja no es fa d’aquesta forma. La coordinació entre les necessitats plantejades i la resposta de l’administració local ja no és la que havia estat abans.
Les opinions són lliures però les dades són les dades. Aquestes són algunes.
L’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha aconseguit emprenyar una vegada més a bona part de la direcció del PSC nacional. Les seves sortides de to i la seva forma habitual “d’anar per lliure” ha posat en compromís més d’un cop al partit socialista i ara, en un dels moments més delicats d’aquesta formació, és quan menys pensen tolerar les bufonades d’un alcalde que va per lliure.
Tot va succeir divendres, a partir de la visita a la seu dels Mossos del Conseller d’Interior, Felip Puig. En acabar l’acte, Puig va fer esment a unes declaracions de l’Alcaldessa de l’Hospitalet a les que demanava que els alcaldes poguessin tenir més control sobre l’acció de la policia catalana. La proposta de Núria Marín era que els alcaldes puguin dirigir la Junta de Seguretat Local i ser més efectius quan es tracta d’actuacions que es realitzen dins del seu territori.
Sabadell, 22 de enero del 2011
Queridos Reyes Magos,
Ante todo quiero ser franco con ustedes desde el principio: soy republicano y no creo en la generosidad desinteresada. Siempre me he preguntado qué esperan ustedes a cambio de llevar regalos a los niños.
Lo de dar por dar no lo veo demasiado claro. Hace un tiempo sí hubiese creído en la bondad universal, pero desde que dejé la niñez me volví más cínico. Si sus majestades vivieran en Sabadell entenderían eso perfectamente.
Durante años he asistido a la cabalgata con mi carta en el bolsillo dispuesto a dársela. Pero acababa volviendo siempre a casa con ella al ver que delante de todas las carrozas, como mandando sobre ustedes, iba caminando enfundado en su abrigo oscuro el alcalde de mi ciudad. Ya saben, ese señor con la cabeza grande que mira con cara de desconfianza a todo el mundo. Él se pone al frente de la cabalgata y sus guardaespaldas vigilan a la gente. Todo muy confuso, ya lo sé.
La supresión de cargos de confianza fue una exigencia de la oposición que se repitió por activa y por pasiva en los Plenos de esta legislatura. El Ayuntamiento de Sabadell soporta el coste de una colección de “comisionados” de quien nadie conoce con exactitud qué funciones ni objetivos tiene.
Tras pulsos continuos con todos los partidos que no están en el gobierno (saldados lógicamente a favor del PSC-PP y su mayoría absoluta) finalmente se hizo saber que iban a “recortar” algunos de ellos. Así se explicó en el pleno y se anunció el nombre de los que dejaban de prestar “sus servicios”.
Ese gesto, en puertas de unas elecciones, parecía simplemente otra acción de cara a la galería. Cinco minutos antes de pasar el examen de los votos se aplican los recortes que antes se habían negado a llevar a cabo. Poca credibilidad puede darse ahora a las medidas que se ejecutan a empujones.
Com l’Alcalde és tan amic de situar la nostra ciutat al capdamunt dels rànquings deu estar molt content de saber la notícia que ahir publicava LA VANGUARDIA.
Els ciutadans de Sabadell respiren un dels aires més contaminats de tot l’Estat. Ens col·loca al capdamunt de tot el territori en nivells de contaminació. ¡Ep! Aclarim que aquesta vegada no estem parlant de política. Parlem de pol·lució ambiental. De la contaminació que s’empassen els nostres pulmons cada cop que respirem l’aire d’aquesta pintoresca població del Vallès (o com diria la cursi escriptora dels discursos de l’alcalde “¡la nostra estimada i meravellosa ciutat!”)

Comentaris recents