You are currently browsing the monthly archive for novembre 2010.
Ja em perdonareu però m’heu de permetre una pregunta per si algú en coneix la resposta: és que potser ha succeït alguna cosa que no esperés tothom? Potser no ho anunciaven ja totes les enquestes el que va passar ahir? És que potser no estava a l’ambient de fa moltes setmanes?
Aleshores, per què aquest drama, aquestes cares llargues i aquesta sorpresa que porten els socialistes al damunt?
Tothom ens diu que des de diumenge els del Psc bustista estan de funeral. Que als nouvinguts Fernández i Piedrafita no els arribava ahir la camisa al coll. Un periodista de la ràdio local escrivia a la seva crònica que havia trobat Montserrat Capdevila “visiblement afectada”.
Tot plegat un senyal de que els socialistes sabadellencs fa temps que no parlen amb la gent. Només ho fan amb aquesta colla de llepaculs que sempre envolten a les persones que tenen poder i els diuen allò que volen sentir. Els governants amb una mica d’intel•ligència ho veuen però ja els hi està bé. Si a més són una colla de babaus el problema és que s’ho creuen i aleshores, de cop, cauen de la figuera. On són totes aquelles persones que ells diuen que els feliciten pel carrer? No ho sé, però ara sí sé què van fer molts d’ells diumenge: votar CiU.
El PSC de Sabadell vivió su noche más amarga en muchos años. El partido liderado por Bustos quedó ayer a 16 puntos y más de 14.000 votos de CiU , la gran triunfadora de las elecciones al Parlament también en nuestra ciudad.
Convergència i Unió alcanzó 32.878 votos. Casi 3.000 más de los que convirtieron a Bustos en alcalde de Sabadell en 2007. El PSC, en cambio, sólo logró la confianza de 18.715 votantes. Se quedó casi a la mitad de los logrados por la federación de Carles Rossinyol.
La coalición nacionalista sumó votos en barrios en los que hasta hoy jamás había recogido tantos apoyos y a medida que avanzaba el escrutinio durante la noche el abismo entre PSC y CIU se iba agrandando más y más para convertirse, al final en un espacio insalvable para los primeros.
Demà sentirem la veu del “català emprenyat”. Aquesta figura de la que tant se’n ha parlat i que representa un sentir transversal: el de l’empipament d’un munt de gent que ja en tenen prou d’aquest color.
Diuen que diumenge guanyarà l’abstenció. Que pot superar el 50% dels cridats a les urnes. Hem sentit que guanyarà CiU però es dubta de si ho farà amb la majoria suficient per a governar o si necessitarà molts ajuts. Sentim que una alta participació o una de molt baixa, pot afavorir les expectatives del PSC que té al seu favor que surt com la germana pobre d’aquestes eleccions i això pot mobilitzar molts càrrecs, familiars de càrrecs i socialistes despistats que finalment decideixin anar al col·legi electoral.
Ayer se celebró el día internacional de lucha contra la violencia de género. Una ocasión al año para que a través de todos los medios de comunicación y mediante actos organizados por entidades e instituciones recordemos a todas las mujeres asesinadas y contribuyamos entre todos a concienciar una sociedad que está más dormida de lo que parece en esta materia.
El acto central de ayer en Sabadell estaba convocado a las 7 y media de la tarde en la Plaça Doctor Robert. Allí nos dimos cita centenares de personas para recordar a las que fallecieron a causa de esa lacra, encender velas en su memoria y asistir al anunciado acto de poesía teatralizada a cargo de la actriz argentina Laura Andrada.
Tots els grups municipals s’han queixat de l’excés que ha protagonitzat Bustos amb el tema del premi aquest de la transparència. I tenen tota la raó.
La festa ha estat tan gran, els gestos tan desproporcionats, que sembla com si ells fossin els primers sorpresos de que algú els hagi donat un premi per una cosa com aquesta.
L’oposició també s’ho mira descol·locada però per com ha resultat d’exagerat tot això dels bustistes. I encara no han quantificat el cost en diners que haurem pagat tots els sabadellencs! Saben a quant ascendeixen els passatges, dietes, anuncis, despeses de protocol a Madrid, hores de treball de funcionaris i altres conceptes que s’hi ha abocat? No, ni ho saben ni ho sabran mai.
Podria ser una pregunta a fer a un ajuntament tan transparent. Una cosa així com. Senyor Bustos, què ens ha costat a la ciutadania la promoció de tot aquest tema de la transparència per al seu profit personal i glorificació en temps electoral?
Una companya acostuma a dir que la nostra regidoraicandidata preferida no té la culpa de ser com és. Que el seu problema és que li pesa el cognom. Que això de dir-se Cap-de-vila li ha marcat de sempre, ja que ho interpreta com “Cap” (jefe en castellà) de la vila, encara que l’origen en realitat es refereix al punt més alt (el cap) de la població, com els Soldevila són del punt geogràficament més baix (Sòl de la vila) i les Mitjavila del punt intermig. Aclarim-ho d’entrada per mirar de lliurar-la d’aquest pes que ella mateixa s’ha posat sobre les espatlles.
Ahir la vèiem seure al costat de l’alcalde, totalment desconnectada del Ple que s’estava celebrant (el que havia d’aprovar el darrer pressupost de la legislatura) i només entregada a manipular la seva blackberry. És fantàstic el regalet aquest que li hem fet els ciutadans als nostres regidors i determinats càrrecs de confiança per alguns i de desconfiança per a molts. Els equipem amb costosos aparells per a que treballin però uns els fan servir per a fer campanya i altres per a fer fotos al Papa. Això va com va.
Sempre s’ha dit que hi ha mentides, veritats a mitges i enquestes. Però el govern de Sabadell les encarrega i sempre està pendent del profit que en pugui treure de cadascuna d’elles. Fins i tot manipulant-les si és necessari.
Els governants sempre han fet molt de cas al que diuen aquests estudis. El mal polític sempre té un ull posat en les “veritats demoscòpiques” que són el resultat d’un conjunt de respostes de persones que no tenen maleïdes ganes de perdre el temps davant d’un enquestador i que tampoc tenen per què dir la veritat als estranys. Però hi ha persones que treballen molt per a aconseguir els seus resultats.
Molts seguidors d’aquest bloc recordaran que l’any passat Manuel Bustos i el PSC van fer una àmplia campanya publicitària a costa d’un estudi privat que van manipular.
Sabíamos que este dia iba a llegar tarde o temprano. Cuando tu rival es alguien tan poderoso e inteligente llega el momento en que tienes que descubrirte ante su altura. Por fin el colectivo que edita este blog ha sido descubierto y han volado las caretas.
Por otra parte es normal. Era imposible seguir engañando a tantos políticos de nivel durante más de año y medio. Así que, por fin, lo han dicho.
Sabadell ha de canviar no es un blog crítico con el gobierno municipal. No analiza la actualidad y ofrece su punto de vista unas veces desde la ironía y la sátira, otras veces desde el cabreo, algunas de forma mordaz y otras desde el estupor. Nada de eso. Si estás leyendo esto y alguna vez confiaste en que el objetivo era otro, ya puedes caer del caballo igualito que le pasó a San Pablo (esta te la dedico, Carlos).
La intrahistoria de las campañas electorales es la que nunca se cuenta, la que queda tapada y olvidada en un cajón. Nunca sale en los papeles a pesar de que su lectura resulta muy interesante.
Por ejemplo, no se ha divulgado que el planteamiento de esta campaña se hizo con gran disgusto para Manuel Bustos. El PSC estaba muy interesado en los votos que puede arrancar de la comarca, pero tenía poco interés en traer alguno de sus “pesos pesados” a la ciudad. En cambio el alcalde quería todo lo contrario: necesitaba una “foto” con uno de los líderes principales de los de Madrid, que a los de aquí ya los tiene muy vistos y encima no le gustan demasiado.
El partido local presionó hasta donde pudo o supo para conseguir que Sabadell fuera una de las ciudades visitadas por Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba o José Luis Rodríguez Zapatero, los cabezas de cartel que iban a participar en los mítines anunciados.
Si Bustos ha aconseguit (tot fent el pillo) omplir un qüestionari i ha pogut enganyar els senyors que atorguen el premi aquest de la transparència, ens sembla molt bé. Al cap i a la fi el que més agrada als espanyols és enganyar als guiris. Però ens hauria de dir quin dia pensa començar a tancar els actes de celebració i decideix retornar a la feina d’una vegada.
Manolo transparencias esta fent una exhibició tan desmesurada, tan desproporcionada respecte a la forma en que tots els altres ajuntaments han rebut el mateix premi, que està donant la sensació de que el primer sorprès és ell mateix. Potser que comenci a calmar-se una mica, el xicot.
Comentaris recents