You are currently browsing the monthly archive for octubre 2010.
Ara falten 200 dies per a que comenci la campanya electoral de les properes eleccions municipals.
El Col·lectiu Antoni Moix s’ha expressat fins avui a través d’aquest bloc explicant el seu punt de vista sobre tot allò que ens interessa del que succeeix a Sabadell. A banda de la crítica al govern, hem volgut obrir aquest espai al debat i la difusió d’idees que no són les “oficials”; aquelles que fins ara han estat gairebé hegemòniques davant la dificultat d’accedir als mitjans que pateixen els grups de l’oposició.
Però ara pensem que ha arribat el moment de fer un pas endavant i obrir-nos també a un seguit de persones del teixit no només polític, sinó també social i cultural de la ciutat. Igualment, a mesura que pugi la temperatura política, serà important conèixer l’opinió dels que es postulen a entrar en l’escenari polític i la de persones que ens oferiran perspectives noves i diferents de les que aquí hem expressat.
Encetem aquesta acció amb una entrevista al que ha estat el màxim responsable de Sabadell Comerç Centre i que ara és candidat en les primàries d’Iniciativa per Catalunya Verds que selecciona els seus representants al grup municipal que formaran ICV-EUIA.
Vam escollir Carles Marlés per diverses raons.
La primera perquè és una persona d’una llarga trajectòria al front d’aquesta i d’altres entitats i això li ha permès un coneixement de la realitat política i social sabadellenca molt intens.
D’altra banda, també ho hem fet perquè sorprenentment l’equip de l’entorn socialista que acostuma a deixar 
missatges en els diaris digitals o a escriure contra tot allò que no sigui dels seus, i, molt especialment, contra qualsevol cosa que tingui a veure amb ICV-EUIA, ha mantingut un discret silenci i respecte pel pas de Marlés. Només cal comparar-ho amb el linxament al que s’està sotmetent a un altra candidata que ha anunciat també que es presentarà a les primàries i que ha estat objecte de tot tipus de desqualificacions personals i professionals en un estil que sí que reconeixem.
També vam tenir en compte, tal i com li formulem en una de les preguntes, que dies abans de fer-se públic el seu pas a la política el seu perfíl en una xarxa social no tenia pràcticament cap contacte relacionat amb ICV però en canvi estava compartit amb el bo i millor del socialisme sabadellenc amb Alberto Beltrán, Marta Farrés, Marc Sabater i Montse Costa entre d’altres.
Convençuts de que els dubtes s’esvaeixen preguntant i responent sense problemes, ens vam interessar per fer-li arribar un qüestionari que pogués contestar tranquil·lament.
No ens en hem sortit del nostre intent (evident) d’aconseguir una crítica contra l’alcalde. Igual que a la roda de premsa, Marlés defuig pronunciar-se en concret sobre Bustos tot i que no fa igual respecte del conjunt del govern.
El candidat a les primàries d’ICV sí destaca el seu convenciment sobre el pas decidit i no estalvia elogis a la candidatura de la que vol formar part i a l’estil d’oposició que ha plantejat el grup ICV-EUIA tota aquesta legislatura.
“SABADELL NECESSITA UN CANVI DE FORMES, DE MODELS, D’ESTILS I DE PRIORITATS”
* Sempre he estat socialista, mai me n’he amagat.
* Sé segur que el PSC a Sabadell no representa en absolut els meus valors.
* Aposto pel projecte, per les persones i per fer possible el canvi a la ciutat.
* El grup municipal d’ICV-EUIA ha fet la seva tasca amb fermesa quan ha calgut però també amb un esperit de col.laboració que no ha estat reconegut pel govern.
*La meva proximitat amb membres del govern es limita a les diferents tasques que hem fet plegats relacionades amb l’Ajuntament i amb la meva entitat.
* No em crec gens Bustos quan nega el pacte entre el PSC i el PP.
En quin moment va decidir que havia de fer el pas d’entrar activament en política?
En primer lloc, cal dir que sempre m’ha interessat la política. De fet, de jove vaig militar a les joventuts del PSUC, les JCC, i després, molt poc temps però, també en el mateix PSUC. Sovint em demanen per què vaig deixar de militar-hi, i aleshores sempre responc que segurament tot això són cicles vital, de manera que un cop la democràcia ja estava en marxa al nostre país, com tants d’altres ciutadans, vaig allunyar-me poc a poc de les organitzacions polítiques. Però ara la cosa ha tornat a canviar.
Gràcies a la meva implicació a les entitats amb qui he estat vinculat aquests últims 10 anys, he pogut seguir de molt a prop la política local. Durant la legislatura anterior veia com hi havia quelcom que no rutllava tal com jo creia que havia de fer-ho i és definitivament als inicis d’aquesta legislatura quan sento la necessitat d’implicar-me per canviar la situació política de la ciutat. He tingut per els meus càrrecs relació amb tots els grups, uns més que d’altres, i òbviament també amb el govern de la ciutat i per tant he anat coneixent bé tots els projectes i també les persones.
El meu interès per ICV ha anat creixent en els darrers anys, i la meva aproximació ha estat tranquil·la , però creixent dia a dia, fins que ja fa més d’un any, vaig decidir implicar-me en el procés i el projecte d’ICV, i així ho vaig donar a conèixer als seus dirigents. Crec que el projecte en si ja requeria prudència i evitar la filtració pública, però encara més en el meu cas, d’acord amb les meves funcions. Així ho vam decidir i així ho hem sabut fer tots plegats.
Per què va abandonar la presidència de Comerç Centre només uns mesos després d’haver estat ratificat? Vostè va dir que deixava el càrrec per “centrar-se en la seva tasca a la secció de Comerç de la Cambra local” però el pas real ha estat, al final, la seva decisió de fer el salt a l’Ajuntament.
Bé, caldria dir que això no és del tot exacte. Jo vaig deixar de presidir Sabadell Comerç Centre tres mesos abans que s’esgotés la meva segona legislatura al front de l’entitat. Tocava al setembre i vam fer el relleu al juny. L’última ratificació de què parleu va ser la que es correspon a la assemblea general anual de maig de 2009 però ja dins l’últim any de legislatura que son de 3 anys. Aquests tres mesos afavoria la planificació de la temporada nadalenca a la nova junta i d’altra banda m’assegurava de deixar l’entitat sense que ningú pogués dir que me n’havia aprofitat per fer-hi política.
Vaig argumentar que centrava la meva tasca en el món del comerç com a president de la comissió de comerç interior a la Cambra. Algú es demanarà, doncs, per què a Sabadell Comerç Centre no i a la Cambra sí? La resposta és òbvia. Jo presidia SCC per tant n’era la seva veu i la seva màxima representació. A la Cambra, sí que hi tinc un càrrec rellevant, però no tindria cap sentit que algú penses que pugui haver influït políticament l’entitat ni que l’entitat hagi afavorit els meus interessos politics.
Quins són els valors d’ICV en els quals vostè es reconeix i que l’han fet decidir-se per aquesta formació i no d’’altres?
Jo sempre he estat socialista, mai me n’he amagat. Recordo en les èpoques del PSUC que companys de l’esquerra més “Trotskista”, diguem-ho així, em deien revisionista, amb un sentit pejoratiu. Aleshores jo ja pensava en la democràcia com a punt de partida per aconseguir un govern d’esquerres. Però és que segueixo pensant igual!. Primerament soc demòcrata, i acato el joc tant si les coses em van de cara com si no, i després em considero socialista. Potser perquè aquests 20 anys fora de la política activa m’han mantingut els valors a la nevera? No ho se! Però jo no me n’he apartat ni un mil·límetre d’aquesta línea política. Si que sé segur, però, que avui el PSC a Sabadell no representa en absolut els meus valors. Iniciativa per Catalunya en canvi, avui, com sempre, continua defensant, l’essència de la democràcia, la justícia, el bon govern, la transparència, la defensa dels mes febles , la recerca del progrés social, humà i econòmic fen-t’ho compatible amb l’equilibri i la sostenibilitat del nostre medi ambient .
Llavors les persones. Haig de referir-me a la Carme, és impossible de no fer-ho. La seva tasca com a portaveu del grup municipal ha estat extraordinària, la seva capacitat de treball és un actiu vital. I la seva capacitat d’aguantar és excepcional. Sento molt respecte per tots els 4 regidors i pel seu treball. Ara bé, cal remarcar que els atacs que ha rebut la Carme Garcia no els havia rebut ningú en aquesta ciutat. Davant el maltracte injust, desqualificador i en alguns moments de caire masclista d’alguns membres del govern i del partit de govern, qualsevol hauria llençat la tovallola i en canvi ella s’ha mantingut fidel als seus principis i sobretot a l’encàrrec que li va fer la societat, que va ser el de fer d’oposició, bel·ligerant quan ha estat necessari, i aportant solucions i propostes amb el seu grup municipal de manera permanent. Esclar que a cap govern els fa gracia la oposició, però aquí a Sabadell han demostrat no tolerar-la ni respectar-la. Els governants també han d’acatar les regles del joc i els d’aquí no han estat a l’alçada
També haig de parlar de molts altres, encapçalats per l’Aureli Calvo, president d’ICV, home honrat, persistent ,de gran generositat i vàlua. Amb tot l’equip he pogut compartir els meus dubtes i inseguretats, també moments difícils, que malgrat tot et fan pensat que has triat el camí correcte. Moltíssimes hores de reunions, xerrades i també, esclar, bons moments. Quant em demaneu valors, com voleu que no parli de les persones?, com voleu que no parli de projecte? com volíem que no em decidís per Iniciativa?
Mantindrà el seu compromís amb el partit també en el cas de que la posició que li acabi corresponent a la llista no signifiqui arribar a ser càrrec electe?
Com a candidat a aquestes primàries he signat un document, que és el codi ètic. Aquesta qüestió n’és concretament un dels punts. Personalment sempre m’he mantingut fidel als compromisos que he tingut, si hagués cercat seguretat i càrrec garantit, no estaria apostant per aquesta opció. Aposto pel projecte, per les persones i per fer possible el canvi a la ciutat.
Vostè va criticar els grups de l’oposició fa uns anys i els va responsabilitzar de la preocupació dels comerciants respecte del projecte del Metro Sabadell. Els va acusar de canviar d’opinió per “electoralisme”. Pensa que en aquest i en d’altres casos han estat els grups de l’oposició els que han manipulat els ciutadans més que el govern?
El cas de què parleu el recordo perfectament, va ser al maig de 2007 quant l’entitat Sabadell Cruïlla i un grup de comerciants afectats per les obres del metro feien un front comú per evitar les obres al passeig. Recordo que la pressió d’aquest col·lectiu es va centrar directament contra tres entitats que jo en formava part i especialment contra la que jo presidia, Sabadell Comerç Centre. Mentrestant els politics de tots els grups, govern i oposició, estaven en la campanya electoral de les municipals i ja els estava be, o probablement ni se n’adonaven que els clatellots ens els emportàvem uns quants que no ni fèiem forats de tren, ni d’estacions, ni decidíem per on havia d’anar la via. Simplement el que fèiem era vetllar perquè quan es fessin les obres afectessin el menys possible als comerços que operaven a l’àrea. Vaig pensar que era el moment que aquells que havien donat llum verda al projecte –l’ajuntament- donessin la cara. Així mateix vaig dir-ho en unes declaracions a Radio Sabadell en què vaig carregar contra tots els grups, tant del govern com de l’oposició. Precisament recordo, a part d’alguna trucada pujada de to, ara ja amb certa curiositat, com aquell matí el titular de la web de la radio era la meva protesta i a la tarda el titular era la resposta del govern a la meva protesta que s’explicava laxament en un paràgraf inferior. Al cap de poc temps, i un cop ja hi havia el nou consistori, vaig tenir la possibilitat de conversar amb pràcticament tots els grups. Crec que ens vàrem comprendre els uns als altres. De fet, aquestes van ser les primeres reunions i trobades amb el grup d’ICV-EUiA i amb la Carme Garcia, i on vaig poder conèixer el seu tarannà.
ICV–EUIA va realitzar recentment una intensa campanya per tots els districtes apropant-se als problemes de cada barri i la va finalitzar amb unes reunions temàtiques on estudiava a fons diverses àrees (una d’elles la del comerç). Fins i tot va celebrar amb una jornada final les conclusions de tota aquesta feina. Però a vostè no se’l ha vist en cap d’aquestes reunions tot i que ara sí es presenta com a candidat a un càrrec. No estava motivat per a participar d’aquesta etapa prèvia?
Des de el moment en què vaig decidir de participar com a independent a les primàries, la meva participació pública o no, en determinats actes, ha estat una decisió col·lectiva. Vostès recordaran que ICV fa molt de temps que va anunciar el seu projecte. En concret l’estiu del 2009 van començar a fer-lo públic. La meva participació com la de tantes persones ha estat més interna que externa per raons de gestió de la informació. Per tant, ha estat una decisió d’equip, molt encertada, segons el meu parer.
Vostè es presenta a les llistes d’una formació que s’ha caracteritzat per un seguiment implacable de tot allò que ha fet el govern socialista i ha tingut una actuació molt ferma contra les maneres i l’estil Bustos. Es reconeix en la forma de fer política que ha practicat aquesta legislatura ICV-EUIA?
El primer que cal dir és que hi ha una mena de tendència en alguns governs, com és el cas de Sabadell, de desqualificar l’oposició per sistema, davant el desacord: desqualificació, davant les preguntes, desconfiança davant les interpel·lacions, desídia. Aquests governs obliden que la feina dels grups de l’oposició és tan legitima com la d’ells, precisament perquè es deuen a tota la gent que els ha atorgat la confiança amb el seu vot. Guanyar unes eleccions no vol dir manar únicament i exclusiva sota el teu criteri. El que vol dir és que tens majoria per gestionar i gestionar vol dir pactar, vol dir negociar i vol dir també acceptar que pots tenir raó o no tenir-la, de la mateixa manera que tots els altres la poden també tenir o no. El grup municipal d’ICV-EUiA ha fet la seva tasca, amb fermesa quan ha calgut però també amb un esperit de col·laboració. que no ha estat reconegut pel govern. D’altra banda aquest grup ha presentat un reguitzell de propostes i mocions, moltes d’elles han estat acceptades. No podem aquí fer la valoració governamental de la feina feta per el grup. Si jo hagués de posar un adjectiu, una paraula, a la tasca d’oposició feta pel grup municipal d’ICV-EUiA, seria el mot “responsabilitat”. Per tant, m’hi reconec plenament, tant en la forma com també en el fons.
La seva condició d’independent dins de la candidatura d’un partit creu que li permetrà un marge més ampli de decisió respecte dels criteris que pugui seguir el seu grup en el futur davant dels temes de ciutat?
La meva condició d’independent ho és respecte pel que fa al partit polític de què parlem, no pas dins la candidatura. Podria esplaiar-me llargament en l’explicació de com crec que haurien de ser, de gestionar-se els partits politics, però aquest es un altre debat. Si parlem de la candidatura, us diré que jo tinc experiència de treball en equip, i sé que el marge que hom pot tenir és el mateix que el de tots els components de l’equip. Una candidatura ha de ser un grup de gent ben capacitada per desenvolupar la tasca que li escau, però també per funcionar com un ens únic. Em vénen al cap dos exemples, l’orquestra que li cal un bon nivell de tots els músics, o bé l’exemple futbolístic que a tots ens ve al cap. Una de les coses que més m’atrauen d’aquesta candidatura és aquesta voluntat de treball en equip, cadascú segons la seva responsabilitat, alhora però, treballant conjuntament per un objectiu concret dit en paraules de Carme Garcia, “recuperar el bon govern de Sabadell”
Les seves responsabilitats anteriors li han reportat unes molt bones relacions amb tot l’entorn socialista. De fet al seu perfil de Facebook hi té, de llarg, molts més amics relacionats amb el govern i Bustos que amb ICV. No creu que això pot representar un inconvenient davant dels lògics moments de tensió que es puguin produir durant la legislatura?
No comparteixo el que dieu en aquesta pregunta. Per començar, és relatiu dir qui està o no relacionat amb un altre, i que vol dir estar-hi relacionat. Penso que a la xarxa les coses han de ser més naturals i espontànies. No em sobra cap amic dels que tinc, i fa unes setmanes en faltaven alguns, cert, i és per raons obvies, ara ja els podreu trobar. Vosaltres mateixos feu aquesta pregunta mirant la composició del meu Facebook de fa unes setmanes. Doncs això mateix volíem evitar. M’he fet amics d’aquells que volia fer-me’n, o d’aquells que amablement m’ho han demanat i jo hi he accedit. El Facebook dels polítics i no polítics està ple de persones diverses, plurals, de diferents partits i ideologies. I així és com ha de ser.
Ha parlat ja amb l’alcalde o amb membres del govern que li són molt propers? Què li han dit d’aquesta decisió?
Quan dieu propers entenc que voleu dir propers a l’Alcalde. La meva proximitat amb membres del govern es limita a les diferents tasques que hem fet plegats relacionades amb l’Ajuntament, i la meva entitat. No, no n’he parlat amb l’alcalde, ni abans de fer-ho públic ni ara. Estic segur que tothom, començant per l’Alcalde, estarà d’acord que és una decisió que correspon a la meva esfera privada. Del grup socialista únicament vaig mantenir una conversa molt cordial amb un dels seus regidors unes hores després de la meva roda de premsa. Haig de dir, d’altra banda, que durant aquests dies he rebut diverses felicitacions, diverses benvingudes al món de la política, per part de diferents regidors i politics tant de la nostra ciutat com de la demarcació de la Cambra, les quals són molt d’agrair.
A la seva presentació davant dels mitjans li van demanar que es posicionés sobre la figura de Manuel Bustos i va refusar fer-ho dient “L’alcalde és l’alcalde i li tinc un respecte. He treballat amb ell, perquè he portat diferents entitats, i no entraré a valorar la seva persona. Ell no ha de ser el protagonista d’aquesta roda de premsa“. Per què no en va voler parlar ni fer la més mínima valoració?
En aquesta ocasió dic el mateix que vaig dir en la roda de premsa; “m’agradaria que l’Alcalde no fos el protagonista de la meva entrevista”. Només hi ha un titular que penso ha de ser important : Aposto pel projecte d’ICV. Considero, així com la resta de companys i companyes que hi participen, que Sabadell necessita un canvi de formes, de models, d’estils i de prioritats. Crec que aquesta resposta contesta millor que cap altra la vostra pregunta.
Creu vostè Manuel Bustos quan nega insistentment el pacte entre el PSC i el PP a la ciutat?
No, no me’l crec gens, esclar! Quan la majoria d’assumptes polèmics de la legislatura s’aproven amb el suport d’aquests dos partits, fins i tot en alguns moments d’una manera “sorprenent” com és el cas de la polèmica votació del Castell de Can Feu, és que hi ha un pacte, un acord, o el nom que li vulguin donar.. No s’explica d’una altra manera. La gravetat del cas radica en voler-lo amagar .
Quin són els principals objectius que s’ha proposat aconseguir amb la seva entrada en política?
El principal objectiu a què hom ha d’aspirar d’aconseguir quan entra en política és governar. Imagino que és una aspiració legítima i, vaja, dubtaria jo d’un polític que la seva única aspiració sigui fer d’opositor. En aquests moments m’entusiasma la idea de subscriure un contracte de quatre anys amb la gent de Sabadell per ajudar a gestionar els interessos comuns.
Ha estat un honor per mi haver servit durant 10 anys en les diferents entitats on he tingut càrrec, Sabadell Comerç Centre, La Cambra, l’Oficina de Dinamització, La Fundació de Comerç Ciutadà, etc.., però estic convençut que això no és res comparat amb la satisfacció que m’ha de produir, el compromís que m’ha de significar, participar directament en la gestió de la meva ciutat.
Podria anomenar un munt d’objectius tangibles, prefereixo però posar sobre la taula el que ara son dubtes.
La netedat que proposem d’entrada es possible de mantenir-la per sempre?
Podem demostrar que hi ha maneres diferents de fer política?
Podem demostrar als nostres conciutadans que tenim vertadera voluntat de servei?
Podem convèncer mitjançant l’exemple a les persones que els politics els elegim a fi de que gestionin correctament els interessos de tots?
Doncs aquestes preguntes que em faig son propòsits i aquests propòsits son els meus objectius.
M’agradaria si es possible, fer una reflexió final.
El procés d’ICV dona el tret de sortida a una manera nova de fer política: Primàries per elegir el cap de llista, primàries per ordenar la resta de la llista. Tots hem demanat mes d’una vegada la possibilitat de incloure o bé excloure algú d’una llista electoral i molts també tenir la possibilitat de presentar-s’hi, be, doncs ara és el moment. Aquest procés no passarà desapercebut, és un procés nou, més obert, totalment democràtic, avalat per les diferents comissions de garanties. Estic segur que serà un referent cara a pròximes cites electorals.
El procés obert, l’equip que estem acabant de perfilar, el programa de govern que estem preparant que recull en la major part les propostes de les jornades programaries, em fan dir que tenim tots els ingredients per portar-ho a terme amb èxit.
En tot cas, el més important de tots és que tenir l’oportunitat de demostrar-ho i aquesta oportunitat només ens la donaran els ciutadans de Sabadell.
Finalment i molt breument, a vosaltres agrair-vos la feina que feu. De ben segur Sabadell ha de canviar ha estat un bon “despertador” polític per a aquesta ciutat i us encoratjo a continuar amb la tasca que feu.
El meu interlocutor m’està defensant tota l’estona el paper de les entitats a la ciutat.
La nostra trobada s’ha produït a petició d’ell que és la parella d’una col·laboradora del Col·lectiu Antoni Moix i que li va demanar que volia trobar-se amb mi, que m’ha tocat ser-ne el coordinador.
L’escolto amb tota l’atenció i el respecte que em mereix la seva trajectòria, la de la seva entitat i el que sento per totes les persones de la seva edat. Avui a Sabadell t’has d’acostumar a que passin aquestes coses: molts sembla que es sentin obligats a explicar-se o a fer-se perdonar coses. Però aquí l’únic que s’ha d’explicar o demanar disculpes és aquell que ho pren tot com si fos de la seva propietat. I això no ha de ser així ni amb ell ni amb qualsevol que pugui venir en el futur.
El bustisme (que no el PSC) quedarà marcada com una etapa negra i fosca de la ciutat. Una gestió que ha malaguanyat el seu present i que, desgraciadament, en condicionarà el futur. Qui gestioni la ciutat a partir del proper mes de maig ho haurà de fer sense ni cinc al calaix, havent de fer front a un deute que s’ho menja tot i amb hipoteques que lligaran els propers quinze o vint anys de la ciutat. Aixecant catifes sota les que s’han amagat mentides i falsedats buscant titulars i altres interessos dels que tard o d’hora se’n podrà valorar la seva legitimitat.
L’Aliança venderá hoy su Clínica del Vallès por 1 euro a una sociedad sueca. En su primer año de vida va ya por los segundos dueños siempre en el ámbito privado, mientras la sanidad pública de Sabadell está colapsada y se encuentra a la cola del sistema catalán. Mientras tanto el alcalde no da signo de preocupación alguna por el asunto y se dedica a recoger firmas dada su nula capacidad de influencia en ninguna administración.
La patética política del gobierno de Sabadell sigue moviéndose entre lo esperpéntico, lo ridículo y lo vergonzoso.
El alcalde se hizo ayer una foto con Víctor Morlán, el Secretario de Estado de Infraestructuras. Muchos le recuerdan porque el hombre fue la persona designada para dar la cara por aquella lamentable ministra llamada Magdalena Álvarez, que ante el caos en que se convirtió RENFE en Catalunya durante las obras del AVE decidió que tenía que mandar a alguien aquí para que gestionara el desastre. Morlán aprendió mucho de las formas de ciertos gobernantes locales, pero ayer conoció otra insólita: la de Manuel Bustos.
El hombre visitó el ayuntamiento y Manolo le metió en algún cuarto trastero a tenor de la foto que han distribuido con las cajas de carpetas al fondo. ¿Es que no tienen ninguna sala más presentable en ese edificio para los cargos que están de visita? Parece que de un momento a otro van a aparecer las señoras de la limpieza a colgar la bata y dejar la lejía en las baldas.
Bustos és l’alcalde de Sabadell amb els 30.000 vots obtinguts a les municipals del 2007. Avui a la nostra ciutat hi viuen prop de 210.000 persones. Hi ha, per tant, 180.000 ciutadans que no el van votar. Però cada dia repeteix el mateix discurs de les majories i les minories i vol vendre que és l’alcalde de tots. Però no escolta ningú que no pensi com ell.
A les darreres municipals aquesta conducta li va fer perdre 1 de cada 3 vots que havia tingut a les urnes quatre anys abans. Un terç dels seus anteriors electors el van castigar. I segueix sense aprendre res.
S’ha citat moltes vegades aquella frase de Josep Tarradellas quan va dir “en política es pot fer tot menys el ridícul”.
Això no li deu sonar massa al nostre alcalde. Quan ell va començar a treure el nas entre els socialistes algú li va recomanar: “llegeix Marx” i com no li van donar més dades ell va obviar a Karl Marx (massa espès amb tot això de “El capital”) i es va decantar pel Groucho.
D’aquí surt que Bustos acostumi a citar al còmic de tant en tant en algunes reunions o fins i tot al Ple però no li veiem ni mica de proximitat amb el filòsof alemany. Ell és més de Groucho Marx “aquests són els meus principis i si no li agraden en tinc uns altres” que de Karl Marx “Ningú combat la llibertat; a tot estirar combat la llibertat dels altres. La llibertat ha existit sempre, però unes vegades com privilegi d’alguns, altres vegades com dret de tots”.
Calvos.
Manuel Bustos nos va a dejar calvos (y calvas) un día de tanto intentar tomarnos el pelo. A él no le preocupa, claro, porque puede pagarse los mejores tratamientos capilares. Y si no, tampoco pasa nada. Tiene una superficie dérmica en esa zona suficientemente grande como para repartir de un lado a otro y aún poder prestar a los demás. Pero la mayoría de nosotros no y se nos hará muy difícil peinarnos dentro de poco como sigan así estos.
La última broma de parte del señor alcalde se ha hecho saber este fin de semana.
Explicábamos en el post del viernes que ese día había convocado una especie de Pic-nic en la Masia de Can Deu. Ya dijimos que había mandado unos bonitos correos a todas las entidades para que los firmaran y demostraran de ese modo su adhesión al punto de vista del PSC sobre la Ronda Vallès. No a la del resto de partidos ya que a quién le importa lo que opinen. No. Se trata de estar junto al gran hombre. A la gran cabeza de esta ciudad.
De la mateixa manera que va llençar una invitació a totes les forces d’esquerra per a anar junts a les urnes, l’Entesa per Sabadell tanca ara aquesta possibilitat. L’assemblea celebrada dissabte per aquesta plataforma a la que van assistir una quarantena de persones va anunciar que era “impossible” formar una gran coalició electoral.
No va representar una gran sorpresa aquesta conclusió. Que això havia de resultar una tasca molt complicada ja es sabia des del principi. Voler lligar un únic espai que acollís des de l’EuiA fins la CUP passant per ICV, ERC i els mateixos entesistes era un objectiu molt ambiciós i, per això, molt delicat i complex.
L’auditori d’Unnim encara fa olor de nou. No pas a l’entrada, però quan ets a la planta de sota de seguida veus que la ventilació d’aquell espai encara no ha estat suficient i que la fusta ho impregna tot. Recordo perfectament que fa molts anys, quan es va traslladar el Conservatori Municipal de Música de la seva ubicació històrica a la Rambla fins el nou edifici del carrer Sant Oleguer, aquella casa feia aquesta mateixa olor.
De tot això fa prop de 30 anys però és aquesta la imatge que tinc present a l’arribar. És curiós com alguns sentits són capaços de guardar informació en algun racó del cervell i s’obren en determinats moments, no importa el temps que passi.
En pocs dies ens han posat al davant dos clars exemples de com aquesta és una ciutat que no està governada sinó que la volen dirigir.
L’Entesa per Sabadell denunciava fa uns dies que l’alcalde està fent servir l’òrgan concebut com “Consell de Ciutat” pels seus interessos polítics. Deien que aquest no ha estat mai un espai real de debat i que s’utilitza com “un instrument més de propaganda”. Els entesistes denunciaven que sobre la taula es posa només “la informació que interessa al govern sense tenir en compte les diferents posicions polítiques i sense fomentar cap tipus de debat”.
Cuentan que Manolo llamó a la sede madrileña de los socialistas en la calle Ferraz hace unos días. El hombre no sabía cómo abordar la cuestión.
- Oye, que lo del Ministerio donde estaba Celestino… que bueno, que si ahora que él ya no está pues… no sé. Que si ya habíais decidido el recambio de…
-Ahhhh! – le corta su interlocutor - ya sé por dónde vas. Pero no, mira, no. Resulta que en el Ministerio de Trabajo ya hay conserje desde hace muchos años y estamos muy contentos con él, ¿eh? Bueno, majete, no nos entretengas que si no se te ofrece nada más aquí andamos muy liados, oye. Que estamos mirando a ver si acepta un Ministerio una que era alcaldesa de Izquierda Unida hasta hace cuatro días. ¡Ah! Y que por aquí anda el Gobernador del Banco de España que te manda saludos.
Y se colgó la llamada.
Jo no sé dir un altre cosa que la veritat. Pot agradar o no i si agrada bé, si no, ho sento.
Ho va dir Manuel Bustos al programa de Josep Cuní a TV3.
Quan algú et deixa anar d’entrada que ell només diu la veritat, ja et pots posar a tremolar. Això ho fan molt alguns mals polítics quan asseguren “Jo prometo que faré això i allò! I mai us mentiré; aniré sempre amb la veritat pel davant!” I encara no t’has girat d’esquena que ja te l’han clavat.
Manuel Bustos va promocionar així la seva sinceritat al programa que dirigeix el veterà Cuní als matins de TV3. En aquest bloc explicàvem ahir que l’alcalde hi va anar convidat per a que expliqués el per què dels seus atacs al governador del Banc d’Espanya a qui va acusar de ser un ignorant del món municipal per haver demanat al govern més “control” sobre la despesa de Comunitats Autònomes i Ajuntaments.
Doncs ahir mateix, just unes hores després de publicar nosaltres aquest post, ja no era Miguel Ángel Fernández Ordóñez qui parlava de tenir un “Plan B”. Ahir era la Vicepresidenta del Govern i Ministra d’economia, Elena Salgado, qui va dir al decurs del debat de pressupostos al Congrés de diputats que ha demanat “responsabilitat als dirigents autonòmics i locals” per a que portin a les seves administracions l’objectiu d’austeritat.
He buscat per tota la premsa a veure si Bustos ja havia sortit a dir si la seva col.lega del PSOE era una ignorant i alguna de les coses que li va etzibar a Fernández Ordóñez. Encara no ha obert la boca, sembla ser. Segur que li encarrega al seu home a Madrid, Carlos Corcuera, un exemple del talent i la grisor que envolta el bustisme.
Comentaris recents