Els meus records vinculats a la clínica l’Aliança són de quan era ben petita. Els meus pares pertanyien a la mútua i recordo perfectament els seus passadissos, sales d’espera (a les que m’avorria com qualsevol nena a la que fan esperar una eternitat per a visitar-se) i la màquina aquella que tenia la senyoreta de la porta a la que la meva mare li donava una targeta amb relleus que ens acreditava com a sòcies de la “Quinta de Salud La Alianza”. Són records borrosos ja que han passat més de 30 anys de tot això.

Aquests dies he recordat molts cops aquells temps. Les reformes fetes a l’edifici per tal de reconvertir-lo en la nova “Clínica del Vallès” m’hi ha fet pensar prou. I molt especialment les contínues declaracions de l’Alcalde sobre aquesta clínica. Han estat tantes i tant permanents que, francament, havia donat per fet que era una instal·lació pública.

Com no estic relacionada amb l’àmbit de la sanitat no tinc massa contacte amb l’actualitat d’aquest món.

Sí que recordava que aquesta mútua havia estat intervinguda fa uns anys per la Generalitat a causa de la seva delicada salut econòmica o mala gestió però no sabia com havia acabat tot. Ara m’expliquen que aquesta intervenció, de fet, es va mantenir fins fa uns mesos quan es va tornar la seva organització a mans privades. I que en aquest temps ha estat l’Administració la que s’ha encarregat de que aquesta mutualitat tornés a estar sanejada. Part del deute es va eixugar també amb la cessió a la Generalitat d’actius que eren de la seva propietat, com un edifici de consultoris del que disposaven a Tremp i una Clínica a Vic.

La gestió d’aquest equipament va passar a dependre del Consorci Sanitari de Vic, format per l’Ajuntament d’aquesta població i el Departament de Salut de la Generalitat.

Fa poc vaig ser convidada, en funció de la responsabilitat que tinc a una entitat, a visitar aquestes instal·lacions. La invitació la feia l’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i vaig acceptar recordant tants anys que feia que no havia estat en aquell vell edifici i sabent que ara s’havia convertit, em deien, en un centre punter i amb la millor tecnologia sobre temes sanitaris. M’explicaven l’entusiasme dels nostres responsables municipals amb aquesta inauguració i com havia d’ajudar a descongestionar l’atapeït Taulí.

El cas és que algú em va treure del meu error.

Que no. Que això és encara una clínica privada, un centre que pertany a una mutualitat i, per tant, exclusivament als seus mutualistes.

Què hi fèiem doncs tantes entitats ciutadanes allà celebrant una cosa que no tenia res de pública? Doncs seguir la confusió a la que ens abocava l’Alcalde que, com si fos el mestre de cerimònies, es movia per allà com si en fos l’amo.

Aquestes actituds estranyes del nostre Alcalde s’han convertit en molt habituals per a nosaltres però no, per això, ens hi hem d’acostumar. Perquè representen un engany.

Les fotografies i els missatges que està llençant aquests dies a través dels mitjans de comunicació suggereixen que el que s’ha inaugurat a Sabadell és una nova clínica per a tots els ciutadans, però això no és cert. És un centre que pertany a una mutualitat privada i, per tant, reservat a les persones que tenen els diners per a poder pagar les quotes que aquesta exigeix.

Ara s’ha fet l’anunci de que es derivaran una part de les altes que actualment ha d’assumir l’Hospital de Sabadell a aquesta nova clínica. És lògic que hi hagi un conveni amb l’administració pública. Però, és exactament això el que havia de ser? Què hi ha darrera de tanta alegria i fotografies de persones somrients?

Comencem pel principi.

L’Entesa per Sabadell ja va demanar que tots els llits siguin públics. Xifra el dèficit en 500 i creu que aquests 120 de nous podrien significar, com a mínim, una rebaixa d’aquesta mancança. No oblidem que la Generalitat va haver de fer unes grans aportacions de capital per a salvar l’entitat i els d’ES feien saber que, al seu parer, això estava doncs més que justificat.

I tampoc han estat poc contundents els representants de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell que es van concentrar fa pocs dies davant l’Hospital.

Van acusar la Generalitat i l’Ajuntament de mentiders i van demanar la dimissió de la Consellera Geli i la de Joan Parellada, el responsable de la Generalitat del sector sanitari a la comarca.

Llegeixo a Vilaweb que la FAV assegura haver recollit més de 6000 signatures de persones crítiques amb com s’ha vehiculat tot aquest tema.

M’expliquen que els representants de les associacions de veins d’Espronceda, Les Termes, Campoamor i la Creu de Barberà, entre d’altres, es van manifestar fa uns dies davant les instal·lacions d’aquest Hospital. Ells són els qui van alçar la veu fa molt de temps exigint que fos públic i, de fet, aquesta és la imatge que s’ha volgut traduir als ciutadans. N’hi ha molts que, com jo, de tant veure l’Alcalde fent de mestre de cerimònies, estàvem absolutament convençudes de que, o era públic, o estàvem davant d’una instal·lació a punt de ser-ho.

Aleshores, qui hi ha darrera d’aquesta mútua?

D’entrada hem de dir que, òbviament, els seus mutualistes. Però la seva junta té diversos noms que coneixem prou.

Per exemple, està presidida per Eduard Spagnolo. Hi va arribar després de ser molts anys un important càrrec del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, on havia ocupat la Gerència de l’àrea de Serveis Personals, el que abans era “Benestar social” d’aquest ajuntament.

Per cert, que Spagnolo ha estat recentment imputat per un presumpte frau que hauria comès aquesta entitat. Un jutge investiga si es van incrementar els imports d’unes factures per valor de més de 200.000€ en el cas de la Clínica Terres de l’Ebre, que pertany a l’Aliança.

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-30-10-2009/abc/Catalunya/tres-dirigentes-socialistas-imputados-en-la-investigacion-sobre-l%C2%B4alian%C3%A7a-en-tortosa_1131061297378.html

També m’ha sorprès veure que hi figura una periodista, la Margarita Sáenz-Díaz, per exemple, esposa de l’Enric Sopena, dos periodistes ben coneguts de l’entorn socialista. Dic que m’ha sorprès bàsicament perquè desconeixia la seva formació en temes de gestió o específics de la cosa mutual.

Bé, en qualsevol cas, veig que no sóc l’única que creu que s’ha fet tota una operació de fotografies per, al final, incorporar una instal·lació privada més a la ciutat, quan el que sembla que s’havia venut era un altra cosa. Aquesta és la imatge que ens ha arribat als ciutadans.

Per cert, si hi ha persones interessades en saber si es volen fer mutualistes o no i en tenen dubtes, que comencin preguntant a persones que ja han fet servir les instal·lacions de la clínica.

L’altre dia voltaven per allà en qualitat de clients una regidora del nostre Ajuntament i un dels seus tècnics, un membre del PSC. Segur que ells, que els serveis que van utilitzar se’ls deuen haver pagat de la seva butxaca, ens poden donar la seva opinió si els hi ho pregunteu.

Segur.