. S’ha instal.lat la ciutat aparador, amb molts titulars i pocs fets. (…)El govern Bustos ha actuat com un nou ric que es troba unes finances sanejades i uns recursos molt importants però els gestiona sense considerar que són conjunturals i actua exclusivament pel benefici polític immediat.

.Cal una reflexió sobre el paper de molts professionals de la comunicació que no porten a terme el seu compromís deontològic professional, i obvien la necessitat de contrastar informacions i garantir una informació objectiva i plural.

. S’han de limitar els càrrecs de confiança als mínims necessaris i només vinculats a l’alta direcció política. S’ha d’impulsar la carrera professional i s’ha d’implantar una política de personal basada en l’eficiència i l’ètica.

.Sabadell ara viu al dia i no pensa de manera realista què vol ser en el futur.

.A l’Entesa tenim si més no la satisfacció de ser l’única organització que no ha “canviat”, que no ha menjat de la mà de Bustos en aquests 10 anys.

.Els canvis (realitzats al govern) responen als interessos de l’alcalde i del seu entorn immediat per intentar tapar les limitacions polítiques del govern municipal que encapçala.

1.- 10 anys després de l’arribada de Manuel Bustos a l’alcaldia, què creu que destaca de la seva acció de govern? Coincideix aquesta celebració en un context de crisi en el que el ciutadà està molt preocupat pels EROs i tancament d’empreses a més del context general de crisi econòmica que es viu amb preocupació a la ciutat.

Jo destacaria la superficialitat política, el baix perfil i la manca de criteri del conjunt del govern i la manca de capacitat de lideratge de l’alcalde (que intenta camuflar amb una gran dosi de populisme i de narcisisme). Això ha fet que Sabadell no tingui un model cap on dirigir-se i es governa per resoldre el dia a dia i no en funció dels interessos de la ciutat sinó dels partidistes i de l’entorn de l’alcalde.
S’ha instal·lat la ciutat aparador, amb molts titulars i pocs fets. No negarem algunes realitzacions, com la construcció de biblioteques, CAPs i Llars d’infants, (és el deure de tot govern satisfer les necessitats però aquí es mostra com un patrocini) formen part de planificacions en el conjunt del país, o alguns poliesportius. Les principals actuacions inaugurades però provenien del govern d’Antoni Farrés: Mercat central, reforma del centre, Biblioteca Vapor Badia, El Principal, Parc fluvial Riu Ripoll,…
Les inversions actuals provenen d’altres administracions: Ferrocarrils, CAPs, Llars d’Infants, Pla de barris, Pista coberta d’atletisme, FEIL. O de la iniciativa privada: Sant Pau de Riu-sec, el parc de Can Gambús, de la Romeua i noves places urbanes.
Els nous equipaments estrella publicitats fins la sacietat han caigut en l’oblit: la Ciutat de la Música –malgrat la ciutat ha pagat més de 3,2 milions d’euros només pel projecte arquitectònic-, el Complex museístic al Vapor Turull, el teatre al Pissit, o el Castell de Can Feu -que ni tan sols és propietat de la ciutat per molt que l’alcalde se’l faci seu.
Projectes de ciutat importants com el Mapa Cultural, el Museu Tèxtil, la Gran Via digital, la ciutat del coneixement… s’han abandonat definitivament. I el patrimoni històric i cultural es deixa perdre: Vapor Turull, Molí d’en Torrella, Masia de Can Llong, etc.
Una altra característica ha estat la constant pèrdua de patrimoni públic amb la venda de sòl per tenir caixa (sovint destinada a despeses supèrflues). O l’urbanisme a la carta amb facilitats per requalificar sòl a favor de l’especulació immobiliària amb la corresponent pèrdua de sòl industrial (ABB, Artèxtil, Fàbrica del Gas,…) o de la pèrdua d’espais lliures (Sant Pau de Riu-sec).
Ha realitzat una nefasta gestió del patrimoni col·lectiu. A la pretensió de dilapidar la Caserna de la Guardia Civil cal sumar-hi la intenció de privatitzar el Complex esportiu Olímpia cedint-lo per 50 anys a la Federació Catalana de Fútbol. Ha augmentat l’externalització de serveis públics bàsics com el Cementiri. La contractació a dit de persones afins políticament ha posat de manifest una gestió del personal municipal mancada de tota ètica.
Cal sumar-hi una acció política prepotent i autoritària a frec amb la pròpia essència de la democràcia. La crítica i la discrepància es penalitzen, amb episodis tan nefastos com l’entabanada del Zoo (obligant el suport a base del xantatge i acusant d’estar contra la ciutat a qui discrepàvem), el cas Bemba, l’episodi del jove detingut per posar adhesius, les acusacions contra els col·lectius de joves, o la imposició de la taxa de residus en són tan sols alguns exemples que marquen l’estil del govern d’aquests 10 anys.
El govern Bustos ha actuat com un nou ric que es troba unes finances sanejades i uns recursos molt importants, però els gestiona sense considerar que són conjunturals i actua exclusivament pel benefici polític immediat i la seva perpetuació a base de la repartidora, propaganda, sopars i canapès. Això fa que no pensi en les necessitats del conjunt de la ciutat ni en planificar el futur.
Aquesta manera de gestionar i la nul·la previsió ha propiciat la manca de recursos suficients per abordar les demandes d’uns serveis socials desbordats amb el risc d’augment de l’exclusió social. Fet que pel contrari s’intenta amagar de l’opinió pública per no embrutar la imatge d’un Sabadell idíl·lic.

2.- L’alcalde diu disposar d’enquestes que asseguren que el 85% dels ciutadans consideren de “rabiosa radicalitat” l’actitud de la oposició. ¿Com creu que pot arribar aquesta sensació als ciutadans si el missatge dels partits que no son al govern no té pràcticament espai als mitjans de comunicació locals?

El control des del primer dia dels mitjans de comunicació, tan públics com privats, ha estat clau per transmetre uns missatges falsos del seu paper i del de l’oposició política i social. L’apropiació dels mitjans públics locals pel servei dels seus interessos és un dels aspectes més negatius del balanç de l’acció política dels governs Bustos, pels efectes que té i pels costos que comportarà la seva correcció.
Cal també una reflexió sobre el paper de molts professionals de la comunicació que no porten a terme el seu compromís deontològic professional, i obvien la necessitat de contrastar informacions i garantir una informació objectiva i plural.

3.- La subvenció directa o indirecta als mitjans de comunicació (premsa gratuïta, Canal 50, Diari de Sabadell, Ràdio Sabadell, Sabadell a prop…) representa un capítol important del pressupost municipal. S’hauria de replantejar aquesta despesa? I la forma de gestionar els mitjans que pel seu caràcter públic son de propietat municipal?

Del tot. Cal replantejar de dalt a baix la relació del Consistori amb els mitjans de comunicació públics i privats, no només en relació les despeses sinó la seva funció i la seva gestió. S’ha de respectar la pluralitat política com a base de la credibilitat i de la democràcia.

4.- Creu que s’hauria de regular la contractació de càrrecs de confiança, especialment entre familiars i persones vinculades als partits del govern?

Evidentment. S’ha d’acabar amb aquesta pràctica clientelar i mancada d’ètica de la contractació de personal. S’han de limitar els càrrecs de confiança als mínims necessaris i només vinculats a l’alta direcció política. S’ha d’impulsar la carrera professional i s’ha d’implantar una política de personal basada en l’eficiència i l’ètica.
A banda de les implicacions ètiques d’aquesta pràctica, hi ha greus implicacions per als serveis municipals perquè no es contracten els millors professionals, sinó els més afins i fidels políticament.

5.- Regidors processats pel cas Bemba, denúncia per la detenció d’un menor per enganxar adhesius contra l’estil bustos, adjudicació segons el diari El País d’obres d’empreses presidides per Bustos a societats participades per socis del seu oncle, una sentència que invalida els contractes “a dit” fets pel govern municipal, construcció desenfrenada fins aconseguir que gairebé el 20% dels habitatges de la ciutat s’han construït en el periode Bustos… son molts dels clarobscurs d’aquests 10 anys. Creu que ha sapigut gestionar be l’Alcalde les reiterades situacions de crisi que se li han presentat en aquest periode que celebra?

Ben gestionades ? no, al contrari, les ha gestionat de la pitjor manera perquè és impossible gestionar bé una situació conflictiva que un mateix ha generat.
Per gestionar bé una situació conflictiva cal tenir un visió oberta de la societat, una actitud receptiva i humil i un tarannà democràtic. Quan aquests valors no existeixen el resultat ha de ser negatiu per força.
Davant els conflictes i les actuacions equivocades ha mantingut una actitud altiva, prepotent i autoritària, en lloc de tenir una actitud receptiva, autocrítica i oberta a corregir els errors. Sempre ha respost acusant al missatger i criminalitzant a qui s’ha atrevit a qüestionar la seva actuació. Aquesta actitud porta a no corregir les maneres d’actuar i a la vegada el desqualifica i genera desconfiança cap a la seva persona. I també crea por entre les entitats i els col·lectius que se senten pressionats si discrepen.

6.- Ha perdut capitalitat, lideratge i capacitat de projecció Sabadell envers Terrassa els darrers anys?

Del tot. Malgrat no tot ser flors i violes Sabadell era una ciutat de referència com a ciutat emprenedora i innovadora en temes com l’urbanisme, serveis socials, el coneixement, etc.
Entre la mediocritat, el malbaratament, l’acció política de curta volada i la manca de visió estratègica ha fet que Sabadell hagi perdut pistonada. Terrassa i altres ciutats ens han passat la mà per davant en molts temes, entre ells els culturals, formatius, de patrimoni, etc.
Es pot dir que Sabadell ara viu al dia i no pensa de manera realista què vol ser en el futur.

7.- Recolza que els càrrecs hagin de fer una declaració patrimonial i de bens pública a l’entrar i sortir de les seves responsabilitats?

Totalment. A banda de fer les corresponents declaracions a l’iniciar i al finalitzar les responsabilitats els càrrecs electes i els càrrecs de confiança han de fer públics aquestes declaracions i la totalitat de les retribucions econòmiques que perceben. A més han de ser públicament accessibles. Des de l’Entesa defensem la màxima transparència i hem proposat mesures, com ara que els sous públics es publiquin a la pàgina web de l’Ajuntament. Evidentment no ho volen fer.

8.- L’Alcalde acostuma negar el govern PSC-PP de Sabadell adduint que el partit de dretes no ha canviat la seva “actitud responsable” d’altres legislatures, i que son la resta dels partits els qui l’han canviada.Però curiosament els populars son els qui no han estat mai a cap acord de govern dels que hi ha hagut a d’altres legislatures i s’ha quedat fent oposició (amb l’Entesa), ben a l’inrevès d’ara que vota sempre a favor de les propostes socialistes. Pot sostenir Bustos l’argument de que el PP fa el que ha fet sempre quan només ara, en aquesta legislatura, recolza per sistema totes les polítiques del socialistes?

Aquesta “responsabilitat” cal interpretar-la en funció de a quí serveix. Efectivament el PP és responsable amb el seu paper de figurant, venut als interessos del PSC. El que no acabem de conèixer és a canvi de què més enllà d’algunes especulacions.
Quan no era necessari el PP tampoc va exercir un paper d’oposició clar. Jo diria que és degut a la manca de política municipal, al desconeixement de la ciutat (el cap de llista viu a Sant Quirze) i a l’actitud “tova” del portaveu en relació al partit del govern.
Però l’alcalde no deixa de tenir una part de raó en aquesta menció al canvi de la resta de partits. El que ve a manifestar és la nostàlgia que té dels temps del pentapartit, quan tenia totalment sotmesos a CiU, ICV – EUiA i ERC únicament a canvi de la menjadora i que tant mal va fer a la ciutat.
A l’Entesa tenim si més no la satisfacció de ser l’única organització que no ha “canviat”, que no ha menjat de la mà del Bustos en aquests 10 anys.

9.- L’alcalde diu al seu llibre:
Maragall va protagonitzar una etapa al govern de molta inestabilitat.(pag 76) Per fer la pista coberta d’atletisme vaig tenir més complicitat a Madrid que a Catalunya (es a dir, amb el PSC) (pag 83).
És injust el sistema electoral que tenim. (…) Les minoríes no poden exercir el xantatge permanent. (pag.51) Creus que a Sabadell la gent que votava Entesa volía el dirigent de Convergència d’Alcalde? (…)
Això és menystenir al ciutadà. i després volem que no s’abstingui de votar (pag 61) (Ell va ser alcalde amb els vots de Convergència i Esquerra a la primera legislatura). Hi ha uns valors i crec que l’Esglèsia, especialment en la història recent, ha estat vertebradora de la societat i transmissora de valors (pag 18).
En dos ocasions afirma explícitament les seves diferències de criteri envers el PSC i el PSOE. Creu que aquestes declaracions signifiquen un símptoma de distància de Bustos i el seu partit? (Ell acostuma a dir que els qui fan polítiques diferents de les dels seus partits generals son ERC i ICV-Euia)

Bustos no té ideologia i està en política per fer carrera personal. Per ell el partit és un instrument per ascendir a llocs de poder. Podria estar en qualsevol altre partit sempre i quan se li deixi fer el seu camí. Una altra cosa, és que certament ara està molt aïllat en el partit, ha anat perdent amics.
La responsabilitat de tot plegat és compartida: del subjecte i del partit que ho tolera.

10.- IKEA arriba a Sabadell sense cap ni una de les condicions que havia posat Sant Cugat, en particular pel que fa a les inversions privades per garantir que no en sortiría perjudicada la mobilitat.
L’alcalde acaba de dir que no vol més empreses comercials a la zona però que, bé, “dues o tres més tampoc no farien que el polígon fos comercial”. Significa això que hi haurà barra lliure?

Pot passar de tot menys el que ell va prometre en el seu temps (indústria d’alta tecnologia i 10.000 llocs de treball). En primer lloc perquè es tracta d’un polígon privat i la propietat és qui acaba decidint el que s’hi posa. L’alcalde no hi pinta res més enllà d’atribuir-se allò que el pugui beneficiar i de justificar el que faci falta.
Com que no té criteri ni model de ciutat i li importa ben poc les conseqüències del què fa i del que no fa acabà acceptant el que la propietat decideixi. Al cap i a la fi està al servei dels interessos privats encara que representi enfonsar el comerç de la ciutat.

11.- Els canvis fets al govern s’excusaven per potenciar la formació i promoció econòmica per un costat i per potenciar les polítiques socials per un altre. Passat un mes, què creu s’ha començat a veure?

Amb aquells canvis Bustos va intentar desviar la realitat de la situació econòmica local –Sabadell és una de les ciutats amb més índex d’aturats- amb focs d’encenalls mediatics, imitant els moviments de la Moncloa, movent peces en uns temes que no té competències (ocupació, treball i educació).
Aquests canvis responen a l’intent d’amagar les limitacions de les regidories de Salut i Serveis Socials desbordades per les peticions socials. Unes regidories a les quals l’alcalde ja els va assignar una comissionada (compartida amb Cooperació) i un coordinador de Salut per suplir les mancances de la titular, la regidora Maria Ramoneda que ara està concentrada en els avis, la seva especialitat.
La resta de moviments de regidors i regidores en les diferents àrees i districtes responen a la necessitats de recol·locar determinades persones de confiança al capdavant de les àrees més conflictives.
Uns canvis doncs que responen als interessos de l’alcalde i del seu entorn immediat per intentar tapar les limitacions polítiques del govern municipal que encapçala, de cara a fer front a la segona meitat del mandat amb la vista posada a les poperes eleccions municipals. Uns canvis d’esquena a les necessitats de la ciutat i que obvien depurar responsabilitats com les adquirides pel Sr. Joan Manau amb l’afer de les contractacions irregulars, tal i com varem demanar des de l’Entesa.

12.- Bustos ha posat molt d’énfasi a les polítiques de subvenció en temes socials, especialment en el capítol de gent gran, però aplicades de forma clientelista. Hi ha hagut molt poca inversió en aquesta matèria. Com s’hauria d’enfocar una nova política social més justa?

En primer lloc és necessari una política de veritable austeritat per tal de disposar dels màxims recursos per poder afrontar les actuacions necessàries. Això vol dir evitar tota despesa supèrflua de personal, propaganda i ostentació, cotxes oficials i guardaespatlles, informes i estudis innecessaris, una funció pública eficient, recuperar la gestió de serveis externalitzats, etc. etc.
També cal reclamar els recursos de les altres administracions i que aquestes assumeixin les seves responsabilitats en matèria de serveis.
Finalment cal abandonar les polítiques clientelars i de beneficència per atendre les necessitats reals de les persones ja siguin la gent gran, col·lectius que requereixen atenció específica i les seves famílies, etc. dotant els serveis i equipaments adients i reclamant també a la Generalitat que faci la feina que li toca.

13.- Quines son les matèries concretes que, en cas d’arribar el seu partit al govern, considera que haurien de ser d’actuació prioritària?

12 Prioritats:
1. Nova cultura política: defensa del rigor i l’ètica. Recuperar la confiança Ciutadania – Consistori.
2. Austeritat i transparència pressupostaria. Auditories i balanços públics.
3. Cohesió social: exclusió zero.
4. Garantir serveis bàsics: sanitaris, educatius, culturals, habitatge públic de lloguer, …
5. Reforç del teixit productiu i del comerç de proximitat.
6. Política de personal transparent, defensa de la carrera professional, regularitzar càrrecs i sous, no externalitzar serveis.
7. Impuls cultural, del coneixement i la innovació. Reforç campus universitari i ciutat coneixement.
8. Participació i implicació ciutadania: transformar Consells de districte, sectorials, Consell de Ciutat,…
9. Política de mitjans comunicació públics a favor de la informació i la democràcia
10. Suport al teixit associatiu com a eina de construcció d’una societat democràtica i a la cogestió dels equipaments de proximitat.
11. Defensa, recuperació i modernització dels serveis públics de qualitat
12. Ciutat sostenible: mobilitat, defensa del rodal, alternatives a les infraestructures viàries, sorolls,…