You are currently browsing the monthly archive for juny 2009.
Els tips de riure que es deuen fer els del govern de l’Ajuntament de Sabadell mentre veuen com els seus se’ls creuen. La vida és així de salvatge.
És com al futbol on milers de persones criden uns milionaris en pantaló curt que valen el que valen per que defensen uns colors que diuen que senten. Fins que ve un taló mes gran que els fa canviar les seves passions. La política segons l’entenen molts s’assembla molt a això.
Per cert, he dit passió? Si la cosa va d’això aquí tenim el nostre Alcalde. No ho diem nosaltres, que ho diu ell, que ha volgut fer d’aquesta paraula el seu lema. Doncs la seva passió és proporcional a la despesa que té del que s’anomena “càrrec de confiança”. I està clar que és una persona que confia massa en massa gent.
Que li ho diguin a CCOO de l’Ajuntament de Sabadell, que fa temps que està dient que ja n’hi ha prou. (Per cert, UGT on sou? On està l’amic Santcristòfol mentre cauen pedregades d’aquest tamany, sopant amb l’Alcalde, potser? I us dieu defensors dels treballadors?!!!).
Ahir la notícia saltava a diverses pàgines d’internet, entre elles a l’ www.e-noticies.cat,
http://politica.e-noticies.cat/els-sous-de-lajuntament-de-sabadell-30669.html
entre molts altres diaris digitals, l’únic espai d’informació no controlada per l’aparell del govern de la nostra ciutat. La secció de l’únic sindicat majoritari que actua com a tal a Sabadell està deixant prou clar que pensa seguir denunciant les actituts que hi ha a l’Ajuntament. I ho demostra fent públic aquest document:
¿CRISIS, QUE CRISIS?
Secció Sindical Ajuntament de Sabadell
SUEDO DE LOS PRINCIPALES 10 CARGOS DE CONFIANZA POLÍTICA DEL AYUNTAMIENTO DE
SABADELL
CÀRGO SUELDO TOTAL
MENSUAL
TOTAL ANUAL
Director del Área de Urbanismo 7.234 €
1.203.656 Pts
101.277 €
16.851.190 Pts
D. Área Servicios a les Persones y Convivencia ( Educación, Servicios Sociales,
Convivencia, Juventud y Cultura ) 5.673 €
944.007 Pts
79.430 €
13.216.093 Pts
Directora Área de Servicios Centrales 5.673 €
944.007 Pts
79.430 €
13.216.093 Pts
Comisionado Innovación, Industria y Promoción Económica 5.108 €
850.026 Pts
71.522 €
11.900.366 Pts
Jefe Servicio Gestión Tributaria y Gerente de Seresa 4.951 €
823.812 Pts
69.316 €
11.533.368 Pts
Director Área de Relaciones Ciudadanas y Espacio Público 4.779 €
795.231 Pts
66.912 €
11.133.234 Pts
Director Área de Servicios a les Persones y Convivencia (Deportes, Salud,
Igualdad, Cooperación y Solidaridad)
4.535 €
754.645 Pts
63.497 €
10.565.030 Pts
Directora Área de Presidencia 4.340 €
722.193 Pts
60.766 €
10.110.704 Pts
Jefe Servicio de Movilidad, Tráfico y Transportes 4.218 €
701.886 Pts
59.057 €
9.826.401 Pts
Comisionado Gestión Medio Natural 4.172 €
694.234 Pts
58.414 €
9.719.275 Pts
Los 22 cargos de confianza política que trabajan en el Ayuntamiento de Sabadell,
supone un gasto anual de 1.332.556€ (221.719.445 millones de Ptas.).
http://www.ccoo.cat/fsap/_local/ss/ccoosbd/Conveni_2009/soucaps_1.pdf
Si hay una cosa que ningún Alcalde ignora es que el trabajo y la vivienda son las dos preocupaciones principales de cualquier ciudadano. Y también que la búsqueda de suelo para urbanizar ha sido la principal preocupación de las múltiples constructoras que en los últimos quince años han aparecido como setas en todo el territorio. Algunas con una notable fuerza empresarial detrás. Otras, simplemente, impulsadas por personas con poco conocimiento en el asunto de levantar paredes pero mucho en el de tomar cafés (o lo que sea que tomen) con la gente importante. Y respetando esas sencillas reglas España se ha convertido en un lugar donde era muy fácil hacerse rico e ir a la cárcel, también por ese orden. Aunque lo segundo nunca es tan duradero como lo primero y si cuentas con los abogados necesarios es posible incluso que sea un trámite que puedas evitar. No porque te libre de las demandas sino porque te diga los pasos previos que hay que dar para que todo sea perfectamente legal aunque tenga un aspecto de lo más confuso. Lo importante es tener el abogado perfecto.
Li van preguntar un dia a Sofia Mazagatos si coneixía Vargas Llosa. I l’insigne model i actriu va dir aquella mítica frase de “le sigo pero no le leo”.
Sempre hi haurà qui ens dirà que aquestes bajanades son exclusives de les rosses. Doncs aquí va una mostra de que això no és així. Atenció a la frase que fa unes setmanes la nostra màxima autoritat municipal va dir a una escola de formació del PSC. “Tinc l’orgull d’haver inclòs una frase en una llei i no recordo ni la frase ni la llei”. Disculpeu però vaig a beure una mica d’aigua a veure si em passa la vergonya aliena. Juro que la frase és literal. I si algú no em creu i pensa que “ja estan un altre cop els manipuladors aquests amb les seves coses”, que s’ho miri aquí
I si tenim en compte que es tracta d’una sentència dita a l’escola del partit (PSC) i que la cosa era fer quedar bé al líder (que d’això va, no?) hem d’entendre que la pobre periodista que va recollir l’acte no va poder evitar destacar l’animalada més gran de totes les que es van dir.
Un viejo sindicalista de la UGT con respetado criterio entre la ejecutiva catalana de esa organización me decía hace unos días estas palabras refiriéndose a Manuel Bustos: “los electores sabrán, pero no hay quien entienda lo de ese hombre…”. Y en la UGT, sindicato desde el que comenzó su fulgurante carrera política, parece que hay quienes le conocen bien. O por lo menos le recuerdan. Y los que han pasado media vida en las barricadas de la negociación sindical saben bien cuál es la historia real de su llegada a ese lugar. Y lo sabe mejor aún la que ha sido su compañera durante muchos años. Pero ese es otro tema.
Lo cierto es que sí hay manera de entender cómo llegó Bustos a la alcaldía. Y la alcanzó incluso contra las propias encuestas que disponía el partido que le otorgaban, en el mejor de los casos, la mitad del resultado que finalmente obtuvo. ¿Qué sucedió, entonces, ese día del 99 en las urnas?
Tot i que no volía insistir sobre el tema que vam tocar l’altre día he hagut de canviar d’opinió a les darreres hores.
Deia que no hi ha una resposta única a la pregunta de “quí som” per que som molts. Tots i cadascún dels qui creiem en la necessitat d’un canvi a la nostra ciutat. D’una profunda renovació que és imprescindible que arribi i s’emporti l’actual estil de fer les coses d’aquest govern municipal.
Però han estat molts els missatges d’ànims i els que han fet comentaris sobre el que s’ha publicat fins ara. Alguns cops ens els han fet arribar persones que només volen manifestar-nos el seu suport i ens ho diuen de forma privada. Altres, obertament, com ha fet en el seu comentari el senador Jordi Casas, que li agraïm molt. Ell ho diu molt bé. És una qüestió que està pel damunt de les discrepàncies ideològiques, es un convenciment comú de que les coses han de fer-se ja de forma diferent.
Agraïm tots aquests missatges, llògicament, i molt especialment el que signifiquen. Que calia un espai lliure pels qui saben veure el que hi ha darrera de les imatges que es difonen a través dels mitjans de comunicació locals.
Hi ha una relació més que directa, directíssima, entre el bombardeig de projectes que l’Alcalde està presentant darrerament (els que pensa que poden agradar als ciutadans) i la por que tenen ara mateix per l’impacte que les coses negatives que no paren d’arribar sobre la gestió municipal pugui acabar soposant sobre els sabadellencs.
Així, darrerament no deixen d’aparèixer als mitjans controlats pel govern Bustos (és a dir, a pràcticament tots) notícies positives sobre què feliços que serem comprant al nou IKEA, què bonic ens ha quedat el nou Taulí (sobre tot si hi vas en cotxe oficial, ja que si hi has d’anar a parar al pàrquing sembla ser que algú ha fet malament els comptes i els cotxes no hi caben a les places: o aquestes son massa grans per a les motos o només s’han pensat per a cotxes tipus Smart), o ens ensenyen el futur museu del Gas com serà de bonic. Per cert que ja circulen per la ciutat acudits sobre els “gasos” de l’alcalde que els vol posar dins d’un museu. Avui me’l han explicat dos cops.
Al final totes les maniobres sempre volen acabar encobrint alguna cosa. I molt em temo que, principalment, és aquesta de la que ja hem parlat i que amoïna molt a l’Alcalde. La gent de l’Entesa ho resumeix molt bé en aquest full que corre per la ciutat.
Fa poc més d’un mes que vam començar a escriure diàriament aquest bloc. I avui es compleixen exactament dos mesos del dia que vam decidir crear-lo. Potser sigui el moment de donar alguna explicació ja que ens consta que s’han generat un munt de preguntes, en particular les darreres setmanes, sobre nosaltres.
El passat dia de Sant Jordi ens vam trobar amb l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, signant exemplars del seu llibre d’encàrrec “Passió per Sabadell”. Aquella imatge representava amb claredat el que és Sabadell avui, una ciutat on un pot ser tant impostor com la seva conciència li permeti. I els qui heu tingut coneixement del contingut del llibre, a través d’algunes cites que ens hem permès reproduir haureu entès com el punt d’indignació al que vam arribar va fer la resta de la feina.
Als ja llunyans dies de la transició va ser l’Alfonso Guerra qui va dir de l’Adolfo Suarez que semblava un “tahúr del Mississipi” per la seva disposició als paranys, en particular els dialèctics. Avui aplicar-ho a la gent del govern municipal de Sabadell seria dir massa. Quan se’t veuen els coloms per sota del barret i totes les cartes a la màniga ho podríem deixar en tahúrs d’un riu més proper com el nostre Ripoll.
Sempre he pensat que el govern municipal s’esforçava massa a llençar consignes i a tapar tot allò que no els fos favorable. I dic que s’esforça massa ja que la gent a Sabadell només escolta allò que ells volen. I això és possible gràcies a que els mitjans de comunicació locals estan perfectament al seu servei. Per tant, no cal tant d’esforç. Per posar només un exemple, el tractament que reben els membres de l’oposició al Diari de Sabadell és clarament de manual. Pràcticament no es citen els noms dels portanveus als titulars, si pot ser millor parlar d’ells només per les sigles dels partits i encara més si podem estalviar-nos que surtin les seves fotografíes. I si en surt alguna és que estan de costat, fent ganyotes o, directament, son una taca allà al fons. Però la opció preferida és la de publicar la nota de premsa sense foto. Així dificilment el lector es familiaritza amb el Carles Rossinyol, la Carme Garcia, la Marisol Martínez, l’Isidre Soler o el Magí Rovira. No hi poso al Jordi Soriano en el grup per raons òbvies ja que el pacte encobert PSC-PP té aquestes compensacions.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Lo advertimos hace unos días. La emisora Ràdio Sabadell estaba ofreciendo una información sobre el suceso de Torre Romeu sospechosamente sesgada. En una noticia sin firmar, sin identificar a quien la escribía, nos daba un titular que era “El tiroteig de dijous a Torre-romeu podria estar relacionat amb un cas de prostitució i drogues”. En el contenido nos informaban de que sus fuentes les ponían sobre dos teorías que, entendíamos, estaba siguiendo la investigación policial.
La primera decía que era un proxeneta vengándose de una prostituta que había querido dejar de serlo. Una mujer, por otro lado, con la que había mantenido una relación de pareja. La segunda línea estaba en relación a una presunta pelea entre magrebíes y rumanos con trasfondo de tráfico de drogas. Decía la información que la policía no había querido entrar a confirmar estos extremos. Cabría suponer, de todas formas, que como todo medio que quiere tener un prestigio informativo (aunque este sea bien precario), habría contrastado suficientemente sus fuentes antes de dar algo así aunque era lógico subrayar la imprescindible prudencia policial para no dar confirmaciones.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
És diumenge i no sembla un dia massa adient per a complicar-nos l’existència amb problemes i denuncies.
Per tant, avui és un dia per a que compartim musica entre tots fent una mica de karaoke.
Hem pensat a fer una petita selecció musical per a que pugueu escoltar avui en familia. Després d’unes setmanes ja sumem milers i milers de visites al bloc i això ho voldríem celebrar compartint les nostres cançons preferides amb vosaltres. Com aquesta cançó de Los Hermanos Bustos titulada “Me pongo a llorar“.
En este momento me pongo a llorar
Me pongo a llorar y no me avergüenzo
Porque cansado de tanto esperar
Ya mi alma no puede con el sentimiento
Por eso mis cuates me pongo a llorar
Me pongo a llorar con lágrimas nobles
Con toda la rabia de mi corazón
Si tu me abandonas nomás por ser pobre
A mi que me importa que todos se rían
Que todos murmuren que soy muy cobarde
Estoy destrozado por tu infiel partida
Lloro mi tristeza sin hacer alardes
En este momento me pongo a llorar
Me pongo a llorar porque ya no aguanto
Las sienes me laten con fuerza total
Mis ojos no pueden contener el llano
Por eso mis cuates me pongo a llorar
Me pongo a llorar con lágrimas nobles
Con toda la rabia de mi corazón
Si tu me abandonas nomás por ser pobre
A mí que me importa que todos se rían
Que todos murmuren que soy muy cobarde
Estoy destrozado por tu infiel partida
Lloro mi tristeza sin hacer alarde
Però sens dubte la nostra preferida és la cançó que va marcar la banda sonora de la Festa Major del 2007 i que algún dia haurà de sustituir l’insuls “Ball de la bola” que té musica del Tinent d’alcalde Joan Manau i la coreografía de l’altra Tinent d’Alcalde, Montserrat Capdevila. Si és que serveixen per tot, caram! Però a nosaltres ens agrada més aquest “Plora Sabadell”.
Gent del barri pels carrers i per les places fan xivarri, Manué…
cansats del dia a dia ploren la monotonia i es proposen crèixer més, molt més!
Però quan piquen a la porta sembla que ningú els escolta Manué…
Desgastats per la impotencia rebutjats sense coherència impulsats a alçar-se més, molt més!
Ai Manué que grisos els carrers, tant ciment i tanta pedra tu nodrint-te de calers,
Ni de lluny som els teus ciutadans,
fem propostes obrim portes. Com a Alcalde no ens aportes reeeeesssss…
Inquietuts i solituts ens fan d’ajuts els uns als altres Manué…
Vols pujar el pic més alt, repartir el nostre pastís
Fas-desfàs sense permís; que trist!
I les dotze van tocant campanades sonaran
al teu cap repicaran Manué….
Ho veuras des d’allà dalt
Watson, era elemental ! Bustos és un passarell tot ell…
Ai Manué que grisos els carrers, tant ciment i tanta pedra tu nodrint-te de calers,
Ni de lluny som els teus ciutadans,
fem propostes obrim portes. Com a Alcalde no ens aportes reeeeesssss…
Au, feliç diumenge i demà dilluns, seguim!
Comentaris recents